Notícies

El Ple, en la sessió d'aquesta setmana, que començarà dimarts a les tres de la tarda amb les primeres interpel·lacions al Govern, debatrà i votarà la convalidació de dos decrets llei sobre la pròrroga pressupostària. La cambra farà també els debats de totalitat de la Proposició de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, presentada per ERC, i de la Proposició de llei de modificació de la normativa tributària de Catalunya per a la reducció fiscal, presentada per Junts.

Així mateix, l'ordre del dia inclou els debats sobre la tramitació pel procediment exprés de lectura única de dues iniciatives, una proposició de llei del PSC-Units sobre el règim sancionador de les conductes que desllueixen les infraestructures ferroviàries i una proposta per presentar una proposició al Congrés dels Diputats sobre el dret a morir dignament, presentada pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

La sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern es farà dimecres a les nou del matí. El ple acabarà dijous amb el debat i la votació de vuit mocions presentades pels grups parlamentaris arran de les interpel·lacions del darrer ple.

Interpel·lacions
Dimarts a la tarda, el Ple farà cinc interpel·lacions, sobre les polítiques de mobilitat al Maresme (ERC), les polítiques d'habitatge (PSC-Units), els efectes del desemparament dels menors (PPC), les polítiques feministes (Comuns) i la situació de la justícia (Junts); dimecres a la tarda, en farà dues més, sobre la renovació dels concerts educatius (CUP-DT) i la precarietat del sistema educatiu (Vox), i, finalment, la sessió es reprendrà dijous al matí amb les tres darreres, sobre les polítiques culturals (Junts), la lluita contra els discursos d'odi i la discriminació a l'esport (PSC-Units) i l'ús i el foment del català en l'àmbit de l'esport (ERC).

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control, que començarà amb les preguntes que els caps de fila o portaveus dels vuit grups faran al president de la Generalitat sobre l'actualitat política.

Tot seguit, els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre el present i el futur dels estudis de medicina, les polítiques educatives, l'Estratègia catalana del poble gitano 2026-2036 (PSC-Units), la situació de l'educació, el suport a la petita i mitjana empresa, el paper de Catalunya al món (Junts), les polítiques en matèria de seguretat, la necessitat d'un model assistencial integral per a l'atenció dels ictus (ERC), la gestió dels serveis socials, la situació de l'habitatge (PPC), les polítiques penitenciàries (Vox), la situació de Rodalies (Comuns) i el futur de la llengua catalana (CUP-DT).

Decrets llei sobre la pròrroga pressupostària
Després de la sessió de control, dimecres al matí, el Ple farà els debats i les votacions de validació dels decrets lleis 2/2026, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2026, i 3/2026, de mesures urgents en matèria fiscal, de simplificació i agilització en la gestió, en l'àmbit de l'urbanisme i l'habitatge, en l'àmbit de personal i altres mesures urgents en pròrroga pressupostària. El Govern va aprovar aquests dos decrets després de retirar el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2026. Perquè siguin validats, els decrets llei necessiten més vots a favor que no en contra. En cas contrari, resten derogats.

El decret llei de suplement de crèdit és per un import de gairebé 6.000 milions d'euros, que han de servir per atendre les necessitats més urgents i ineludibles i garantir el funcionament adequat dels serveis públics mentre no hi hagi nous comptes. El suplement de crèdit es destinaria a atendre despeses previstes en matèria de personal, creixements tendencials de despesa de la Generalitat, temes de dependència i farmacèutics, concerts sanitaris, qüestions d'ensenyament, per augmentar els recursos per garantir la igualtat d'oportunitat de l'alumnat, i despeses vinculades a compromisos i plans pluriennals. Des de l'aprovació dels pressupostos l'any 2023, s'han concedit sis suplements de crèdit, tres l'exercici del 2024 i tres el del 2025.

El segon decret llei és per garantir el bon funcionament de l'Administració durant la pròrroga pressupostària, i inclou mesures per simplificar procediments administratius i pressupostaris, actuacions en matèria d'habitatge i urbanisme, com per exemple més control i transparència en el mercat del lloguer o el reforç del règim sancionador de l'Agència Catalana del Consum, modificacions fiscals, com l'actualització del tipus de gravamen de l'impost sobre dipòsits de residus controlats i la del càlcul del cànon de l'aigua, i altres mesures departamentals.

Proposició de llei sobre les sancions als grafiters de trens
Encara dimecres al matí, la cambra farà el debat sobre la tramitació pel procediment exprés de lectura única de la Proposició de llei de modificació de la Llei 4/2006, ferroviària, per modificar el règim sancionador de les conductes que desllueixen les infraestructures ferroviàries, presentada pel PSC-Units.

El text alerta en la seva exposició de motius que, segons dades de Renfe, el 2023 la neteja de pintades als trens va costar a Catalunya 11,6 milions d'euros, gairebé la meitat de tot l'Estat, xifra que significa 32.000 euros diaris.

Per fer front a aquesta situació, la proposició modifica la Llei 4/2006, ferroviària, per incloure, entre les infraccions, "destruir, deteriorar, alterar o modificar" qualsevol element del servei, "inclòs tot el material rodant", i també la "realització de pintades a la infraestructura ferroviària o al material rodant que comportin el seu deslluïment i que requereixin l'aturada total o parcial de forma que s'alteri el normal funcionament de la infraestructura". A més, el text triplica els imports de les sancions, que són d'una advertència o una multa de fins a 18.000 euros per les infraccions lleus, d'una multa d'entre 18.001 i 90.000 euros per les greus i d'una d'entre 90.001 i 900.000 euros per les molt greus.

Si el Ple aprova la tramitació per lectura única de la iniciativa, s'obrirà un termini perquè els grups hi presentin esmenes a la totalitat i a l'articulat, i la cambra ja en podria fer el debat i la votació finals en una propera sessió plenària.

Proposició de llei sobre el dret a morir dignament
Dimecres a la tarda, el Ple farà novament el debat i la votació per tramitar per lectura única una altra iniciativa, la Proposta per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació d'algunes disposicions normatives processals amb relació al dret a morir dignament.

El text, presentat pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT, proposa modificar tant la Llei orgànica 3/2021, de regulació de l'eutanàsia, com la 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, amb l'objectiu en aquest segon cas d'agilitar i evitar que s'allarguin els recursos contra les resolucions de les comissions de garantia i avaluació, els òrgans que han d'avaluar que qui demana ajuda per morir dignament ho fa d'una manera conscient i informada.

Així, només es podrà recórrer contra les decisions de les comissions davant la sala contenciosa administrativa del tribunal superior de justícia corresponent territorialment i en el termini de tres dies. La tramitació d'aquest recurs tindrà caràcter sumari i preferent i terminis abreujats i improrrogables, i només es podrà recórrer contra la resolució del recurs davant el Tribunal Constitucional.

Si se n'aprova el procediment per lectura única, i una vegada superi també el debat final en una propera sessió plenària, el Parlament remetrà la proposició a la Mesa del Congrés dels Diputats perquè la tramiti.

Proposició de llei de la comunicació audiovisual
A continuació, el Ple farà el primer dels dos debats de totalitat, el de la Proposició de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, presentada per ERC. La iniciativa arriba a aquest primer debat amb una esmena a la totalitat presentada per Vox. Si la cambra rebutja aquesta esmena, la iniciativa continuarà la tramitació en ponència i comissió, on els grups hi podran presentar esmenes a l'articulat, abans que torni al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

El text descriu la transformació del paisatge audiovisual des de l'aprovació de la llei vigent l'any 2005 i transposa la directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, incorporant, de manera transversal, principis d'igualtat i no discriminació i la protecció contra la difusió de continguts il·legals o que atemptin contra drets fonamentals.

La iniciativa aposta, a més, per un sistema audiovisual mixt en què coexisteixin agents públics i privats, pel foment i la protecció de l'ús del català i l'aranès en l'entorn digital i audiovisual i pel reforç dels mecanismes de control, inspecció i sanció en activitats de comunicació audiovisual que es duguin a terme sense títol habilitant.

Proposició de llei per a la reducció fiscal
També dimecres a la tarda, la cambra farà el debat de totalitat de la Proposició de llei sobre la modificació de la normativa tributària de Catalunya per a la reducció fiscal, presentada per Junts i que arriba al Ple amb quatre esmenes de rebuig, del PSC-Units, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

La proposició constata que "el nivell de pressió fiscal que recau sobre els contribuents catalans és més alt que l'existent en altres comunitats autònomes de l'Estat", cosa que genera un "desavantatge estructural". En aquest sentit, el text proposa "ajustar els trams autonòmics de l'IRPF, augmentar el mínim exempt i establir una bonificació general del 99% en l'impost sobre successions i donacions".

Mocions
Entre el matí i la tarda de dijous, el Ple debatrà i votarà vuit mocions, sobre l'accés a l'habitatge (Vox), els talls ferroviaris a la línia R2 Sud (ERC), les polítiques esportives (PPC), els reptes del sistema educatiu per fer efectiva l'educació inclusiva (ERC), la situació del mercat de treball (Junts), la situació de la recerca i les universitats (Junts), les polítiques per al reconeixement i la inclusió del poble gitano (Comuns) i les polítiques alimentàries (AC).

La moció de Vox demana que el Govern elimini la declaració de zones tensionades i els mecanismes de control de rendes aplicats al mercat de lloguer a Catalunya i que l'executiu espanyol derogui la Llei pel dret a l'habitatge, pel seu "impacte negatiu" sobre l'oferta de lloguer. El text defensa també que es prioritzin mesures per incrementar l'oferta d'habitatge, com mobilitzar sòl o agilitar llicències, o bonificacions fiscals a l'oferta de lloguer, i demana que les polítiques públiques donin prioritat als espanyols pel que fa a l'accés a l'habitatge.

La primera moció d'ERC demana al Govern que revisi el dispositiu de transport alternatiu per les obres de la línia R2 Sud entre el Garraf i Sitges perquè estigui "degudament dimensionat". Entre altres qüestions, el text demana, mentre durin les obres, bonificacions o reduccions tarifàries per als usuaris tant dels trens com dels serveis alternatius, i també en el peatge de la C-32 per als desplaçaments recurrents als municipis afectats. La moció reclama també que el Govern espanyol, Adif i Renfe assumeixin el cost de totes les mesures.

La moció del PPC insta el Govern a reorientar la política esportiva i a prioritzar l'esport de base i el suport directe als clubs, a les federacions i a les entitats esportives, i demana més pressupost i una fiscalitat favorable a la pràctica esportiva, amb deduccions, per exemple, per les quotes del gimnàs. El text també insta l'executiu a suprimir les subvencions a la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, i defensa que sigui el sexe biològic el que determini l'assignació de les categories esportives.

La segona moció d'ERC insta el Govern a establir un espai de negociació amb els sindicats convocants de la vaga d'educació, "amb l'objectiu d'abordar les seves reivindicacions en el marc d'un nou procés de diàleg". El text planteja mesures per garantir l'educació inclusiva, i entre altres qüestions demana que es creïn contractes programa per dotar de més recursos els centres amb elevada complexitat o que es garanteixi la figura de l'infermer escolar a tots els centres i el transport escolar adaptat.

La primera de Junts demana al Govern que inclogui en els pressupostos la deflactació dels trams autonòmics de l'IRPF i un "paquet fiscal jove" que bonifiqui els primers anys d'activitat laboral. Així mateix, la moció reclama una llei de l'aprenent, un pla de reducció de l'atur, millores en les pensions i que el Govern negociï amb l'executiu espanyol el traspàs de la gestió de les polítiques passives d'ocupació, de la Seguretat Social i del "deute històric en matèria de pensions amb Catalunya". A l'últim, planteja que es creï una comissió d'estudi en matèria d'ocupació.

La segona de Junts insta el Govern a garantir la "no intervenció política" en els processos de selecció dels directors dels centres de recerca i reclama "preservar i reforçar l'autonomia" d'aquests centres. Entre altres punts, el text també demana que el finançament públic de les universitats per al 2026 "superi com a mínim" l'import executat el 2025, i insta a garantir que els membres del Govern exerceixin les seves funcions "en règim de dedicació exclusiva" i a no impulsar cap modificació legislativa del règim d'incompatibilitats dels consellers.

La dels Comuns demana al Govern que aprovi i doti amb un pressupost estable la nova Estratègia catalana del poble gitano 2026-2036, que, entre altres aspectes, hauria d'incloure mesures per reduir les desigualtats en matèria d'educació, ocupació i accés a l'habitatge i recollir i analitzar dades sobre la situació del poble gitano. El text també planteja mesures de reconeixement i reparació d'aquest poble i la necessitat d'estudiar conjuntament amb el moviment associatiu gitano la creació d'un espai de memòria del poble gitano a Catalunya.

Finalment, la d'AC rebutja l'acord entre la Unió Europea i Mercosur i defensa que el sistema de contractació pública alimentària prioritzi els productes catalans, amb quotes obligatòries. Entre altres qüestions, la moció també demana la supressió dels menús halal dels centres escolars, un pla nacional de sobirania alimentària, mesures de suport al sector primari, el compliment de la normativa sobre l'etiquetatge en català dels productes alimentaris, mesures per internacionalitzar els productes catalans i la reobertura de la delegació a Israel.