Notícies

El president de la Generalitat, Salvador Illa, el president del Parlament, Josep Rull, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han signat avui un protocol de col·laboració entre totes tres institucions per ampliar i millorar les dependències del Parlament. L'acord vol donar resposta a les necessitats de creixement de la institució, afrontar els nous reptes del parlamentarisme i impulsar noves iniciatives per consolidar el Parlament com una institució oberta, accessible i més propera a la ciutadania.

Aquest protocol és el primer pas perquè el Parlament pugui disposar d'un edifici addicional a l'espai que actualment ocupen les cavallerisses de la Guàrdia Urbana, al carrer de Wellington, dins el parc de la Ciutadella, a 300 metres del palau, segons que s'ha anunciat durant l'acte de signatura.

El president del Parlament, Josep Rull, ha destacat que l'ampliació permetrà tenir una cambra "preparada per a les necessitats parlamentàries de l'any 2026, però sobretot per als propers cinquanta anys", i una institució "més oberta als ciutadans", amb la preservació de "la història nacional recent tot encarant el futur" i "amb vocació de proximitat, de modernitat i, sobretot, de ser útil".

Així mateix, Rull ha remarcat que el protocol significa un "impuls per construir el parlament del segle XXI: obert, operatiu i útil". En aquest punt, el president ha explicat que l'actual palau mantindrà "la part política i la força simbòlica i profundament democràtica" i que amb l'edifici nou "es podran incorporar tots els serveis d'un parlament modern, avançat, connectat amb el batec de la ciutadania".

A l'últim, el president del Parlament ha destacat que amb el protocol es podran canviar els usos actuals d'alguns espais i obrir una zona d'"atenció als ciutadans, visitable permanentment, que expliqui la història del país i de les nostres institucions".

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que avui "sumem voluntats i compromís per situar l'edifici del Parlament a l'altura de la seva història, però sobretot del seu futur", d'una manera "sòlida, eficaç i perdurable, és a dir, amb consens".

Illa ha remarcat que la signatura d'aquesta col·laboració a tres bandes "és un acte que diu molt de com som i com fem les coses a Catalunya", perquè "som un país d'entesa, de sumar esforços quan toca, un país plural, amb capacitat d'arribar a acords", "un país de consensos". I els consensos, ha conclòs en aquest punt, "són el millor símptoma d'una Catalunya que avança".

El president de la Generalitat ha destacat també que el projecte d'ampliació del Parlament ha estat pendent durant massa anys i que "avui, després de més d'una dècada, el comencem a fer efectiu".

L'alcalde, Jaume Collboni, ha destacat que "Barcelona exerceix avui de capital del país, i per això donem totes les facilitats perquè el Parlament pugui ampliar-se i, per tant, perquè els parlamentaris facin la seva tasca de servei públic com es mereix la ciutadania". Collboni ha emmarcat la millora i l'ampliació del Parlament en la transformació de la Ciutadella que impulsa l'ajuntament: "La Ciutadella viu ara el procés de transformació més important des del 1888, any de la primera exposició universal. El parc evoluciona avui cap a la Ciutadella del Coneixement, per fer de la ciència i la divulgació senyal d'identitat, una nova centralitat que Barcelona construeix amb l'horitzó 2035." En aquest punt, ha continuat explicant l'alcalde, "el nou ecosistema ressignifica el parc", ja que "en els temps que ens ha tocat viure hi ha dos fronts de debat i de combat, a favor del coneixement i a favor de la democràcia, i això és el que representa la Ciutadella del Coneixement".

Pactes del protocol
L'objecte del protocol és establir el marc de col·laboració entre totes tres institucions per a la millora i l'ampliació de les dependències del Parlament i per a la formulació dels instruments de planejament urbanístic que se'n derivin. L'ampliació respon a la necessitat del Parlament de disposar de més espai davant l'increment de l'activitat i dels serveis parlamentaris i per les característiques del palau, un edifici que té l'origen en l'antic arsenal de la ciutadella construïda al segle XVIII.

L'acord estableix que per a aquesta ampliació cal estudiar i identificar la disponibilitat de sòl de titularitat municipal en els entorns més pròxims possibles al palau, dins l'àmbit del projecte de la Ciutadella del Coneixement. La ubicació d'aquest nou espai al carrer de Wellington s'ha donat a conèixer en l'acte d'avui.

El protocol estableix també que el Parlament, d'acord amb l'ajuntament, ha de convocar una licitació pública per a la redacció del projecte d'ampliació i que el consistori ha de participar en la valoració urbanística i arquitectònica de les propostes.

El protocol també estipula que el Parlament ha d'impulsar un pla per respondre a la mobilitat generada per l'activitat de la cambra que s'adeqüi a les noves condicions que planteja el Pla director del parc de la Ciutadella i l'obertura prevista d'un pas entre el carrer de Wellington i el passeig de Picasso. A més, tal com recull el protocol, el Parlament desplegarà les mesures necessàries per reduir l'ocupació de vehicles al parc i promoure l'ús del transport públic. Així mateix, es valorarà la construcció d'un aparcament soterrat a l'edifici nou, i mentre durin les obres al parc s'haurà de dissenyar un full de ruta conjunt per resoldre les necessitats de mobilitat.

El protocol també recull mesures per protegir i consolidar l'actual edifici del Palau del Parlament, catalogat com a monument històric i artístic d'interès nacional.

L'edifici històric, al límit de capacitat
El Palau del Parlament va ser per primer cop seu de la cambra l'any 1932 gràcies a la cessió que en va fer l'ajuntament. Amb la dictadura franquista l'edifici va perdre aquesta funció, que va recuperar el 1980 amb la restauració de la democràcia. El 1999, l'ajuntament en va transferir la propietat al Parlament, cosa que en va facilitar noves transformacions i ampliacions. El 2006, el Parlament, la Generalitat i l'ajuntament van signar un conveni de col·laboració per ampliar les dependències de la cambra amb un edifici annex de nova construcció a la part posterior del palau. Aquell projecte, que estava condicionat al trasllat del zoo, no es va arribar a executar, i la vigència del conveni es va exhaurir.

El palau té una superfície construïda de 17.410,23 metres quadrats, dels quals només 13.659,23 són útils. D'aquesta superfície útil, aproximadament el 61,75% es destina a l'activitat de la cambra i de l'Administració parlamentària, però el 38,25% restant correspon a espais destinats a un ús comú i passadissos.

L'edifici ha arribat actualment al límit de la seva capacitat operativa. Diàriament hi treballen aproximadament 450 persones, entre diputats, personal funcionari, equips dels grups parlamentaris, treballadors d'empreses de serveis i periodistes. Aquest nombre, però, s'incrementa amb prop de 300 persones més durant els dies de sessió plenària o amb una intensa activitat de les comissions, a causa de la presència dels membres del Govern i de personal de la Generalitat, de convidats institucionals, de compareixents en les sessions parlamentàries i de professionals dels mitjans de comunicació. I en moments puntuals, com ara jornades amb una elevada atenció mediàtica o actes multitudinaris, l'afluència total al palau pot arribar a superar les 1.300 persones.

A més, simultàniament a l'activitat institucional ordinària, l'edifici acull un important volum de visites públiques, que es poden arribar a traduir en fins a 1.000 visitants diaris entre visites guiades i activitats formatives de l'Aula Parlament. L'any 2025 aquestes iniciatives van sumar 70.000 participants.

L'ampliació permetrà també respondre a les necessitats funcionals i d'obertura institucional del Parlament. L'espai destinat al creixement de les dependències parlamentàries, l'ocupat actualment per les cavallerisses de la Guàrdia Urbana, inclou un edifici projectat per l'arquitecte Adrià Casademont que té els orígens en l'antiga galeria de màquines de l'Exposició Universal del 1888. Posteriorment a l'exposició, aquell edifici va ser parcialment enderrocat i es va veure afectat pel nou traçat del carrer de Wellington. Actualment se'n conserven la façana principal i la part anterior de les naus.

Amb les noves dependències es preveu que la cambra podrà guanyar prop de 8.000 metres quadrats. Serà un edifici fet amb criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i accessibilitat universal, i la previsió inicial és que pugui estar operatiu en un període d'entre sis i vuit anys.

Comissió de seguiment
El protocol estableix que una comissió de seguiment haurà impulsar-ne el desplegament, coordinar les actuacions de les parts i fer el seguiment del compliment dels seus objectius. Aquesta comissió la integraran dos membres de cadascuna de les tres institucions i la presidirà un representant del Parlament.

L'acte de signatura del protocol s'ha fet a l'Auditori President Lluís Companys del Parlament, i hi han assistit, entre d'altres, els vicepresidents de la cambra, Raquel Sans i David Pérez, i els secretaris de la Mesa, Glòria Freixa, Juli Fernàndez, Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá; els consellers de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor; els tinents d'alcalde de l'ajuntament Laia Bonet i Albert Batlle; els presidents dels grups parlamentaris del PSC-Units, Ferran Pedret, de Junts, Mònica Sales, i d'ERC, Josep Maria Jové, i altres diputats, i el president del grup municipal de Junts a l'ajuntament, Jordi Martí.