Notícies

El Parlament ha commemorat aquesta tarda el desè aniversari de la supressió del servei militar obligatori i el vint-i-cinquè de l'entitat Moviment per la Pau amb un acte a la sala auditori que ha presidit Ernest Benach. El president ha qualificat aquella fita com una "demostració de la força política de la societat civil" i ha remarcat "el necessari reconeixement de la implicació, la tenacitat i el compromís de totes les persones que van participar d'una manera o una altra en aquell moviment".

A l'acte hi han intervingut Pepe Beunza, que ha explicat la seva experiència com a pioner de l'objecció de consciència a Catalunya; el president de Moviment per la Pau, Ramon Panyella, que ha qualificat l'objecció de consciència com un pas "gens menyspreable cap a la pau", i el vicepresident de l'Oficina Europea de l'Objecció de Consciència (Beoc), Jordi Tolrà, que ha afirmat que la fi del servei militar obligatori és "una de les principals conquestes de la nostra jove democràcia". A Tolrà l'acompanyava el president de la Beoc, Gerd Greune.

També han assistit a l'acte el vicepresident segon, Lluís Maria Corominas; el secretari tercer, Jordi Miralles; els diputats de CiU Meritxell Borràs, Jordi Cuminal, Anna Figueras i Josep Rull; el diputat al Congrés de CiU Carles Campuzano, que va ser un dels negociadors amb el govern de José Maria Aznar per a la supressió del servei militar, i nombrosos representants d'entitats i organitzacions que van impulsar el moviment d'objecció de consciència i a favor de l'abolició del servei militar obligatori.

El president ha tancat la commemoració repassant alguns moments històrics que exemplifiquen la pervivència del "compromís dels catalans amb la pau", com el preàmbul de l'estatut de Núria, del 1931, text de què les Corts van retallar, entre d'altres, el punt on es demanava que "la joventut fos alliberada de l'esclavatge del servei militar". Aquí el president ha argumentat que "es poden retallar estatuts, però no els nostres principis, ni el que som. I el nostre és un poble compromès amb la pau".
També ha lloat els moviments ciutadans per impulsar canvis, com en el cas de la supressió del servei militar. "No som conscients d'aquesta capacitat que té la ciutadania, que té la societat, per sobre d'estructures i d'interessos establerts", ha asseverat. Per aquest motiu, ha demanat que davant de situacions d'injustícia no es caigui ni en el desànim ni en la resignació. "Potser no serà fàcil ni senzill, però podem superar qualsevol obstacle si la ciutadania assumeix el seu potencial, si s'organitza i participa activament, si es compromet amb un objectiu just", ha conclòs.

El Parlament ha volgut també celebrar el vint-i-cinquè aniversari de Moviment per la pau, una de les organitzacions que més va treballar per aconseguir la supressió del servei militar. Aquesta entitat es va crear el 1985 amb el nom Associació d'Objectors de Consciència. Fa deu anys es va redefinir i va començar a treballar per la pau des de diversos vessants, com ara promovent accions contra les mines antipersones o campanyes de sensibilització.