Notícies

El ple ha aprovat aquesta setmana les lleis dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, del pla estadístic de Catalunya 2011-2014, de l'Agència Catalana d'Inspecció de Treball, del Consell de Governs Locals i de declaració del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

El ple va començar dimecres al matí amb el debat de l'informe del Síndic de Greuges corresponent al 2009, que va exposar el titular de la institució, Rafael Ribó, i en què destaquen l'augment de les queixes -un 5,2 per cent més que l'any passat i quasi quatre vegades més que el 2004- i el predomini de les que fan referència a urbanisme i habitatge, de manera que es capgira la tendència d'anys anteriors. Ribó va alertar d'un "increment notable" de les queixes amb relació al subministrament elèctric i de les dificultats per assegurar el dret a l'educació a causa de la crisi, i també va avisar que la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut podria afectar els drets lingüístics a Catalunya. "El síndic vol alertar, pel que coneix d'una possible sentència del Tribunal Constitucional, que aquesta convivència i aquest element tan fi, tan important i tan assumit per una enorme majoria de la població pot estar en perill", va asseverar.

Després del síndic van intervenir Pilar Pifarré (CiU), Josep Casajuana (PSC-CpC), Josep Maria Freixanet (ERC), Rafael López (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i Carmen de Rivera (grup mixt) per fixar la posició del seus grups. L'equip del síndic de greuges i diversos síndics locals van seguir el debat des de la llotja de l'hemicicle.

Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència

Tot seguit el ple va aprovar, amb el suport de tots els grups -131 vots a favor i 1 en contra- la llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, que integra tota la legislació catalana en aquesta matèria i es guia per la convenció sobre els drets de l'infant de les Nacions Unides.

El text incorpora la protecció dels infants desemparats i novetats pel que fa a la lluita contra el maltractament infantil, la participació i la prevenció, i també el dret dels infants a saber, en funció de la seva edat i les seves capacitats, si han estat separats de la seva família d'origen de manera definitiva.

La consellera d'acció social i ciutadania, Carme Capdevila, va assegurar que aquesta llei és "la millor norma adreçada a la infància i l'adolescència que ha aprovat fins ara el Parlament de Catalunya", i va explicar que el text considera els menors "ciutadans de ple dret" i que incorpora els infants i els adolescents a totes les polítiques públiques.

Al debat hi van assistir la secretària d'infància i adolescència, Imma Pérez, i experts, professionals i representants d'entitats, i hi van intervenir Josep Lluís Cleries (CiU), Carme Figueras (PSC-CpC), Marta Cid (ERC), María Àngels Olano (PPC), Laura Massana (ICV-EUiA) i Carmen de Rivera (grup mixt).

Sessió de control

Com és habitual, el ple es va reprendre a la tarda amb la sessió de preguntes al president del govern i els consellers. Tot i que posant l'accent en diferents aspectes, tots els grups van coincidir a centrar les preguntes a Montilla en la reducció del dèficit públic, excepte el del PSC-CpC, que li va demanar per les polítiques de suport a les famílies. Les preguntes, les van formular Artur Mas (CiU), Mila Arcarons (PSC-CpC), Anna Simó (ERC), Daniel Sirera (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

Alguns consellers també van respondre a les qüestions que els van plantejar els grups, sobre l'habitatge social (PPC), el comportament de les cooperatives davant la crisi econòmica (PSC-CpC), el recurs presentat per Endesa contra el pla sectorial dels cabals de manteniment (ICV-EUiA), l'aplicació de la llei de l'estat 39/2009, relativa a les persones en situació de dependència (CiU), la promoció turística per internet (CiU) i el decret relatiu a la pirotècnia i els cartutxos aprovat pel govern de l'estat (ERC).

Agència Catalana d'Inspecció de Treball

La consellera de treball, Mar Serna, va presentar el projecte de llei de l'Agència Catalana d'Inspecció de Treball, el nou organisme amb què el govern exercirà les competències en inspecció de treball i que es constitueix com un ens autònom administratiu que integrarà el personal i els béns traspassats de l'administració central i els membres del futur cos de subinspectors de seguretat i salut laboral, que la Generalitat crearà mitjançant aquesta llei per reforçar la vigilància i el control en l'àmbit de la prevenció de riscos laborals.

Serna va subratllar que, després del traspàs fet efectiu l'1 de març, "Catalunya és un cop més la primera comunitat autònoma que exerceix la competència de la inspecció de treball", i va descriure l'agència com el millor instrument per a la funció inspectora del segle XXI. Així mateix, va qualificar la llei d'"eficaç i moderna", va assegurar que "servirà per millorar les condicions de la ciutadania, els treballadors i les empreses" i va recordar que comporta un pas més en el desplegament de l'estatut.

El ple va aprovar la llei per 70 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 16 en contra (PPC i grup mixt) i 46 abstencions (CiU). En el debat, seguit a la llotja per representants sindicals i empresarials, hi van participar Meritxell Borràs (CiU), Montserrat Capdevila (PSC-CpC), Uriel Bertran (ERC), Rafel Luna (PPC), Laura Massana (ICV-EUiA) i José Domingo (grup mixt).

Consell de Governs Locals

El conseller de governació i administracions públiques, Jordi Ausàs, va presentar la llei del Consell de Governs Locals, que regula aquest òrgan, previst a l'article 85 de l'estatut. L'ens representarà els municipis i les vegueries a les institucions de la Generalitat, participarà en la tramitació de les iniciatives legislatives, els plans i les normes reglamentàries que afectin de forma específica les administracions locals i defensarà l'autonomia local.

L'integraran alcaldes i els presidents de les vegueries, fins a un total de cent membres, alguns de nats i d'altres designats per les formacions polítiques, amb una composició que haurà de garantir una representació proporcional de la població i el territori. Mentre no es creïn les vegueries en seran membres els presidents de les diputacions.

Ausàs va destacar que amb aquest nou òrgan el marc institucional del país "gaudeix per primera vegada d'una única institució representativa dels ens locals catalans", i va emfasitzar que significa un "pas més" en el reconeixement i la modernització del paper dels ens locals i "cap a la unitat del municipalisme català" amb l'objectiu "de fer avançar el país".

La cambra va aprovar la llei per 113 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 3 en contra (grup mixt) i 13 abstencions (PPC). En el debat hi van participar Lluís Maria Corominas (CiU), Pia Bosch (PSC-CpC), Josep Maria Freixanet (ERC), Jordi Montanya (PPC), Lluís Postigo (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

Pla estadístic de Catalunya 2011-2014

La reunió de dimecres del ple va acabar amb l'aprovació de la llei del pla estadístic de Catalunya 2011-2014 per una àmplia majoria, amb 129 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC, PPC i ICV-EUiA) i 3 abstencions (grup mixt). El pla recull els eixos principals de l'ordenació i la planificació estadística per al proper quadrienni, com ara censos de població i habitatge, l'elaboració d'un sistema integrat de dades demogràfiques, la projecció de la població, bases informatives d'empreses i taules 'input-output' de l'economia catalana, entre d'altres.

En el debat hi van intervenir Meritxell Ruiz (CiU), Núria Ventura (PSC-CpC), en nom dels tres grups que donen suport al govern, Belén Pajares (PPC) i José Domingo (grup mixt).

Parc natural del Montgrí

Dijous al matí el ple va continuar amb el debat de la llei que crea el parc natural del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter, i que harmonitza la normativa per a aquest territori, que comprèn vuit municipis de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà. El projecte es va aprovar per 70 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 59 en contra (CiU) i 3 abstencions (grup mixt). Pel conseller de medi ambient i habitatge, Francesc Baltasar, que va exposar el projecte davant el ple, el nou parc "protegeix, conserva i restaura" aquest espai i "potencia l'aprofitament sostenible, divulga la importància ecològica i cultural i promou el desenvolupament socioeconòmic". A més, va afirmar que l'objectiu bàsic de la llei és "garantir els valors actuals amb un aprofitament ordenat dels recursos".

En el debat hi van intervenir Ramon Espadaler (CiU), Esteve Pujol (PSC-CpC), Alfons Quera (ERC), Eva García (PPC), Lluís Postigo (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt). Des de la tribuna, el van seguir el secretari general de medi ambient i habitatge, Eduard Pallejà, la directora general de medi natural, Núria Buenaventura, i diferents alcaldes i regidors dels municipis afectats.

Mocions i interpel·lacions

Dijous el ple també va debatre i rebutjar tres mocions, dues de CiU i una del PPC. La primera de CiU, sobre la desocupació dels joves, instava el govern a reforçar les polítiques actives d'ocupació i a obrir una nova convocatòria d'escoles taller. La cambra la va rebutjar per 60 vots a favor (CiU, PPC i grup mixt) i 69 en contra (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA). La segona, sobre la situació de la formació professional, instava l'executiu, entre altres coses, a dissenyar i aplicar un programa d'orientació professional perquè els joves poguessin triar amb encert els estudis. El ple la va rebutjar per 58 vots a favor (CiU, PPC i grup mixt) i 69 en contra (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA). Finalment, la del PPC, sobre la gestió de la immigració irregular, proposava diversos punts per ordenar els fluxos migratoris i instava el govern a fer diferents gestions per establir un contracte d'integració per als immigrants en estat regular. La cambra la va rebutjar per 12 vots a favor (PPC) i 119 en contra (CiU, PSC-CpC, ERC, ICV-EUiA i grup mixt).

Finalment, el ple també va substanciar quatre interpel·lacions. El conseller d'innovació, universitats i empresa, Josep Huguet, en va respondre una que li va formular Rafel Luna (PPC), sobre la pròxima temporada turística; el conseller d'economia i finances, Antoni Castells, una de Jordi Turull (CiU), sobre les polítiques de contenció de la despesa; el d'interior, relacions institucionals i participació, Joan Saura, una d'Elena Ribera (CiU), sobre les polítiques que afecten el cos dels mossos d'esquadra, i el conseller d'educació, Ernest Maragall, una de Carmen de Rivera (grup mixt), sobre les mancances del sistema educatiu.