Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà demà, dimarts, a les 15 h amb les primeres interpel·lacions dels grups parlamentaris als consellers. La sessió es reprendrà dimecres a les 11.30 h amb les preguntes al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern. Dimecres a les 15.30 h es farà la compareixença del president Illa per informar sobre la "situació de col·lapse que pateix Catalunya", que va sol·licitar Junts i el Ple va aprovar per assentiment el 25 de febrer.

Dimecres, la cambra farà també el debat i la votació finals de la Proposició de llei de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT, i el debat sobre la tramitació pel procediment de lectura única de la Proposició de llei per garantir la subrogació del personal en processos d'internalització del Sistema d'Emergències Mèdiques, presentada per ERC i els Comuns.

Dijous, el Ple farà les darreres interpel·lacions al Govern i els debats i les votacions de set mocions.

La sessió plenària acabarà divendres amb els debats de totalitat del Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2026, al matí, i del Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, coneguda com a "llei d'acompanyament" dels pressupostos, a la tarda.

Interpel·lacions
El ple començarà dimarts a la tarda amb cinc interpel·lacions al Govern, sobre la situació del mercat de treball (Junts), els reptes del sistema eductiu per fer efectiva l'educació inclusiva (ERC), els talls ferroviaris en la línia R2 Sud (ERC), l'accés a l'habitatge a Catalunya (Vox) i les polítiques per al reconeixement i la inclusió del poble gitano i contra l'antigitanisme (Comuns).

La tres interpel·lacions restants, sobre la situació de la recerca i les universitats (Junts), les polítiques esportives (PPC) i les polítiques alimentàries a Catalunya (AC) es faran entre el matí i la tarda dijous.

Sessió de control
La sessió de control començarà dimecres a les 11.30 h amb les preguntes sobre l'actualitat política que formularan els representants dels vuit grups parlamentaris al president de la Generalitat.

Tot seguit, els consellers respondran les preguntes dels grups sobre les polítiques del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per garantir el relleu generacional al sector primari, el projecte d'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i el Campus de Salut de Girona (PSC-Units); la situació actual del sistema educatiu, la gestió del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i la situació de la mobilitat (Junts); les polítiques hídriques i la gestió de l'aigua, i la situació de les prestacions socials a Catalunya (ERC); l'acció de les delegacions del Govern a l'exterior (PPC); les subvencions de la Generalitat (Vox); la prevenció d'incendis dels parcs naturals de Catalunya (Comuns); el dret a l'educació (CUP-DT), i les polítiques de segregació i laïcitat de les institucions (AC).

Subrogació del personal del Sistema d'Emergències Mèdiques
Acabada la sessió de control, el Ple debatrà i votarà si es pot tramitar per lectura única la Proposició de llei per garantir la subrogació de personal en processos d'internalització del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Si la cambra aprovés aquesta tramitació exprés de la iniciativa, s'obriria un termini per presentar-hi esmenes a la totalitat i a l'articulat, i aleshores el debat final de la iniciativa ja es podria fer en una propera sessió plenària.

El text, presentat conjuntament per ERC i els Comuns, estableix que els tècnics d'emergències i altres professionals subcontractats que s'internalitzin al SEM se subroguin conservant la categoria professional, l'antiguitat i les condicions laborals, econòmiques, funcionals i complementàries que tinguessin reconegudes fins al moment. En aquest sentit, llevat que hi hagi una necessitat objectiva i justificada, el text preveu que ni es puguin canviar les funcions ni modificar les responsabilitats del personal que se subrogui.

Compareixença del president Illa
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb la compareixença del president de la Generalitat.

Illa obrirà la compareixença amb una primera intervenció sense límit de temps, i a continuació prendran la paraula els grups parlamentaris durant quinze minuts com a màxim cadascun i seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, amb el PSC-Units. El president podrà respondre individualment o conjuntament els grups, que aleshores tindran un nou torn de cinc minuts.

Centre Català d'Empresa i Drets Humans
Acabada la compareixença, el Ple farà el debat i la votació finals de la Proposició de llei de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans. La iniciativa, presentada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT, arriba al final de la tramitació amb trenta-nou esmenes vives de Junts.

El text crea el centre amb la finalitat de "prevenir, investigar, avaluar i supervisar les actuacions a l'exterior de les empreses públiques i privades que operen a Catalunya que poden atemptar contra els drets humans o el medi ambient", i preveu un procediment per presentar queixes, individuals o col·lectives, i sancions de fins a cinquanta mil euros les més greus, sancions que també poden comportar la prohibició de rebre ajuts o subvencions de la Generalitat o de signar contractes amb l'Administració durant un any.

El màxim òrgan del centre serà una junta de govern, amb onze membres, vuit dels quals elegits pel Parlament, amb el suport de com a mínim tres grups parlamentaris i una majoria de tres cinquenes parts de la cambra, i tres designats pel Govern. La junta haurà d'elegir el director de l'òrgan, que també tindrà un consell assessor.

Mocions
Entre el matí i la tarda de dijous, la cambra debatrà i votarà les set mocions presentades pels grups arran de les interpel·lacions del darrer ple, sobre la posició i el lideratge de Catalunya (ERC), la situació internacional i les conseqüències de la guerra a l'Iran (Comuns), les inversions previstes (PPC), la defensa del model d'escola concertada (PPC), la promoció de l'islamisme des de les institucions públiques (Vox), el desenvolupament agrari, forestal i del medi (Junts) i les polítiques culturals (Junts).

La moció d'ERC insta el Govern a defensar el paper de Catalunya com a actor polític europeu, a reforçar la presència i influència de Catalunya en espais de decisió i cooperació europeus, a impulsar estratègies d'aliances amb altres territoris europeus amb autogovern i capacitat legislativa i a reforçar la presència independent i directa de la Generalitat a Europa, com ara en els Consells de la Unió i la UNESCO. Així mateix, el text demana al Govern que culmini la creació del cos d'acció exterior.

La dels Comuns inclou la condemna del Parlament als atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran, d'Israel al Líban i de l'Iran a diversos països, i també la petició d'un alto el foc a totes les parts implicades i una sortida negociada del conflicte. A més, el text expressa la necessitat que l'Iran alliberi les persones detingudes arbitràriament, condemna el règim dels aiatol·làs i la política exterior dels Estats Units i dona suport a la causa oberta contra Netanyahu a la Cort Penal Internacional.

La primera moció del PPC insta el Govern a resoldre en el termini d'un mes l'informe d'impacte ambiental pendent i a aprovar el pla director urbanístic per desbloquejar la tramitació del projecte del Hard Rock. D'altra banda, el text també demana a l'executiu que impulsi el desenvolupament del Quart Cinturó.

La segona del PPC demana la preservació de les escoles concertades i que els pressupostos de la Generalitat incorporin els acords assolits amb aquests centres, i també, entre altres qüestions, que es destinin fons equitatius per a l'alumnat amb necessitats educatives especials, independentment de la titularitat del centre, i que a partir del curs 2028-2029 es garanteixin la gratuïtat i la universalitat del primer cicle d'educació infantil. Així mateix, el text demana que es derogui la disposició addicional de la llei estatal d'educació que impedeix el finançament públic a centres que "desenvolupen projectes de diferenciació pedagògica per sexe".

La de Vox demana que el Parlament declari la necessitat de repatriar els immigrants il·legals, de "remigrar" els que venen "amb la intenció de viure de les ajudes socials" i de deportar els que, malgrat que estiguin en una situació legal, cometin delictes o "pretenguin imposar l'islamisme". La moció també insta el Govern, entre altres mesures, a eliminar els ajuts destinats a promoure pràctiques culturals estrangeres, a suprimir els menús halal dels menjadors dels centres públics, com ara dels hospitals o els instituts, i a prohibir la Festa del Xai i l'ús del burca i el nicab en espais públics.

La primera moció de Junts insta el Govern a impulsar polítiques de gestió forestal per augmentar l'oferta de fusta i activar-ne el mercat dels usos, agilitar els tràmits administratius vinculats a la gestió forestal i establir ajuts, entre d'altres, per als propietaris privats i els ens locals i per mecanitzar el sector. El text també insta el Govern, entre altres aspectes, a impulsar el dragatge de la bocana de l'Ebre i de la punta del Fangar i a demanar a l'executiu de l'Estat que aturi l'expedient d'atermenament de Deltebre, que modificaria la frontera entre les finques particulars i la zona protegida maritimoterrestre, i que qualsevol actuació en aquest sentit al delta vagi precedida de mesures per protegir-lo i regenerar-lo.

Finalment, la segona moció de Junts insta el Govern a reconèixer el valor econòmic i social del sector de les indústries culturals i creatives i a augmentar el pressupost de la Generalitat per a la cultura fins al 3% del total dels comptes. El text també demana, entre altres mesures, que es promogui el reequilibri territorial en l'accés als equipaments culturals, que se simplifiquin els procediments de subvencions culturals, que es reverteixi la davallada de visitants als museus i equipaments patrimonials i que es defineixi una categoria específica en els Premis Gaudí per a les pel·lícules parlades íntegrament en català.

Pressupostos per al 2026
El debat de totalitat del projecte de pressupostos començarà divendres a les 9 h amb la intervenció de la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, sense límit de temps. A continuació, els grups que han presentat una esmena de retorn al projecte, que són Junts, ERC, el PPC, Vox, la CUP-DT i el Grup Mixt (AC), podran intervenir durant trenta minuts cadascun. Després, el PSC-Units, com a grup que dona suport al Govern, podrà fer un torn en contra de les esmenes, i tot seguit els grups esmenants tindran un torn de rèplica de cinc minuts. A l'últim, el grup dels Comuns intervindrà per exposar el seu posicionament.

Acabat el debat, el Ple votarà les esmenes, totes conjuntament. És previst que la votació es faci abans de la pausa del ple al migdia. Si les esmenes s'aprovessin, el projecte restaria rebutjat. En cas contrari, es tindrien per fixades la previsió d'ingressos i la despesa global màxima del projecte presentat i la seva distribució per seccions, i continuaria la tramitació parlamentària del text. El següent pas serien els debats de totalitat dels pressupostos de cada departament en les comissions corresponents, que es farien al llarg de la setmana que ve.

La consellera Romero va lliurar el 27 de febrer els pressupostos al Parlament, els primers presentats pel govern d'Illa i que pugen a 49.162 milions d'euros.

Els últims pressupostos de la Generalitat aprovats pel Parlament són els del 2023. Aquells comptes, presentats pel govern de Pere Aragonès, es van aprovar el 10 de març d'aquell any i han estat prorrogats fins avui dia.

Des del 1980 el Parlament ha aprovat 39 pressupostos de la Generalitat (4 a la primera legislatura, 5 a la segona, 4 a la tercera, 3 a la quarta, 4 a la cinquena, 4 a la sisena, 3 a la setena, 4 a la vuitena, 2 a la novena, 2 a la desena, 1 a l'onzena, 1 a la dotzena i 2 a la darrera, la tretzena/catorzena).

El Parlament ha rebutjat dos projectes de llei de pressupostos de la Generalitat: el corresponent al 2016, que va ser el primer presentat pel govern de Carles Puigdemont i que no va superar el debat de totalitat el 8 de juny de 2016, i el corresponent al 2024, del govern d'Aragonès, que va ser rebutjat en el debat de totalitat el 13 de març de 2024. En el primer cas, Puigdemont es va sotmetre posteriorment a una qüestió de confiança, i en el segon Aragonès va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions anticipades.

"Llei d'acompanyament"
Acabat el debat dels pressupostos, la cambra farà, a la tarda, el debat de totalitat del Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, que també començarà amb la intervenció de la consellera Romero. A continuació, intervindran els grups que hi han presentat una esmena a la totalitat, que són Junts, ERC, el PPC, Vox i la CUP-DT, per un temps de quinze minuts cadascun, i després ho faran la resta, és a dir, els Comuns, AC i el PSC-Units, durant deu minuts cadascun. A l'últim, la cambra votarà conjuntament les esmenes. Si s'aproven, el projecte restarà rebutjat, i si no el text continuarà la tramitació parlamentària en ponència i comissió.