Notícies

El president del Parlament, Ernest Benach, acompanyat de l'alcalde de Sitges, Jordi Baijet, ha inaugurat avui en aquesta localitat l'exposició «Parlament de Catalunya (1980-2005). Història i Futur», una mostra itinerant amb què la cambra catalana vol commemorar amb tots els ciutadans de Catalunya el vint-i-cinquè aniversari del restabliment del Parlament.


L'edifici de l'Escorxador, seu de la Regidoria de Cultura, acollirà l'exposició, que es podrà visitar fins al 25 d'abril.


Abans d'inaugurar la mostra, el president del Parlament ha visitat l'Ajuntament de Sitges, on ha estat rebut per l'alcalde i la regidora de Cultura, Àngels Parés, i on ha saludat els membres del consistori i ha signat en el llibre d'honor.


A l'acte inaugural han assistit també la diputada Maria Assumpta Baig, de Vilanova i la Geltrú, i els diputats Miquel Carrillo i Roberto Labandera, de la comarca veïna de l'Alt Penedès. També hi era present el president del Consell Comarcal del Garraf, Josep Antoni Blanco, a més de regidors del consistori sitgetà.


En la inauguració de l'exposició, el president de la cambra catalana ha manifestat que la mostra ha arribat a «una vila mil·lenària, acollidora, oberta als visitants i al mar i amb una llum especial». Benach ha afegit que els sitgetans que visitin la mostra tindran «l'oportunitat de passejar per la història del Parlament, però també per la història de la nostra nació, perquè ambdues caminen en paral·lel».


El president ha continuat fent referència a la llarga història del parlamentarisme català, que es remunta a l'edat mitjana, i ha dit que la mostra «no es podia limitar als darrers vint-i-cinc anys, motiu de la celebració, ja que restaria mancada de sentit». També ha argumentat que el 1980 «no vam néixer; vam sortir de la foscor en què ens han provat de ficar repetidament i d'on tossudament hem sortit un i altre cop, perquè hi ha una voluntat, perquè som una nació».


Benach ha fet referència al moment històric que es viu amb la tramitació de la Proposta de reforma de l'Estatut, un «moment ben adient per fer una pausa i mirar enrere, per apropar-nos a aquesta exposició i prendre consciència de la significació del moment que ara vivim, del que som, fent repàs d'aquests vint-i-cinc anys que commemorem, però també del conjunt de la història del Parlament, i, així, situar els fets actuals en el fil de la llarga història de la nostra nació».


El president de la cambra catalana ha convidat els assistents a visitar l'exposició «amb ulls inquiets, amb curiositat, i també amb consciència del seu significat històric i polític».


D'altra banda, l'alcalde de Sitges ha agraït al president del Parlament que la mostra visiti aquest municipi. Jordi Baijet ha afirmat que la cambra catalana és «la institució per excel·lència, i du a terme una tasca molt important, com és legislar perquè tots tinguem un país millor, perquè la nostra vida diària sigui millor». L'alcalde també ha afirmat que amb la mostra és té la possibilitat de conèixer una institució que «a vegades sentim llunyana».


L'exposició

Sitges és la cinquena ciutat catalana que acull aquesta exposició itinerant, després del seu pas per Manresa, Tarragona, Vic i Girona. Prèviament, es va poder visitar al Palau del Parlament entre el 10 d'abril i el 3 d'octubre de 2005.


Posteriorment es desplaçarà a altres ciutats catalanes, com ara Mataró, Reus, la Seu d'Urgell, Figueres, Lleida, Montblanc, Cervera, Balaguer, l'Hospitalet de Llobregat, Olot, Sant Cugat del Vallès o Tortosa, entre d'altres.


L'exposició ha viatjat a Sitges en una instal·lació en suport visual i audiovisual de 300 metres quadrats i s'estructura en quatre apartats: «Les Corts Catalanes fins al 1714», «El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)», «De l'exili al restabliment (1939-1980)» i «El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005)».


Les peces de valor patrimonial i els documents més significatius s'han integrat al contingut de l'exposició per mitjà de reproduccions fotogràfiques. Així, s'hi poden veure les reproduccions fotogràfiques de documents relatius a les assemblees de pau i treva i a les antigues Corts Catalanes, i també exemplars de les antigues constitucions manuscrites, com les de Tortosa (1430), de les tres edicions impreses de les constitucions catalanes (1495, 1588-1589 i 1704), del manuscrit original i de l'edició impresa del Decret de nova planta (1716) o de l'emblemàtica clau de la Ciutadella.


Entre els documents més recents s'hi poden veure les reproduccions dels originals signats de l'Estatut de Núria (1931), de l'Estatut de 1932, de l'Estatut de Sau (1978) i de l'Estatut de 1979, i, com a novetat exclusiva d'incorporació recent, l'original del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya amb el text del nou projecte d'estatut i una còpia del llapis de memòria amb què el text va ser lliurat al Congrés dels Diputats per a la tramitació corresponent.


L'exposició conserva íntegrament les sis projeccions audiovisuals i els sistemes d'informació interactius, que ofereixen la possibilitat de conèixer la composició de la cambra i la seva activitat al llarg del període comprès entre 1980 i l'actualitat.