Notícies

El Ple ha validat aquesta tarda, amb els vots favorables del PSC-Units, ERC i els Comuns, el decret llei que permet al Govern fer les operacions financeres necessàries mentre els pressupostos de la Generalitat estiguin prorrogats. La cambra també ha aprovat els pressupostos del Parlament i dels òrgans estatutaris per al 2026 i l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Compte general de la Generalitat del 2023.

El Decret llei 23/2025, de 23 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària i altres mesures, ha estat validat amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns), 26 en contra (PPC, Vox i AC) i 39 abstencions (Junts i CUP-DT).

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha presentat el decret, que autoritza el Govern a fer operacions d'endeutament, atorgament d'avals i altres garanties que s'estimen necessàries per atendre les necessitats públiques mentre es mantingui la nova pròrroga pressupostària que va entrar en vigor l'1 de gener. El text regula aquestes autoritzacions, i també estableix l'increment retributiu del personal funcionari per al 2025 i el 2026, fixa l'import de l'indicador de la renda de suficiència de Catalunya i actualitza les pensions del personal al servei de la Generalitat en el període anterior a l'any 1939.

Romero ha defensat la necessitat del decret per assegurar "la continuïtat de les finances públiques, l'estabilitat i la protecció social" mentre no hi hagi uns nous pressupostos, que, ha explicat, el Govern té l'objectiu de presentar perquè es puguin aprovar "durant aquest primer trimestre".

En representació dels grups han intervingut en el debat Joan Canadell (Junts), Albert Salvadó (ERC), Míriam Casanova (PPC), Javier Ramírez (Vox), David Cid (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Jordi Riba (PSC-Units).

Pressupostos del Parlament i dels ens estatutaris
D'altra banda, el Ple ha aprovat, amb 96 vots a favor (PSC-Units, Junts i ERC) i 36 en contra (PPC, Vox, Comuns, CUP-DT i AC), el pressupost del Parlament per al 2026, i, amb 102 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC i Comuns), 11 en contra (Vox) i 19 abstencions (PPC, CUP-DT i AC), el del Consell de Garanties Estatutàries, el de la Sindicatura de Comptes i el del Síndic de Greuges. Els comptes s'han de remetre ara al Govern perquè els pugui incorporar al Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat.

La vicepresidenta primera, Raquel Sans, ha presentat els comptes. El pressupost del Parlament puja a 64.997.403,83 euros, la qual cosa representa un augment de l'1,59% respecte al del 2025. Sans ha explicat que els comptes segueixen els "objectius polítics marcats a l'inici de la legislatura": l'ampliació i adequació dels espais; la transformació digital i la incorporació de la intel·ligència artificial; l'optimització i la gestió dels recursos humans; l'accessibilitat i la transparència; l'acció climàtica; la garantia i defensa dels drets humans amb l'aposta per l'equitat de gènere, i l'acció exterior.

Pel que fa als pressupostos dels ens estatutaris, el del Consell de Garanties Estatutàries és de 3.646.330,63 euros, el 5,40% més que l'any passat; el de la Sindicatura de Comptes puja a 16.212.197,64 euros, el 18,48% més, i el del Síndic de Greuges, a 8.087.880,10 euros, el 12,96% més.

En el debat, a més de Sans, hi han intervingut Rosa Maria Soberana (AC), Dani Cornellà (CUP-DT), Susanna Segovia (Comuns), Mónica Lora (Vox), Lorena Roldán (PPC), Jordi Munell (Junts) i Ivana Martínez (PSC-Units).

Compte general de la Generalitat del 2023
La cambra ha debatut també aquesta tarda l'informe de la Sindicatura de Comptes del Compte general de la Generalitat corresponent al 2023, i ha aprovat el dictamen de la Comissió de la Sindicatura de Comptes, que aprova el compte, assumeix el contingut de l'informe i insta el Govern a seguir les observacions i recomanacions que la sindicatura hi proposa.

El síndic major, Miquel Salazar, ha presentat l'informe, segons el qual l'exercici del 2023 va acabar amb un resultat negatiu de 566,84 milions d'euros, l'endeutament financer de la Generalitat va ser "elevat", de 86.140,36 milions d'euros, i es van adquirir "un volum important de compromisos de despesa" carregats a pressupostos d'exercicis anteriors. Salazar també ha destacat que el 2023 va ser un any amb "ingressos extraordinaris", es van fer efectius els fons europeus Pròxima Generació i va ser l'últim any que es va aplicar la suspensió de les regles de despesa. Salazar ha posat també en relleu els avenços en la consolidació dels comptes, ja que ara integren 207 entitats de l'Administració de la Generalitat, fet que permet "tenir una fotografia menys borrosa" de tots els ens que conformen el sector públic de la Generalitat.

En el debat, seguit des de la llotja de l'hemicicle per les síndiques de comptes Llum Rodríguez, Maria Àngels Cabasés, Anna Tarrach i Marta Junquera, hi han intervingut Maria Àngels Planas (Junts), Albert Salvadó (ERC), Míriam Casanova (PPC), Javier Ramírez (Vox), Núria Lozano (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Guillem Sánchez Prat (PSC-Units).

Interpel·lacions
A l'últim, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha respost aquesta tarda les darreres quatre interpel·lacions dels grups parlamentaris, sobre el col·lapse de Catalunya a conseqüència de la gestió del Govern (PPC), el sistema ferroviari (ERC), el col·lapse de les infraestructures de mobilitat (Junts) i la xarxa ferroviària (CUP-DT).

El ple es reprendrà demà, dijous, a les nou del matí amb el debat i la votació finals de la proposició de llei del PSC-Units sobre els funcionaris de presons, i farà també els debats i les votacions de nou mocions i la lectura de dues declaracions institucionals.