Notícies

El Parlament ha commemorat aquesta tarda, un any més, el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, un acte institucional que recorda l'alliberament del camp de concentració i extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau, el 27 de gener de 1945. En l'acte, presidit per Josep Rull, representants de diferents grups perseguits pel nazisme han encès sis espelmes en record de les víctimes d'aquests col·lectius. En l'homenatge també hi han pres part Ofer Laszewicki, net de supervivents de camps de concentració i extermini, i els alumnes que enguany han participat en el projecte educatiu del Parlament per mantenir viva la memòria d'aquells fets.

El president, Rull, que ha clos l'acte, ha definit l'Holocaust com "l'expressió més radical de l'antisemitisme, del racisme i del fanatisme totalitari" i del que se'n desprenen lliçons "plenament vigents". En aquest sentit, Rull ha convidat l'auditori a "reflexionar" sobre els discursos d'odi, la intolerància i la discriminaciació "que es propaguen com la pólvora a les xarxes socials sovint en seu parlamentària". Durant el discurs, el president ha alertat que l'ordre mundial "sorgit de les cendres de la Segona Guerra Mundial, compromès amb la defensa dels drets humans i del dret internacional, està avui seriosament amenaçat". En aquesta línia, ha apel·lat "a no ser indiferent davant la discriminació de minories, els abusos de poder i les injustícies".

Laszewicki, net d'en Shmuel Rubin i l'Adela Frucht, supervivents de trezte i sis camps de concentració, respectivament, ha explicat els records que els seus avis li han fet arribar i que li han permès fer un "viatge a la memòria" a Polònia, d'on va tornar diumenge. "Costa assimiliar que s'aniquilessin tantes vides, històries, amors, il·lusions, somnis i projectes" ha dit Laszewicki, que ha afegit que "l'antisemitisme no és un fenomen abstracte i superat" i que l'odi "també s'estén a Catalunya".

L'acte, conduït pel periodista Ramon Pellicer, ha començat amb la interpretació de la peça musical 'Börgermoorlied', de Johann Esser i Wolfgang Langhoff, i, tot seguit, representants de sis col·lectius de víctimes del nazisme han encès les respectives espelmes del record. Dalia Levinsohn, presidenta del Consell de la Comunitat Jueva de Barcelona, ha encès l'espelma en record dels jueus exterminats pels nazis; Bruno Wainsztein i Noa Puigdevall, alumnes de l'escola jueva Hatikva, la que recorda els infants que van perdre la vida a les cambres de gas; Meritxell Granger, neboda neta de Carme Granger, supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, i Simón Montero, president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, la que honora les víctimes catalanes i de l'Estat espanyol assassinades als camps de concentració; Mercè Batlle, presidenta del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, i José Benito Eres, president del Grup d'Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals i membre del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals, han encès l'espelma en memòria dels altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme; Sílvia Leida, presidenta de la Comunitat Jueva Masortí de Catalunya, la que homenatja els "justos entre les nacions", els homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, i, finalment, Daniel Santillo, director d'activitats culturals de l'entitat Jabad Lubavitch Barcelona, ha encès l'espelma pels supervivents de l'Holocaust que van trobar un refugi que els va permetre reconstruir la seva vida i mantenir la identitat.

A continuació, s'ha fet un minut de silenci i s'ha interpretat la peça 'Allemande', de Johann Sebastian Bach. Tot seguit, han intervingut els alumnes dels sis instituts que aquest any han participat en el projecte educatiu que organitza el Parlament, amb la col·laboració del Departament d'Educació i el Memorial Democràtic, amb l'objectiu de dotar els joves d'eines i coneixements per prevenir l'antisemitisme, el racisme i qualsevol altre forma d'odi. Els alumnes, de l'Institut de Roquetes, l'Institut Arquitecte Manuel Raspall, de Cardedeu, l'Institut Manresa Sis, l'Institut Manuel de Montsuar, de Lleida, l'Institut de la Jonquera i el Col·legi Mare de Déu de la Mercè, de Sant Feliu de Llobregat, han llegit les conclusions dels seus treballs sobre col·lectius perseguits pel nazisme. Amb aquest projecte, el Parlament vol contribuir al record d'aquells fets perquè no es tornin a repetir i al foment de la cultura de la pau.

A l'acte, que ha acabat amb la interpretació musical de la peça 'Retornarem', de Ricard Garriga, hi han assistit la vicepresidenta primera del Parlament, Raquel Sans, els secretaris de la Mesa, Glòria Freixa, Juli Fernàndez, Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá, i altres diputats de tots els grups parlamentaris; els consellers de Justícia i Qualitat Democràtica i d'Unió Europea i Acció Exterior, Ramon Espadaler i Jaume Duch; les expresidentes del Parlament, Anna Erra i Laura Borràs; el tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, i altres representants del consistori; i institucions i entitats, com ara els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, i cossos consulars, entre d'altres.

Les interpretacions musicals han estat a càrrec d'estudiants del conservatori del Liceu.