Notícies

El conseller de la presidència, Albert Dalmau, en funcions de president, ha sol·licitat aquest matí de comparèixer dimecres davant el Ple per "informar sobre les reiterades incidències a la xarxa de Rodalies a Catalunya". La Junta de Portaveus es reunirà demà per tractar, entre altres qüestions, l'ampliació de l'ordre del dia del Ple per incloure aquesta compareixença.

El primer ple del nou període de sessions començarà demà dimarts a les 15 h amb cinc interpel·lacions al Govern i dimecres farà la sessió de control amb les preguntes al president de la Generalitat, que respondrà també Dalmau, i al Govern.

Durant la sessió, la cambra farà el debat de validació o derogació del Decret llei de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, el debat final de la Proposició de llei sobre els funcionaris de presons, del PSC-Units, i el debat de totalitat del Projecte de llei de drets culturals de Catalunya. A més, el Ple debatrà i votarà l'Informe sobre el compte general de la Generalitat corresponent al 2023, que presentarà el síndic major de Comptes, Miquel Salazar.

L'ordre del dia del ple inclou, a més, el debat i la votació de nou mocions, i està previst que durant la sessió es llegeixi una declaració del Parlament de condemna de la repressió de la població per part del règim iranià, signada pel PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i la CUP-DT.

Interpel·lacions
El ple començarà dimarts a la tarda amb les cinc primeres interpel·lacions dels grups al Govern, sobre les polítiques relatives a les famílies monoparentals (Comuns), seguretat i salut laboral (ERC), el sector primari (Vox), la implantació de les energies renovables a Catalunya (Junts) i el nou model de finançament autonòmic (PSC-Units).

Les quatre interpel·lacions restants, sobre el col·lapse de Catalunya a conseqüència de la gestió del Govern (PPC), el sistema ferroviari (ERC), el col·lapse de les infraestructures de mobilitat (Junts) i la xarxa ferroviària (CUP-DT), es faran dimecres a la tarda.

Sessió de control
Dimecres al matí el Ple farà la sessió de control al president amb les preguntes sobre l'actualitat política que els caps de fila o portaveus dels vuit grups parlamentaris plantejaran en aquesta ocasió al conseller Dalmau, en funcions de president, arran de l'hospitalització de Salvador Illa.

A continuació, els consellers i conselleres respondran les preguntes presentades pels grups sobre l'acord d'augmentar el finançament de la justícia gratuïta, el programa de diagnòstic ràpid del càncer i l'impacte de l'ISE en el sector audiovisual i tecnològic (PSC-Units), la crisi de Rodalies, les finances públiques de la Generalitat de Catalunya i la crisi del sector primari (Junts), les línies d'actuació del Departament d'Igualtat i Feminisme i sobre els drets laborals de les persones treballadores davant la crisi del sistema ferroviari (ERC), el caos de mobilitat que pateix Catalunya (PPC), l'augment dels delictes violents i l'auge del crim organitzat a Catalunya (Vox), la fi del conveni entre la Generalitat i Endesa per a fer front a la pobresa energètica i la manca d'alternatives vigents que deixen desprotegides les llars vulnerables de Catalunya (Comuns), l'estat de la xarxa ferroviària (CUP-DT) i el desbordament dels cossos policials davant la presència del crim organitzat a Catalunya (AC).

Decret llei en pròrroga pressupostària
Dimecres el Ple farà també el debat per validar o derogar el Decret llei 23/2025, de 23 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària i altres mesures, que autoritza el Govern a fer operacions d'endeutament, atorgament d'avals i altres garanties que s'estimen necessàries per atendre les necessitats públiques.

El decret, de quatre articles, a més de regular-ho, també estableix l'increment retributiu del personal funcionari per als anys 2025 i 2026 i l'actualització de les pensions reconegudes per llei, i fixa l'import de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, amb efectes de l'1 de gener, que per a aquest any serà de 9.622,18 euros anuals.

Projecte de llei de drets culturals
Després és previst que el Ple faci el debat de totalitat del Projecte de llei de drets culturals de Catalunya, que arriba a aquest primer debat amb una esmena de retorn de Vox.

La consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, presentarà el projecte, que té per finalitat establir un règim jurídic en matèria de drets culturals, promoure la cultura catalana com a element cohesionador de la pluralitat social de Catalunya, reforçar la protecció dels drets laborals dels treballadors del sector cultural, garantir el dret a rebre una educació i formació artística, ordenar el sistema cultural català per posar-lo al servei de l'exercici dels drets culturals i garantir-ne el correcte finançament, desplegar polítiques inclusives i interculturals o garantir els drets lingüístics en l'àmbit de la cultura.

El text neix, segons l'exposició de motius, de la constatació que existeixen "desigualtats rellevants" en l'exercici dels drets culturals i des de la consideració de la cultura com un dret fonamental i un element bàsic per avançar cap a una societat més inclusiva, més justa i sostenible. Estableix que les entitats que formen part del sistema cultural català han de cooperar per garantir el desplegament dels drets culturals, crea una Taula de Participació Cultural com a òrgan consultiu i fixa en un mínim del 2% el pressupost de la Generalitat que s'ha de destinar al finançament públic de la cultura i els drets culturals.

Compte general de la Sindicatura de Comptes del 2023
Dimecres a la tarda el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Miquel Salazar, presentarà al Ple l'informe sobre el compte general de la Generalitat corresponent a l'exercici del 2023. En aquest informe la institució constata "la delicada situació financera" en acabar l'exercici ja que el romanent de tresoreria i el patrimoni net van quedar en negatiu. A més, la Sindicatura fa notar que l'endeutament financer de la Generalitat el 2023 va ser elevat i que es van adquirir "un volum important de compromisos de despesa" carregats a pressupostos d'exercicis anteriors.

Després de la intervenció del síndic major, els grups parlamentaris intervindran per posicionar-se i, finalment, el Ple votarà el dictamen elaborat a mitjans de desembre per la Comissió de la Sindicatura de Comptes, que assumeix el contingut de l'informe i insta el Govern a seguir les observacions i recomanacions que proposa la Sindicatura i a informar la cambra quan es compleixin. L'informe sobre el compte general de la Generalitat és l'únic de tots els que presenta la Sindicatura que, un cop debatut en comissió, acaba la tramitació parlamentària en Ple.

Funcionaris de presons
Dijous al matí el Ple farà el debat final de la proposició de llei del PSC-Units de modificació del Decret legislatiu 1/1997, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

La iniciativa, que es tramita pel procediment de lectura única, arriba a aquest debat amb una esmena a la totalitat conjunta d'ERC, Comuns i CUP-DT i sis esmenes a l'articulat dels grups de Junts, el PPC i Vox, cadascun dels quals n'ha presentat dues.

El text, d'article únic, proposa afegir una disposició addicional al decret legislatiu a fi de reconèixer la condició d'agents de l'autoritat al personal funcionari i directiu dels centres penitenciaris que exerceixen funcions de règim interior. Com indica l'exposició de motius, es pretén així "donar seguretat i protecció jurídica" a les tasques que desenvolupa aquest col·lectiu. El text també reconeix expressament l'obligació de l'Administració de la Generalitat d'indemnitzar aquest personal per les lesions i els danys materials que puguin patir en l'exercici d'aquestes funcions sempre que no concorri dol o negligència, i l'equipara en aquest sentit amb altres col·lectius, com el dels Mossos d'Esquadra.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous la cambra debatrà i votarà nou mocions, fruit de les interpel·lacions del darrer ple del desembre, sobre les conseqüències per al sector primari de la sobreprotecció del medi natural (PPC), la producció i el consum agroalimentaris (CUP-DT), les mesures necessàries per a superar l'actual estat precari del sector industrial (Vox), la situació dels centres especials de treball (ERC), el foment i l'aprenentatge de la llengua catalana (ERC), les polítiques socials (Junts), les mesures per a afrontar la crisi demogràfica a Catalunya (AC), la situació de les finances públiques (Junts) i l'evolució de l'economia catalana i el cost de la vida (Comuns).

La moció del PPC insta el Govern a reconèixer la caça i el control cinegètic com a "eines de política pública de primer ordre" en matèria de sanitat animal, protecció de l'agricultura, conservació ambiental i seguretat viària. El text alerta dels "danys causats" per la "sobrepoblació", especialment del porc senglar, el cabirol i el conill, i, entre altres punts, demana una llei de caça, i defensa un major control per part dels agricultors dels drets cinegètics sobre les terres que conreen.

La de la CUP-DT demana al Govern que impulsi un pla per a una nova economia catalana amb els agents econòmics i socials per a implantar un nou règim de propietat mixta de producció, distribució i venda dels aliments que asseguri una cadena justa per tots els agents afectats, des de la pagesia fins al consumidor final. Entre d'altres, el text demana un acord per establir una cistella bàsica alimentària; una moratòria en la concessió de llicències en l'agroindústria porcina; mesures per limitar la concentració de terres cultivables en mans d'un sol propietari, i la creació d'una distribuïdora pública.

La moció de Vox demana al Govern que elimini "les normatives que afecten la competitivitat industrial", com "les polítiques derivades del Pacte Verd Europeu". Entre d'altres, el text defensa derogar les lleis catalana i estatal del canvi climàtic i reclama un pla de reindustrialització i reduir la burocràcia. També demana "protegir les empreses espanyoles front la competència deslleial", amb "aranzels i barreres per a productes que no compleixin les mateixes normatives que els productors nacionals".

La primera moció d'ERC insta el Govern a "pagar amb caràcter d'urgència els pagaments encara pendents" del 2025 als centres especials de treball d'iniciativa social. El text denuncia la gestió del Departament d'Empresa i Treball respecte a aquests centres, "atenent al fet que la seva deixadesa i inacció ha provocat greus problemes a una institució clau a l'hora de garantir un treball digne a les persones amb discapacitat". Entre altres aspectes també demana revisar el model d'inserció sociolaboral amb la participació del sector.

La segona d'ERC demana que el Govern destini els recursos i el suport necessaris a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per crear i impulsar una eina audiovisual d'aprenentatge del català en el marc de la Plataforma 3CAT on es pugui "aprendre la llengua catalana de forma lliure, gratuïta i accessible". També demana que se'n faci promoció un cop entri en funcionament.

La primera moció de Junts insta el Govern a prendre mesures per avançar cap a "un model d'atenció a la discapacitat i a la dependència que situï les persones al centre" com, entre d'altres, una reforma del sistema de valoració per evitar duplicitats i temps d'espera, un servei d'intèrpret de llengua de signes als hospitals, un pla de formació en el tracte adequat a l'usuari de Renfe-Rodalies inclòs el personal de seguretat o blindar les competències de la Generalitat durant tota la legislatura en discapacitat i dependència.

La moció d'AC insta el Govern a "decretar l'emergència demogràfica a Catalunya", i a prendre mesures com un pla integral per "revertir la baixa natalitat autòctona", "incentius econòmics i fiscals per a famílies nombroses catalanes", "un sistema de prioritat i puntuació addicional en l'accés a l'habitatge públic" o donar "prioritat" als progenitors d'aquestes famílies en els plans d'ocupació públics, a més de campanyes per fomentar "matrimonis o unions estables de parella i la paternitat a edats més joves (abans dels 30 anys)".

La segona de Junts planteja que el Parlament denunciï "el dèficit fiscal que pateix Catalunya", "l'incompliment, de manera reiterada, de l'obligació de fer públiques les balances fiscals per part de l'Estat" i constati que "el sistema de finançament més just ha de ser en forma de concert econòmic". A més, vol que el Govern insti el Govern de l'Estat a compensar "la no execució històrica de les inversions a Catalunya" començant per "la condonació del 100% del deute del FLA de manera immediata".

La dels Comuns, entre altres punts, insta el Govern a treballar perquè el Parlament doni suport a la nova proposta de finançament, "que pot representar com a mínim 4.700 milions d'euros anuals per al pressupost de la Generalitat". Entre altres aspectes, el text també insta l'executiu a garantir l'aplicació de la normativa del dret a l'habitatge, i la protecció de les llars en situació de pobresa energètica. També demana que el Govern doni suport a l'increment del salari mínim interprofessional fins als 1.221 euros.