Notícies

El president, Ernest Benach, ha afirmat avui en l'acte d'homenatge als republicans perseguits pel franquisme, que s'ha fet al pati de la biblioteca, que "el valor de la justícia a l'estat espanyol presenta alguns dubtes en l'actual democràcia", ja que, ha argumentat, "la mala solució" en el cas del judici al president Companys o altres informacions "molt mediàtiques" fan "planar ombres de dubte" pel que fa a aquesta qüestió.

En el discurs, Benach ha destacat que hi ha hagut gestos de recuperació de la memòria històrica els últims anys, sobretot des de Catalunya, però ha lamentat una "certa protecció als botxins", fet que ha qualificat de "contradictori" en una democràcia. Amb relació a homenatges com el d'aquest matí, ha raonat que és important recordar les persones que van ser castigades perquè defensaven les llibertats del país, "per la dignitat de la seva memòria i per la nostra pròpia dignitat com a país democràtic, encara més quan mai no es va fer justícia contra aquells crims".

L'acte, l'han organitzat conjuntament la cambra i l'Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, i ha coincidit amb la setmana en què es commemora el seixanta-novè aniversari de la proclamació de la república catalana per Francesc Macià. Benach i el president de l'associació, Pere Fortuny, han fet una ofrena floral davant el monument 'La pietat'. A continuació, un alumne de l'Escola Superior de Música de Catalunya ha interpretat 'El cant dels ocells' amb un acordió diatònic.

A l'acte hi han assistit el vicepresident segon, Lluís Maria Corominas, la secretària primera i el secretari segon, Lídia Santos i Antoni Castellà, el síndic Agustí Colom, els diputats Jordi Turull, Anna Figueras, Joan Morell (CiU), Josep Casajuana (PSC-CpC), Patrícia Gomà, Josep Maria Freixanet (ERC), Jaume Bosch i Mercè Civit (ICV-EUiA) i una vintena de membres de l'associació.

En el seu discurs, Fortuny ha recordat que durant el franquisme "es perseguia i s'humiliava els qui no eren addictes al règim", i s'ha queixat de "l'amnèsia política assumida a la transició espanyola". A més, ha reclamat que es repari jurídicament les persones que van ser perseguides pel franquisme, i s'ha mostrat decebut per "la indiferència política" respecte a aquest col·lectiu.

L'acte ha acabat amb una visita a l'exposició 'Catalunya durant la guerra', que es pot veure a la planta baixa del palau i mostra prop de vuitanta cartells antifeixistes fets entre el 1936 i el 1939.