Notícies

El ple ha aprovat per unanimitat la llei per la qual la Canonja s'ha convertit en el municipi 947 de Catalunya, la modificació de la carta municipal de Barcelona per incorporar-hi la regulació del consell econòmic i social de la ciutat, i el compte general de la Generalitat corresponent al 2007.

La unanimitat en les votacions s'ha trencat amb l'elecció d'Enric Marín com a membre, primer, i president, després, del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Marín, la candidatura del qual havia estat proposada pels grups del tripartit, ha estat elegit per 69 vots a favor i 64 en contra en segona votació, després que els grups de l'oposició s'hagin oposat a la designació i en primera votació no s'hagi aconseguit la majoria de dos terços necessària.

En aplicació del decret llei aprovat pel govern, de modificació de la llei de la CCMA, a la segona votació n'hi ha hagut prou només amb la majoria absoluta de vots. La votació ha estat electrònica i secreta, i abans hi ha hagut un encès debat entre els diputats Joana Ortega (CiU), Joan Ferran (PSC-CpC), Carmel Mòdol (ERC), Santi Rodríguez (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

Marín prendrà possessió del càrrec en un acte al Parlament dilluns a les quatre de la tarda. Serà el segon president del consell de govern de la CCMA des de l'aprovació de la llei i substitueix en el càrrec Albert Sáez, que va renunciar a la presidència del consell de la CCMA a final de març.

La Canonja, municipi 947

El conseller de governació i administracions públiques, Jordi Ausàs, que ha estat l'encarregat de presentar el projecte, ha posat la Canonja, "avui amb la seva identitat municipal pròpia plenament restituïda", com a exemple de municipi de futur, perquè, segons que ha dit, "municipi és avui més que mai un espai privilegiat per capacitar la democràcia de proximitat, reforçar la identitat i garantir la convivència i la cohesió social". Per Ausàs, cal un nou model, "variar el concepte d'ajuntament des de dins i un nou marc de relacions entre les administracions" i "la Canonja és important per a aquest model de país", ha assegurat. El conseller ha felicitat els canongins per "haver sabut mantenir de forma permanent el sentiment de comunitat diferenciada".

El text crea el municipi de la Canonja per segregació d'una part del terme municipal de Tarragona, tot i que restarà adscrit a la comarca del Tarragonès i a la província de Tarragona. La creació del municipi i l'alteració del terme municipal s'haurà de posar en coneixement de l'administració de l'estat. Fins a les pròximes eleccions municipals la Canonja s'haurà de regir per una gestora d'onze membres designats pel departament de governació i administracions públiques, d'acord amb els resultats de les darreres eleccions a les meses corresponents al territori. Un cop aprovada, la norma entrarà en vigor sis mesos després de publicar-se al 'Diari Oficial de la Generalitat'.

L'aprovació de la llei ha estat rebuda amb aplaudiments pels diputats dempeus i amb eufòria pel públic assistent, una norantena de canongins encapçalats per l'alcalde, Roc Muñoz, i els membres de la corporació municipal, a més de l'exalcalde del municipi, Josep Canadell, i l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.

Al debat han intervingut els diputats Joan Miquel Nadal (CiU), Núria Segú (CiU), Sergi de los Ríos (ERC), Rafael Luna (PPC), Daniel Pi (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

Modificació de la carta municipal de Barcelona

El conseller Joan Saura ha estat l'encarregat de presentar el projecte que modifica la carta municipal de Barcelona introduint-hi un nou títol que regula el consell econòmic i social. El conseller ha destacat que aquesta modificació "millora la carta municipal i suposa un pas més en el reconeixement del règim especial de què gaudeix la capital", a més de fer efectiu un "nou desenvolupament estatutari". Pel conseller, els treballs del consell són "essencials en moments de crisi per diagnosticar els reptes de la ciutat i definir propostes d'actuació".

El text regula el consell com a òrgan municipal de naturalesa consultiva i caràcter general en què participen els agents socials i econòmics més representatius de la ciutat, complint d'aquesta manera l'acord adoptat per l'ajuntament de Barcelona l'octubre passat i que va ser validat el mes de febrer per la comissió mixta Generalitat-ajuntament.

El debat d'aquesta llei de modificació ha estat seguit des de la llotja per diferents membres del consell econòmic i social, encapçalats per la presidenta Rosa Virós i diferents membres d'aquest organisme. Els diputats Anna Figueras (CiU), Rocío Martínez-Sampere (PSC-CPC), Josep Llobet (PPC) i Albert Rivera (grup mixt) han intervingut en el debat de la modificació, que s'ha fet en lectura única, un tràmit d'urgència que permet que la norma s'hagi aprovat amb una sola votació en ple.

Aprovat el compte general del 2007

El síndic major, Joan Colom, ha desgranat les xifres del compte aprovat i que aboquen unes despeses en els comptes consolidats de l'administració de la Generalitat de 28.362 milions d'euros, un romanent negatiu de tresoreria durant el 2007 de 2.840 milions, i un endeutament consolidat de l'administració de la Generalitat de 12.569 milions. Colom ha explicat que la sindicatura treballa per lliurar abans del novembre l'informe del compte general del 2008, la qual cosa suposa, ha dit, "un bon equilibri entre l'exercici tancat, l'elaboració de l'informe sobre el compte liquidat i l'aprovació per part del Parlament".

Els diputats Jordi Turull (CiU), Jordi Terrades (PSC-CpC), M. Àngels Cabasés (ERC), M. Ángeles Olano (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA) i José Domingo (grup mixt) han intervingut en aquest debat que han seguit des de la llotja els membres del ple de la sindicatura.

Suport als municipis afectats per la nevada

A la sessió de la tarda, la cambra ha aprovat per unanimitat una moció en què fa seu el manifest dels alcaldes dels municipis gironins afectats per la nevada del 8 de març, amb les seves peticions i reivindicacions, i en què alhora expressa comprensió per les dificultats d'aquestes poblacions. Amb aquest text el Parlament també dóna suport a la declaració posterior signada per la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.

La moció ha estat fruit d'una iniciativa de CiU, tot i que només se n'ha aprovat una petita part i s'hi ha afegit una esmena addicional del tripartit. La resta de la moció, que demanava, entre altres coses, la reprovació del conseller d'interior, relacions institucionals i participació, Joan Saura, i del secretari general del departament, Joan Boada, ha estat rebutjada amb els vots en contra dels tres grups que donen suport al govern.

El ple també ha rebutjat, amb l'oposició del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA, dues mocions més, de CiU i el PPC, sobre la nevada, i en concret sobre els problemes amb el subministrament elèctric. Així mateix, ha rebutjat, amb el vot dels grups que donen suport al govern, una altra moció de CiU, sobre la situació econòmica i amb mesures adreçades en particular al sector turístic.

Preguntes al president de la Generalitat i als consellers

Com és habitual, la sessió de control al president de la Generalitat i al govern ha reobert el ple a la tarda. José Montilla ha respost les preguntes que li han formulat els grups. Oriol Pujol (CiU) li ha preguntat si se suprimirà el límit dels 80 quilòmetres per hora als accessos a Barcelona; Roberto Edgardo Labandera (PSC-CpC) li ha demanat per les mesures dutes a terme en matèria d'infraestructures ferroviàries i transport públic; Anna Simó (ERC) li ha preguntat sobre els fons de rescat dels peatges de les autopistes; Daniel Sirera (PPC) ho ha fet sobre la seguretat a Barcelona; Dolors Camats (ICV-EUiA) li ha demanat el seu parer sobre el pacte institucional contra la corrupció que impulsa l'Oficina Antifrau, i, finalment, Albert Rivera (grup mixt), li ha preguntat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut.

D'altra banda, alguns consellers han respost així mateix les preguntes dels grups. El titular de medi ambient i habitatge, Francesc Baltasar, ha respost també una pregunta sobre la limitació de velocitat a la xarxa viària d'accés a Barcelona (PPC); el conseller d'economia i finances, Antoni Castells, una altra sobre la situació de les finances de la Generalitat (CiU); la consellera d'acció social i ciutadania, Carme Capdevila, una sobre la retallada del fons de suport a l'acolliment i la integració d'immigrants (CiU); el conseller de política territorial i obres públiques, Joaquim Nadal, una sobre les obres dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell i Terrassa (PSC-CpC), i el conseller d'innovació, universitats i empresa, Josep Huguet, n'ha respost dues, sobre el pla de recerca i innovació (ERC) i les actuacions previstes per incentivar la producció del cotxe elèctric (ICV-EUiA).

El ple també ha substanciat quatre interpel·lacions. El conseller Baltasar n'ha respost dues, sobre l'Agència Catalana de l'Aigua, que ha formulat Ramon Espadaler (CiU), i, novament, els límits de velocitat als accessos a Barcelona, que ha fet Albert Rivera (grup mixt); la consellera de treball, Mar Serna, ha respost la que ha formulat Josep Enric Millo (PPC), sobre la crisi econòmica i la desocupació, i el conseller Nadal, la de Josep Rull (CiU), sobre la legislació estatal relativa als ports d'interès general.