Notícies

El Parlament ha fet el ple monogràfic sobre el món agrari, en què el govern i els grups parlamentaris han debatut extensament les mesures per fer front a la crisi del sector. La sessió ha acabat amb un ampli consens entre tots els grups per impulsar un pla estratègic de mesures a curt i mitjà termini que han de permetre que Catalunya tingui un sector agrari i agroalimentari estructurat, fort i competitiu.

Aquest ha estat el quart debat general en matèria de política agrària que fa la cambra des de la I legislatura. Els anteriors van ser els anys 1983, 1992 i 1998. El debat ha despertat expectació en el món agrari i l'han seguit centenars de representants del sector, tant des de les llotges i tribunes per al públic del saló de sessions com des de dues sales amb circuït tancat de televisió, i també des de l'exterior del palau, on Unió de Pagesos ha instal·lat una pantalla de televisió.

Des del saló de sessions han seguit el debat el coordinador general d'Unió de Pagesos, Joan Caball, i els presidents de l'Associació Agrària de Joves Agricultors, Albert Castelló, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Josep Maria Jové, de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Josep Pere Colat, i de Pimec Agroalimentària, Sergi Vives. També ho han fet, entre d'altres, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i Antoni Siurana, exconseller d'agricultura i exalcalde de Lleida.

El president de la Generalitat ha obert el debat amb una intervenció en què ha volgut deixar clar que el sector és una prioritat per al govern, que està "al seu costat". En aquest sentit ha recordat, entre altres accions, el pla de xoc per al sector que l'executiu ha aprovat recentment. Així mateix, ha subratllat el pes del món agrari en l'economia catalana i el paper que té en el conjunt del país, i ha reconegut l'esforç de pagesos, ramaders i pescadors. A més, ha assegurat que és conscient de les dificultats del sector, i ha remarcat la necessitat de cercar "horitzons més ambiciosos" per donar respostes estructurals als reptes que s'hi plantegin. En aquesta línia ha apuntat que cal "una nova política agrària comunitària que vetlli pels interessos del sector agrari català".

D'altra banda, Llena ha apostat per un pla estratègic nacional de suport a l'agricultura i l'alimentació dins un decàleg de propostes per afrontar el futur del món agrari. També ha proposat plans sectorials centrats en la innovació, el desenvolupament rural i les xarxes de proximitat, i una llei catalana del món rural. A més, ha confiat que el ple marqui el full de ruta del sector i el posi en valor, ja que, ha argumentat, necessita "més reconeixement, valoració i instruments". Per aquestes raons ha demanat ambició, evitar les "temptacions d'oportunisme polític", "sumar esforços" i "construir des del consens un escenari de futur". Així mateix, ha afirmat que, tot i les dificultats actuals, entre les quals ha destacat el problema dels preus en origen, veu "esperançador" el futur del sector, i finalment ha destacat la prioritat que hi dóna el govern, que ha exemplificat amb el fet que el pressupost del departament s'ha duplicat en vuit anys.

El cap de l'oposició, Artur Mas (CiU), ha ofert en la seva intervenció el "màxim consens possible" per donar suport al sector, i ha exposat un decàleg de prioritats futures, entre les quals millorar les rendes dels pagesos, augmentar els controls sanitaris dels productes que provenen de mercats exteriors, promocionar més els productes autòctons, oferir més formació i impulsar la incorporació de gent jove al camp i les ajudes als pagesos que es vulguin retirar.

Joaquim Josep Paladella (PSC-CpC) ha apel·lat a la unitat política per garantir que el sector continuï tenint un paper important en l'economia catalana.

En la mateix línia, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha defensat un acord nacional entre els partits i els agents implicats que es tradueixi en un pla estratègic per les polítiques agràries, i ha proposat que es doti el departament d'agricultura amb més competències, com per exemple en la gestió del territori, en inspeccions o en aigües.

Juan Bertomeu (PPC) ha argumentat que les mesures que proposa el govern "arriben molt tard" i "són insuficients", ja que la crisi en el sector, ha afirmat, és anterior a la recessió econòmica que pateix Catalunya, i ha proposat al govern que adopti un paquet de mesures correctores, com ara assegurar uns preus mínims per als productes que garanteixin un "sou digne" als pagesos.

Francesc Pané (ICV-EUiA) ha defensat la proposta del govern de consensuar un pla estratègic per al sector, i ha constatat que "entre els pagesos i els ramaders i la resta de la cadena alimentària hi ha una bretxa que no para de créixer". Per aquest motiu ha instat a prioritzar les polítiques públiques que tinguin per objectiu reduir aquesta distància.

El debat, l'ha tancat José Domingo (grup mixt), que ha raonat que una posició unitària a Catalunya requereix també una "posició unitària al camp" en el conjunt de l'estat amb vista a la futura política agrària comuna.

A continuació, els grups han presentat les seves conclusions del debat en forma de 135 propostes de resolució: 26 de CiU; 7, molt extenses, del tripartit; 86 del PPC, i 16 del grup mixt. La cambra ha aprovat la majoria de propostes conjuntes del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA per unanimitat, ja que el tripartit les ha negociades amb l'oposició i ha incorporat algunes de les seves propostes.