Notícies

El president, Josep Rull, la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, i els pares de Guillem Agulló i Salvador han lliurat avui el premi que recorda aquest jove valencià, assassinat per un grup de feixistes l'any 1993, i que enguany distingeix l'associació Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya, per la "tasca imprescindible" que desenvolupa aquesta entitat per "la preservació de la memòria i la prevenció pedagògica i cultural davant de qualsevol forma de feixisme".

El premi l'han organitzat enguany conjuntament el Parlament i el Govern. L'any passat ja el va acollir el Govern després que les Corts Valencianes, que l'havien instituït i lliurat anteriorment, decidissin suspendre'l. El premi distingeix persones i col·lectius dels territoris de parla catalana que han contribuït destacadament a la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi.

"El Parlament de Catalunya agafa el testimoni d'aquest premi en un acte de dignitat i de respecte a la memòria d'aquest jove valencià i de totes les víctimes del feixisme, del nazisme i de l'extrema dreta", ha asseverat el president, que ha apuntat que el Parlament acull el premi "transitòriament" mentre no ho tornin a fer les Corts Valencianes i ha agraït en aquest sentit la "determinació" que va tenir el Govern de Pere Aragonès de mantenir-lo.

Rull també ha destacat l'Amical de Mauthausen i Agulló com a referents en la lluita contra la indiferència davant el feixisme i el nazisme, indiferència que, ha remarcat, és la "porta d'entrada a la deshumanització més profunda". En aquest sentit, ha assegurat que el premi és una mostra del "compromís transversal i plural d'institucions i societat civil en la lluita pels drets i les llibertats, contra la discriminació, contra el racisme i contra la xenofòbia". I ha conclòs: "En aquest país ens conjurem solemnement" contra les agressions feixistes.

La consellera també s'ha referit a l'acte d'avui com un "acte de recuperació i reconeixement" cap a la figura d'Agulló, que, ha argumentat, "representa la dignitat i el compromís de les persones que lluiten per un món més just". Menor també ha advertit que l'extrema dreta "no és una cosa del passat, és una realitat que avança i que inocula discursos de por i rebuig", una realitat a què cal "plantar cara". En aquest punt, ha remarcat que les institucions treballen conjuntament contra aquests discursos i que "la lluita per la justícia i la dignitat és més necessària que mai".

Els pares de Guillem Agulló també han pres la paraula i han agraït que s'hagi pogut "agafar la flama contra el feixisme", que, han assegurat, "és el que significa aquest premi".

"No podem baixar la guàrdia"
En nom de l'Amical de Mauthausen, el seu president, Joan Calvo, ha agraït la distinció i ha reafirmat el "compromís" de l'entitat, creada a Barcelona el 1962, per continuar la seva "llarga trajectòria". "Són tots els guillems d'arreu i de totes les èpoques els qui ens recorden permanentment que no podem abaixar la guàrdia davant la intolerància, els discursos d'odi, la criminalització de determinats col·lectius, el qüestionament de drets o la persecució de minories", ha dit Calvo, que finalment ha advertit que avui "és necessari, com ho ha estat sempre, mantenir l'alerta", ja que l'"extrema dreta es mou impune entre nosaltres".

Calvo ha recollit el premi acompanyat de Llibert Villar, president d'honor de l'Amical, i Pepita Borràs, tots dos fills de deportats i assassinats al camp d'extermini de Gusen. A més d'un diploma, el guardó ha consistit enguany en una estàtua i un cartell cedits pels seus autors, el pintor valencià Toni Miró i el ferrer Pere Furest.

En l'acte també hi han intervingut, en nom del jurat, l'exdiputat David Fernàndez i Özgür Günes, que ha llegit el veredicte, que, entre altres aspectes destaca el projecte de la xarxa de memòria i prevenció del feixisme Mai Més, amb què l'Amical vol incidir en el món municipalista, posa en relleu la tasca de l'associació amb la comunitat educativa i el jovent per donar a conèixer l'horror dels camps nazis i valora que l'Amical tingui una delegació al País Valencià.

L'acte, conduït per la periodista Rut Martínez, ha començat i acabat amb les actuacions musicals de Borja Penalba i Feliu Ventura, que han interpretat les peces 'No sé què sent', de Ventura, i 'O tots o ningú', de Penalba.

A l'acte hi han assistit la vicepresidenta primera, Raquel Sans; la secretària primera i el secretari segon de la Mesa, Glòria Freixa i Juli Fernàndez; l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès; els expresidents del Parlament Ernest Benach, Carme Forcadell i Laura Borràs; el president i la portaveu del grup d'ERC, Josep Maria Jové i Ester Capella; el portaveu del grup de la CUP-DT, Dani Cornellà; altres diputats i exdiputats; representants de diverses institucions i entitats, i alumnes i professors d'instituts que han participant en projectes educatius del Parlament i de l'Amical en memòria de les víctimes de l'Holocaust.