Notícies

El Parlament aprova la llei que crea l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya

La síndica d'Aran compareix per informar sobre la situació de la vall i el desenvolupament del seu autogovern

Dimecres, 19 de novembre de 2025. Palau del Parlament

Galeria fotogràfica del ple del dimecres 19 de novembre

Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa). 2025

Vegeu la galeria d'imatges (136 imatge/s)

El Parlament ha aprovat aquest matí la Llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya, amb 102 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC i Comuns), 15 en contra (Vox i CUP-DT) i 17 abstencions (PPC i AC). En el ple d'aquest matí, que ha començat amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern, també ha comparegut la síndica d'Aran, Maria Vergés, per informar de la situació de la vall i el desenvolupament del seu autogovern.

Llei de l'Agència d'Atenció Integrada
El Parlament ha aprovat la llei que crea l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya com a entitat de dret públic amb l'objectiu de garantir una atenció integrada social i sanitària de qualitat que asseguri la universalitat dels serveis bàsics i una atenció centrada en la persona promovent accions conjuntes entre les administracions per a la cura i l'atenció en l'entorn domiciliari i comunitari, especialment de les persones que tenen més necessitats socials i sanitàries, com ara les grans, les que presenten alguna discapacitat o les que tenen problemes de salut mental o addiccions.

L'agència té per objecte garantir una atenció integrada que potenciï l'autonomia de les persones, l'atenció a les famílies i l'entorn de les cures, i un dels seus objectius principals és millorar les condicions laborals dels professionals de l'atenció i implantar un pla únic que millori l'eficàcia i la sostenibilitat d'aquesta atenció.

El text estableix que l'agència ha d'entrar en funcionament en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la llei amb un pla estratègic aprovat i que el Govern ha de reservar una partida pressupostària per crear-la.

El debat l'han obert les conselleres de Salut, Olga Pané, i de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez. La diputada relatora, Sara Jaurrieta (PSC-Units), ha explicat els treballs de la ponència i ha intervingut en nom del seu grup, i a continuació ho han fet Belén Pajares (PPC), Núria Lozano (Comuns) i Pilar Castillejo (CUP-DT), per explicar les esmenes de les seves formacions, i Jordi Fàbrega (Junts), Carles Campuzano (ERC), María Elisa García (Vox) i Sílvia Orriols (AC), per exposar el posicionament de les seves.

El Ple no ha aprovat cap de les esmenes que el PPC, els Comuns i la CUP-DT mantenien reservades.

La situació d'Aran
D'altra banda, la síndica d'Aran, Maria Vergés, ha comparegut davant el Ple per informar de la situació d'Aran i del seu autogovern. La compareixença ha començat amb la intervenció de Vergés, que ha anunciat que a principis de l'any vinent els governs de la Generalitat i d'Aran signaran l'acord de finançament singular per a aquest territori i ha explicat que també s'ha decidit que la taxa turística que s'hi recapti es destini al Consell General d'Aran. La síndica ha demanat que el nou model s'acompanyi de la posada al dia de les inversions previstes al territori, i finalment ha alertat de les dificultats d'accés a l'habitatge o de la "dramàtica" situació de l'aranès. Tot seguit, ha pres la paraula el conseller de la Presidència, Albert Dalmau.

Tant la síndica com el conseller s'han referit a la proposició de llei "sobre el reconeixement de la singularitat d'Aran" que el PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT van registrar ahir a la tarda amb l'objectiu de reconèixer la singularitat del Consell General d'Aran i deixi així de ser considerat un ens local.

En el debat amb la síndica han intervingut Jordi Fàbrega (Junts), Ester Capella (ERC), Juan Fernández (PPC), Rafael Villafranca (Vox), David Cid (Comuns), Xavier Pellicer (CUP-DT), Rosa Maria Soberana (AC) i Neus Comes (PSC-Units).

Acabat el debat, el president, Josep Rull, que l'ha dirigit en aranès, ha mostrat l'"orgull de la cambra" per acollir aquest debat i ha agraït la feina de l'Oficina d'Aran del Parlament, que ha propiciat amb els cursos d'aranès que ha ofert que diversos diputats s'hi hagin pogut expressar.

És la tercera vegada que aquesta compareixença, que habitualment es feia davant la Comissió d'Afers Institucionals, es fa en sessió plenària.

El debat l'han seguit des de la llotja la resta de membres del Consell General d'Aran i la delegada territorial de la Generalitat a l'Alt Pirineu.

Sessió de control
El ple s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, que ha respost les preguntes de la nova presidenta del grup de Junts, Mònica Sales, sobre el nou model de finançament; de Josep Maria Jové (ERC), sobre els perills de l'auge de l'extrema dreta cinquanta anys després de la mort de Franco; d'Alejandro Fernández (PPC), sobre la situació de l'habitatge; d'Ignacio Garriga (Vox), sobre les ocupacions delinqüencials i la inseguretat al barri de Campclar, de Tarragona; de Jéssica Albiach (Comuns), sobre les emissions d'efecte hivernacle que pot originar una nova ampliació de l'aeroport del Prat; de Pilar Castillejo (CUP-DT), sobre la lona gegant en català penjada a la Gran Via de Madrid coincidint amb el 20-N i la defensa del català i la democràcia; de Sílvia Orriols (AC), sobre la inestabilitat política del Govern, i de Ferran Pedret (PSC-Units), sobre la dificultat per accedir a un habitatge i les desigualtats socials.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes dels grups sobre les reivindicacions de la comunitat educativa (CUP-DT), la pesca (Vox), la realitat de l'energia a Catalunya (PPC), la gestió del sistema de protecció social (PPC), el patrimoni andalusí a Catalunya (PSC-Units), el desplegament de l'Estatut de municipis rurals (PSC-Units), les mesures previstes per reforçar la capitalitat mediterrània (PSC-Units), les sancions de l'Agència Catalana de Consum pels anuncis de lloguer d'habitatge que no compleixen la legislació (Comuns), la prevenció de les violències masclistes (ERC), la situació dels municipis del món rural (ERC), la gestió del Departament de Drets Socials i Inclusió (Junts), el nou model de finançament (Junts) i les polítiques educatives (Junts).