Notícies

El Parlament ha commemorat aquest matí el cinquantè aniversari, el 14 de novembre de 1975, de la signatura dels Acords tripartits de Madrid, amb què l'Estat espanyol va posar fi a les seves responsabilitats i poders sobre el Sàhara Occidental i es va instituir una administració temporal al territori amb la participació del Marroc i Mauritània.

En l'acte, impulsat per les entitats que formen part de l'Intergrup del Sàhara del Parlament, hi han intervingut el president, Josep Rull; el coordinador de l'intergrup, Francesc de Dalmases; la presidenta de la Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí, Gemma Aristoy, i el representant del Front Polisario a Catalunya, Mohamed Salem. En el decurs de l'acte s'ha llegit també un manifest en què les entitats de l'intergrup expressen la voluntat de continuar treballant al costat del poble sahrauí.

El president ha lamentat que la història recent del poble sahrauí és "la història de l'abandonament d'un poble a la seva sort", cosa que, ha remarcat, "ha obert la porta a la vulneració de drets individuals i col·lectius, a l'ocupació i a l'establiment de camps de refugiats al Sàhara Occidental". En aquest sentit, el president ha assenyalat també les "promeses incomplertes per part de la comunitat internacional", especialment amb relació a un referèndum d'autodeterminació, punt en què ha assegurat que "l'opció sostenible en el temps i que garantirà l'estabilitat social i política en el futur serà sempre aquella que neixi de la voluntat lliure, explícita i inequívoca dels qui l'han de referendar".

D'altra banda, el president ha recordat que el Parlament ha manifestat reiteradament la seva solidaritat institucional amb el poble sahrauí i que cada any la cambra acull infants d'aquest territori i les famílies catalanes que els acullen en el marc del programa "Vacances en pau".

De Dalmases ha alertat del perill que comporta per a les democràcies i els drets humans el fet que no se'n respectin els principis fonamentals, i ha qualificat el dia d'avui com un "dia d'esperança, però també de reivindicar la feina feta" i la "tossuda determinació del poble sahrauí", que "no renuncia a l'autodeterminació".

Aristoy ha posat en relleu la feina i la "força" de les entitats i el "compromís real i sostingut de Catalunya amb el poble sahrauí", i ha lamentat que el del Sàhara sigui "no un conflicte congelat, sinó invisibilitzat", davant una "comunitat internacional que calla" mentre el poble sahrauí "ha convertit la resistència en identitat, i l'exili, en dignitat".

Finalment, el representant del Front Polisario ha lamentat que "els mateixos actors que l'any 1975 van donar suport a la Marxa Verda i a la invasió marroquina siguin ara els mateixos que treballen per treure'ns el dret a l'autodeterminació", i ha demanat suport polític per "trencar el 'blackout' informatiu sobre el que passa al Sàhara".

Lidia Gil, vocal del Servei Civil Internacional de Catalunya, ha estat l'encarregada de llegir el manifest de les entitats membres de l'intergrup.

A l'acte hi han assistit els secretaris primer i segon de la Mesa, Glòria Freixa i Juli Fernàndez; l'expresidenta del Parlament Laura Borràs; el president del grup d'ERC, Josep Maria Jové; la portaveu d'ERC, Ester Capella; els diputats Neus Comes (PSC-Units), Anna Balsera (ERC), Andrés Garcia Berrio (Comuns) i Laura Fernández Vega (CUP-DT), que també formen part de l'intergrup; altres diputats; representants de les entitats membres de l'intergrup, com ara l'Associació Catalana d'Amigues del Poble Sahrauí, el Front Polisario, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Fundació Ulls del Món o la Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí; representants d'altres entitats, com Novact - Institut Internacional per l'Acció Noviolenta o el Servei Civil Internacional de Catalunya, i Hassan Duihi, activista sahrauí pels drets humans.