Notícies

El Parlament commemorarà el 2027 el mil·lenari de les assemblees de pau i treva, embrió del parlamentarisme català

Dimarts, 11 de novembre de 2025. Palau del Parlament

El Parlament commemorarà el 2027 el mil·lenari de les assemblees de pau i treva, embrió del parlamentarisme català

Parlament de Catalunya. 2025

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El Parlament commemorarà al llarg del 2027 el mil·lenari de la primera assemblea de pau i treva, que va tenir lloc a Toluges l'any 1027. La Mesa ha acordat en la reunió d'aquest matí recordar aquesta efemèride amb la commemoració "Mil·lenari de les assemblees de pau i treva de Déu, arrels del parlamentarisme català", al voltant de la qual es faran diversos actes.

La Mesa ha acordat designar Manel Vila, expert en cooperació internacional, drets humans i foment de la pau, comissari del mil·lenari. Sota la dependència de la Mesa, Vila elaborarà una proposta d'actes commemoratius i assessorarà en el disseny i la coordinació d'aquests actes un cop que l'òrgan rector del Parlament els hagi aprovat.

També es crearà un consell amb entitats i persones de reconegut prestigi que assessorarà la Mesa sobre els actes. La constitució del consell, de què la Mesa decidirà la composició, és prevista per als dos primers mesos del 2026.

Per a principis de l'any vinent hi ha previst un acte de presentació pública del consell assessor, de la imatge de la commemoració i del calendari d'activitats.

La voluntat de la Mesa és que la commemoració serveixi no només per recordar el mil·lenari de les assemblees i les arrels del parlamentarisme català, sinó també per posar en relleu, com va fer Pau Casals davant l'Assemblea de les Nacions Unides el 1971, el compromís històric de Catalunya amb la pau.

Embrió del parlamentarisme català
La institució parlamentària té els fonaments en l'edat mitjana, en les assemblees de pau i treva i la Cort Comtal. Les assemblees van ser promogudes per l'estament eclesiàstic i assumides pel poder sobirà, els comtes de Barcelona, amb l'objectiu de posar fi a les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals, o com a mínim assegurar-ne períodes d'interrupció, i establir un sistema de garanties i protecció per al clergat i la població civil. Les assemblees també prenien acords de caràcter fiscal, i tot plegat va afavorir l'aparició de viles i mercats que van estimular la vida comercial del país.

La primera assemblea es va fer amb la presència de l'abat Oliba, bisbe de Vic. Al segle següent no se'n van convocar gaires, i la majoria d'acords de pau i treva es van prendre a la cort mateix. Moltes disposicions de pau i treva van ser codificades en els Usatges de Barcelona, primer text legislatiu català, i es van incorporar al dret civil i constitucional de la baixa edat mitjana i de l'època moderna. Algunes perviuen encara en el dret actual.