Notícies

Una petició ciutadana motiva per primera vegada la modificació d'una llei estatal

Dimarts, 23 de març de 2010. Palau del Parlament

Joan Vendrell i Magdalena Llauradó amb els diputats de la comissió

Parlament de Catalunya. 2010

Vegeu la galeria d'imatges (2 imatge/s)

La comissió de peticions, que presideix Antoni Comín, ha fet una sessió extraordinària per valorar que el Congrés de Diputats hagi aprovat modificar una llei estatal a petició del Parlament, després que el ciutadà Joan Vendrell sol·licités a la comissió una reforma de la llei d'enjudiciament civil per agilitar els processos d'incapacitació.

Vendrell es va adreçar a la comissió el 6 de febrer de 2007 en no aconseguir que una jutgessa de Terrassa es desplacés al centre assistencial on resideix el seu fill, que ara té trenta-dos anys i pateix autisme de Kanner, per tramitar-ne la incapacitació. Vendrell va comparèixer davant la comissió el 29 de maig, i arran de les seves explicacions aquest òrgan va considerar que calia incorporar un nou apartat a l'article 759 de la llei d'enjudiciament civil, relatiu a les proves i audiències preceptives en els processos d'incapacitació, per agilitar aquests processos.

Avui, tres anys després, Vendrell, acompanyat de la seva esposa, Magdalena Llauradó, ha explicat davant els membres de la comissió que "el cas del nostre fill no està resolt", però s'ha mostrat "satisfet, perquè es modificarà una llei estatal que moltes persones que encara han de néixer podran utilitzar els pròxims anys".

El peticionari ha explicat que "quan vam presentar la proposta teníem una certa esperança que arribaria a bon terme, perquè beneficiava tot un col·lectiu de persones amb necessitats especials, no anava contra ningú i no comportava cap despesa pressupostària addicional".

Així mateix, ha agraït la feina que han fet els diputats. "Vostès han demostrat una sensibilitat i una humanitat dignes dels millors elogis", ha asseverat, i ha raonat que en els actuals moments de desafecció política "és important per a la ciutadania que quan es tracta de raons humanitàries i es demana una cosa en benefici de tothom hi hagi aquesta unanimitat dins l'estament polític", tant al Parlament com al Congrés, com si "un sol partit polític defensés la iniciativa".

Comín ha destacat que el desenllaç del cas posa de manifest "l'autoritat claríssima del dret de petició i la utilitat del dret d'iniciativa legislativa al Congrés per part dels parlaments autonòmics". També ha remarcat que "aquesta és la primera vegada en la història de la comissió de peticions del Parlament i de la resta de comissions de peticions d'Espanya que una petició individual motiva la modificació d'una llei al Congrés" i que al seu parer ha estat la vegada que "amb més justícia s'ha fet ús del dret d'iniciativa legislativa".

Els diputats Glòria Renom (CiU), Joan Ferran (PSC-CpC), Marina Llansana (ERC), Belén Pajares (PPC) i Francesc Pané (ICV-EUiA) s'han expressat en termes similars. A més, han reconegut la valentia de la família Vendrell de tirar endavant la petició, i els han felicitat pel resultat, conscients que la modificació pot beneficiar moltes persones arreu de l'estat.

Els termes de la modificació de la llei

La proposició de llei de modificació que el Parlament, per mitjà dels diputats Antoni Comín (PSC-CpC) i Josep Maria Pelegrí (CiU), va portar al Congrés el 9 de març i que la cambra baixa va aprovar per unanimitat (335 vots a favor) estableix que "en el cas que el presumpte incapaç o els seus parents més propers no estiguin en condicions físiques o psíquiques per desplaçar-se a les dependències judicials, sempre que una de les parts ho sol·liciti i ho provi mitjançant l'aportació d'un certificat mèdic oficial o un altre mitjà de prova adequat, el metge forense i el jutge magistrat han d'anar al domicili d'aquell o a l'indret on es trobi per fer l'examen a què es refereix l'apartat 1".

Ara la mesa del Congrés ha d'assignar la proposició de llei a la comissió corresponent perquè en continuï la tramitació ordinària, primer a la cambra baixa i posteriorment al Senat.