Notícies

El Ple aprova la llei sobre el dret a una bona administració i valida el decret llei sobre la condonació dels pagaments indeguts a joves extutelats

La proposició de llei d'ERC sobre la taxa turística i la del PSC-Units, Junts, ERC i el PPC sobre les cambres de comerç superen el debat de totalitat i continuaran la tramitació parlamentària

Dimecres, 5 de novembre de 2025. Palau del Parlament

Galeria fotogràfica del ple del dimecres 5 de novembre

Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa). 2025

Vegeu la galeria d'imatges (113 imatge/s)

El Ple ha aprovat aquest matí, amb 118 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Vox, Comuns i CUP-DT) i 17 abstencions (PPC i AC), la Llei de modificació de la Llei 26/2010, en relació amb el dret a una atenció adequada i una bona administració, i ha validat el Decret llei 20/2025, que estableix la condonació dels pagaments indeguts a joves extutelats, amb 106 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT) i 27 en contra (PPC, Vox i AC).

D'altra banda, la proposició de llei d'ERC sobre la taxa turística ha superat el debat de totalitat i continuarà, per tant, la tramitació parlamentària, ja que la cambra ha rebutjat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat Junts, el PPC i Vox. A la tarda, la Proposició de llei de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres, impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC i el PPC, també ha superat el debat de totalitat, sense que cap grup no hi hagi presentat esmenes de rebuig.

Llei per a una bona administració
La nova llei per a una atenció adequada i una bona administració, que s'ha tramitat pel procediment exprés de lectura única i ha estat impulsada pel PSC-Units, ERC i els Comuns, modifica diversos preceptes de la llei de l'any 2010 per garantir i reforçar el dret a una bona administració. Així, entre altres aspectes, la iniciativa estableix que no sigui obligatòria la cita prèvia per a fer tràmits davant l'Administració, incorpora l'obligació que el llenguatge administratiu sigui planer i pròxim al ciutadà, dota de més garanties jurídiques el "dret a l'error" del ciutadà si ha actuat amb bona fe, estableix que els empleats públics només seran responsables per accions o omissions fetes amb dol, culpa o negligència greu i reconeix el dret de les persones a no ser perjudicades per errors administratius, en concret amb relació a les prestacions per a necessitats bàsiques.

El text ha arribat a aquest debat final amb 22 esmenes a l'articulat: 19 de Junts i 3 pel PPC. De Junts n'ha estat aprovada l'esmena 1, i els grups proposants n'han acceptat i transaccionat 3 més, les número 13, 14 i 22. També han estat aprovades una esmena tècnica presentada pel PSC-Units i les correccions de tècnica normativa i lingüística. La resta d'esmenes de Junts i les 3 del PPC han estat rebutjades.

En el debat hi han intervingut Isaac Padrós (Junts) i Àngels Esteller (PPC), que han defensat les esmenes dels seus grups, i Jordi Albert (ERC), Rafael Villafranca (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Sílvia Orriols (AC) i Ivana Martínez (PSC-Units).

Decret llei
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, ha explicat els motius pels quals el Govern ha promulgat el decret llei que condona els pagaments indeguts derivats de la gestió de prestacions socials en l'àmbit de la infància i l'adolescència entre el 2016 i el 2024. El decret, que el Ple ha validat, estableix que la Generalitat no exigirà la devolució dels imports no retornats a les persones que siguin o hagin estat perceptores de la prestació per a joves extutelats que es trobin en situació de vulnerabilitat, és a dir que percebin prestacions com l'ingrés mínim vital, la renda garantida de ciutadania, o algun dels seus complements, o que durant el 2024 hagin percebut ingressos inferiors a dues vegades el salari mínim interprofessional. A més, el text regula les actuacions per comprovar les dades aportades per acreditar aquestes circumstàncies.

En el debat hi han intervingut Àngels Planas (Junts), Carles Campuzano (ERC), Lorena Roldán (PPC), María Elisa García (Vox), Núria Lozano (Comuns), Maria Pilar Castillejo (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Mónica Ríos (PSC-Units). El debat l'han seguit des de l'hemicicle diversos joves extutelats.

Taxa turística
El Ple ha fet també el debat de totalitat de la Proposició de llei de modificació de la Llei 5/2027, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, iniciativa presentada per ERC. El Ple ha rebutjat, amb 62 vots a favor (Junts, PPC, Vox i AC) i 72 en contra (PSC-Units, ERC, Comuns i CUP-DT), les esmenes a la totalitat de Junts, el PPC i Vox.

Superat aquest primer debat, la proposició, tal com va acordar la Mesa, es tramitarà conjuntament amb el projecte de llei provinent del Decret llei 6/2025, sobre la taxa turística, que es tramita pel procediment d'urgència.

La proposició, que tindrà la consideració de document de treball de la ponència, planteja un increment de la taxa turística que variï d'acord amb les diferents realitats del sector al conjunt del país i també que, tret de la ciutat de Barcelona, els establiments turístics puguin aplicar dues taxes d'imports diferents en funció de la temporada. Així mateix, la iniciativa preveu que el 25% de la recaptació de la taxa es destini a polítiques d'habitatge i que el 75% restant s'integri al Fons per al Foment del Turisme, i estableix també els percentatges del fons que s'hauran de destinar als municipis, que a més podran crear, per ordenança municipal, un recàrrec sobre la taxa per destinar-lo a polítiques públiques, tal com ja fa l'Ajuntament de Barcelona.

En el debat hi han intervingut Laia Cañigueral (ERC) per presentar la iniciativa; Pere Lluís Huguet (PPC), Javier Ramírez (Vox) i Maite Selva (Junts) per defensar les esmenes de retorn dels seus grups, i David Cid (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (CUP-DT) i Susana Martínez (PSC-Units) per exposar el posicionament de les seves formacions.

Cambres de comerç
A la tarda, el Ple ha fet el debat de totalitat de la Proposició de llei de les cambres de comerç. Superat aquest debat, la iniciativa, conjunta del PSC-Units, Junts, ERC i el PPC, continuarà ara la tramitació en ponència i comissió pel procediment d'urgència.

El text, consensuat per les tretze cambres de comerç de Catalunya, té per objecte adaptar la normativa catalana a la llei bàsica estatal de cambres de comerç del 2014 i actualitza la llei catalana del 2002. La proposta reconeix les cambres com a òrgans consultius, de representació i de col·laboració amb les administracions que representen, promouen i defensen els interessos generals del comerç, la indústria, la navegació i els serveis. A més, el text regula el Consell General de les Cambres i en reforça les funcions i estableix un sistema doble de finançament tant de les cambres com del consell: el públic, explicitat als pressupostos de la Generalitat, i el privat.

Conchi Jiménez (PSC-Units), Joan Canadell (Junts), Joan Ignasi Elena (ERC) i Àngels Esteller (PPC) han presentat la iniciativa, i en nom de la resta de grups han intervingut en el debat Javier Ramírez (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Un cop acabat el debat, el president, Josep Rull, ha adreçat en nom de Parlament unes paraules de benvinguda als presidents i altres representants de les cambres de comerç que han seguit el debat des del saló de sessions.

Sessió de control
El ple ha començat al matí amb la sessió de control, primer al president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha respost a les preguntes d'Albert Batet (Junts), sobre si presentarà pressupostos abans d'acabar l'any; Josep Maria Jové (ERC), sobre la necessitat d'eliminar "tot allò franquista que la Transició no es va atrevir a afrontar"; Alejandro Fernández (PPC), sobre el trencament del pacte amb Junts; Ignacio Garriga, sobre el "fanatisme climàtic" del Govern; Jéssica Albiach (Comuns), sobre les mesures contra la compra especulativa d'habitatge; Dani Cornellà (CUP-DT), sobre les accions que cal emprendre davant l'emergència climàtica; Sílvia Orriols (AC), sobre les ocupacions il·legals d'habitatges i les cessions als extremismes, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre les polítiques d'accés a l'habitatge.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes dels grups sobre l'execució del pla de xoc d'infraestructures esportives (Vox), les inscripcions del Consorci per a la Normalització Lingüística, l'Agenda catalana per a la conciliació i la corresponsabilitat (PSC-Units), la política exterior del Govern amb relació al Sàhara Occidental, les acreditacions de competències professionals (ERC), el bloqueig del català a l'escola (CUP-DT), la política d'habitatge (PPC), les sancions per l'incompliment de la limitació dels preus del lloguer (Comuns), la ideologia de gènere i transsexual a les aules de primària (Vox), les mesures que té previst emprendre el Departament d'Interior per reparar el greuge als Mossos d'Esquadra causat per les declaracions que banalitzen actes violents contra la integritat física dels agents (AC), la situació del català, les relacions internacionals del Govern i el patrimoni cultural (Junts).

A l'inici de la sessió, el president, Josep Rull, en compliment de la Moció 11/XII, sobre les operacions de rescat a la Mediterrània i la política d'acollida de migrants, ha comunicat que aquest any 1.502 persones han mort o desaparegut a la Mediterrània. Així mateix, en compliment de la Moció 78/XV, sobre la seguretat i la salut en l'àmbit laboral, ha informat que 62 persones han mort aquest any com a conseqüència d'un accident laboral, i ha traslladat el reconeixement de la cambra a tots aquests treballadors.

Interpel·lacions
El ple continua a la tarda amb les sis primeres interpel·lacions als consellers, sobre la internacionalització en el sistema de coneixement, recerca i transferència (PSC-Units), la captació d'inversió a Catalunya (PSC-Units), les finances públiques (Junts), les dificultats per accedir a l'habitatge (ERC), la garantia del dret a un habitatge digne i adequat (CUP-DT) i l'evolució de les llistes d'espera (Comuns).

Dijous al matí el ple es reprendrà amb les tres interpel·lacions restants, sobre el primer sector (Junts), el currículum i els programes educatius a les escoles (PPC) i la imposició ideològica de les zones de baixes emissions (Vox), i, a l'últim, farà els debats i les votacions de les nou mocions incloses a l'ordre del dia.