Notícies

El Parlament farà, al ple dels dies 10 i 11 de març, el debat i la votació finals del projecte de llei de consultes populars per via de referèndum, que regula aquesta mena de consultes sobre temes d'especial transcendència per al conjunt de Catalunya i també les consultes d'àmbit municipal, totes amb la autorització prèvia de l'estat.

A més, els diputats faran el primer debat en sessió plenària, el de totalitat, dels projectes de llei de la Sindicatura de Comptes, de vegueries, de l'àrea metropolitana de Barcelona, de regulació de l'impost de successions i donacions (tots en tramitació d'urgència), i de la proposició de llei de CiU d'avaluació de les càrregues administratives per a l'activitat productiva, especialment les petites i mitjanes empreses, de la nova regulació del govern.

L'ordre del dia inclou el debat i la votació de la proposta de resolució de rebuig d'un magatzem de residus nuclears a Ascó, presentada conjuntament pels grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA; l'elecció d'un membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts per substituir Xavier Bru de Sala, que l'octubre va renunciar al càrrec, d'un del Consell Assessor de RTVE a Catalunya, i d'un per cadascun dels consells socials de les universitats de Barcelona, Girona, Lleida, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, i Rovira i Virgili, que han acabat els mandats.

El president de la Generalitat contestarà dimecres, a les quatre de la tarda, les preguntes que li han presentat per escrit els grups parlamentaris sobre l'actualitat política. El consellers respondran preguntes sobre unes declaracions del conseller Josep Huguet sobre la polèmica de la immigració a Salt, la morositat a les administracions publiques (CiU), les inversions en sanitat al Vallès Occidental (PSC-CpC), la taxa d'activitats de control i inspecció sanitària (ERC), la modificació del pla territorial metropolità (PPC) i l'actual situació de la indústria a la Catalunya central (ICV-EUiA). A més, el govern serà interpel·lat sobre el desplegament de la llei de la dependència, la recepció de la TDT (CiU), les polítiques de salut (PPC) i la realitat social dels catalans (grup mixt).

La sessió acabarà amb el debat i la votació de les quatre mocions que els grups han presentat com a resultat de les interpel·lacions que van fer a l'últim ple, tres de CiU sobre infraestructures, funció pública i societat del coneixement, i una altra del PPC, sobre el pagament dels serveis educatius i d'iniciativa social.

Llei de referèndums
El ple començarà a les deu del matí amb el debat del projecte de llei de consultes populars per via de referèndum, que arriba al final de la tramitació amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, que la setmana passada va emetre el dictamen que havia sol·licitat el PPC. Garanties Estatutàries considera globalment constitucional el projecte de llei i només ha expressat reserves sobre alguns articles, que no afecten el conjunt de la llei, respecte als quals tots els grups han presentat noves esmenes per resoldre-les. El projecte arriba al tràmit final amb 449 esmenes: 357 CiU, 58 el PPC, 24 del grup mixt i 10 de conjuntes del tripartit.

Aquest projecte -que presentarà el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs- regula els referèndums sobre qüestions polítiques de transcendència especial impulsats pel president de la Generalitat; pel Parlament, a proposta d'una cinquena parts dels diputats o dos grups parlamentaris; per un 10 per cent del municipis, que han de representar com a mínim mig milió d'habitants, i per iniciativa popular amb el suport del 3 per cent de la població. Totes aquestes consultes requereixen primer l'acord de la majoria absoluta del ple del Parlament i, després, l'autorització de l'estat.

La llei també regula els referèndums d'àmbit municipal sobre assumptes de la competència pròpia del municipi, impulsats a iniciativa de l'alcalde, d'una tercera parts dels regidors i també amb l'aval de signatures de ciutadans empadronats. En aquest cas, correspon al ple de l'ajuntament acordar el referèndum per majoria absoluta dels regidors, però també l'ha d'autoritzar l'estat.

Debats de totalitat
El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, presentarà el projecte de llei de la Sindicatura de Comptes, que arriba al primer debat sense cap esmena a la totalitat. El projecte modernitza aquest òrgan de fiscalització i de control financer de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya, que fou creat per llei l'any 1984. S'amplia l'àmbit d'actuació de la Sindicatura a totes les entitats que gestionen o administren fons públics, les universitats públiques i també els partits polítics, les federacions i agrupacions d'electors, a més de continuar, com fins ara, fiscalitzant-ne les despeses electorals durant les campanyes. Pel que fa als comptes dels ajuntaments, s'obre la porta a suspendre les subvencions i transferències autonòmiques als municipis que no lliurin el compte anual a la Sindicatura.

El conseller Jordi Ausàs també defensarà els dos projectes de llei que afecten l'ordenació territorial de Catalunya. El de vegueries arriba al ple amb tres esmenes a la totalitat presentades per CiU, PPC i el grup mixt, mentre que cap d'aquests tres grups de l'oposició ha presentat esmenes a la totalitat al projecte de llei l'àrea metropolitana de Barcelona.

Amb el projecte de llei de vegueries, el govern recupera la figura històrica de la vegueria -anul·lada pel decret de nova planta i que es va recuperar durant la República-, suprimeix la divisió provincial i substitueix les diputacions. La iniciativa proposa dividir Catalunya en set vegueries (Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre) sobre les quals s'organitzaran tots els serveis de la Generalitat i on el govern exercirà les funcions de planificació, programació i coordinació territorials.

L'altre projecte de llei crea l'AMB, un organisme que l'any 1987 va suprimir una de les lleis d'ordenació territorial. Amb aquest projecte es crea un ens local supramunicipal integrat pels 36 municipis de la conurbació de Barcelona, entre els quals hi han vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació de polítiques públiques i la implantació de serveis de manera conjunta en matèria d'urbanisme, transport i mobilitat, aigües, residus, infraestructures, desenvolupament econòmic i social, i cohesió social i territorial. L'AMB estarà formada per un consell metropolità integrat pels alcaldes d'aquests municipis, que en són membres nats, i per regidors. El president serà elegit pels alcaldes.

Castells tornarà a pujar a la tribuna per defensar el projecte de llei de regulació de l'impost de successions i donacions, que augmenta considerablement el mínim exempt de tributació en les herències pel que fa al cònjuge, els fills i els altres descendents, a més de reduir per a tothom els tipus impositius. Les bonificacions i reduccions s'aniran aplicant de manera progressiva fins el mes de juliol del 2011. Amb aquesta regulació, la pressió fiscal sobre els béns no bonificats que s'hereten, com és el cas de l'habitatge no habitual, es redueixen un 30 per cent. La proposta arriba a aquest primer debat amb esmenes de rebuig presentades per CiU i el PPC.

Per altra banda, el grup de CiU defensarà una proposició de llei que té per finalitat assegurar que en tots els projectes de llei que presenti el govern es garantirà la disminució de les càrregues administratives per a la ciutadania i les empreses, en especial les petites i mitjanes. La proposta difícilment podrà continuar la tramitació perquè els tres grups que donen suport al govern hi han presentat una esmena de rebuig.

'No' al magatzem nuclear a Ascó
Per altra banda, aquests tres grups parlamentaris defensaran una proposició de llei de rebuig d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a Catalunya que insta al govern de l'estat a "desestimar de manera definitiva" la ubicació d'un d'aquests magatzems a Ascó, "vista la manca de consens territorial i social". També dóna suport al govern català "per tal de desplegar totes les mesures polítiques, administratives i legals necessàries per fer prevaler la seva decisió".