Notícies

El primer ple del nou període de sessions començarà aquest dimarts, 30 de setembre, a les tres de la tarda amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern. Dimarts a la tarda la cambra farà també les primeres interpel·lacions als consellers de l'ordre del dia.

El ple, que s'allargarà fins dijous a la tarda, també inclou els debats sobre la validació de tres decrets llei: el 15/2025, que modifica el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya per adaptar-lo al nou sistema de finançament singular; el 16/2025, sobre el procés d'acreditació de les entitats proveïdores de la xarxa de serveis socials, i el 17/2025, sobre la gestió del risc d'inundacions dels càmpings.

El Ple també farà dos debats de totalitat, d'una proposició de llei de Junts sobre l'atenció pal·liativa pediàtrica i d'una proposta d'ERC per presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei sobre les prestacions no contributives per discapacitat; el debat i la votació d'una proposta conjunta del PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT per crear una comissió d'estudi sobre el feixisme, el racisme i els discursos d'odi, i els debats i les votacions de vuit mocions.

Un cop acabi el ple ordinari, dijous a la tarda, és previst que se'n faci un d'específic per votar la proposta del PPC de designar Juan Milián senador en representació de la Generalitat, en substitució de Lorena Roldán, que va renunciar al càrrec. Abans, la Junta de Portaveus ha d'acordar, demà, dimarts, la convocatòria d'aquesta sessió, i la Comissió de l'Estatut dels Diputats ha de constatar que el candidat compleix les condicions d'elegibilitat, en una sessió de la comissió prevista per a dimecres.

Sessió de control
La sessió de control començarà dimarts a la tarda amb les preguntes al president Illa, que respondrà les que li formularan els caps de fila o portaveus del vuit grups parlamentaris sobre l'actualitat política.

Tot seguit els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre el Fons de Cooperació Local, la gestió del patrimoni romà de Tàrraco, les polítiques amb relació al talent digital (PSC-Units), la seguretat, la situació del català, Rodalies (Junts), la defensa i preservació del delta de l'Ebre, els criteris i els objectius de les polítiques de seguretat (ERC), la inseguretat (Vox), les finances de la Generalitat (PPC), el retard en el compliment dels acords en polítiques d'habitatge (Comuns), les incidències a Rodalies (CUP-DT) i el sistema de finançament de Catalunya (AC).

Decret llei 16/2025, sobre les entitats proveïdores de serveis socials
Dimecres al matí el ple es reprendrà amb els debats i les votacions per validar o derogar tres decrets llei promulgats pel Govern. Per ser validats, els decrets llei requereixen el suport de la majoria de la cambra, és a dir, més vots a favor que no en contra.

El primer decret llei que se sotmetrà al debat de validació és el 16/2025, pel qual es modifica el Decret llei 2/2023, de mesures extraordinàries de caràcter social, i el presentarà la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez.

El text té per objecte ampliar un any més el termini inicial perquè les entitats de serveis socials d'iniciativa privada acreditades que presten serveis socials a la xarxa de serveis socials d'atenció pública en virtut de convenis, resolucions o altres instruments jurídics passin a prestar els serveis per mitjà d'un concert social amb un acord de previsió directa. El Govern reconeix en el text que no és possible finalitzar aquest procés abans del 19 d'octubre, la data prevista pel decret del 2023, a causa de l'"elevat volum de sol·licituds d'acreditació presentades" i de l'"alta complexitat de les obres que moltes entitats han de dur a terme per adaptar els seus establiments a la normativa".

Decret llei 15/2025, sobre l'Agència Tributària
A continuació, el Ple debatrà i votarà la validació del Decret llei 15/2025, de mesures urgents en l'àmbit del règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya, per adaptar-lo a les necessitats i a les noves funcions derivades del sistema de finançament singular de la Generalitat.

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, presentarà el text, que modifica el llibre segon del Codi tributari de Catalunya amb l'objectiu que l'agència pugui assumir progressivament competències de gestió de l'IRPF arran de l'acord de la Generalitat i l'Administració general de l'Estat per al desplegament de la hisenda catalana, un nou escenari que, segons l'exposició de motius, "incrementarà de manera substancial el volum i la complexitat de les funcions tributàries que ha d'assumir l'agència". En aquest sentit, el decret estableix un contracte programa de l'agència amb el Govern i mesures per donar més autonomia a l'agència i fer-ne més àgil i eficaç l'actuació i per crear nous cossos tributaris de professionals.

Decret llei 17/2025, sobre els càmpings
Finalment, el Ple debatrà i votarà el Decret llei 17/2025, de mesures urgents de comprovació de la viabilitat de la gestió del risc d'inundació dels càmpings a Catalunya per garantir la seguretat de les persones, que presentarà la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon. Aquest decret substitueix l'anterior sobre aquesta qüestió, que va decaure perquè no va ser validat per la cambra en el termini establert de trenta dies després que el Govern demanés retirar-lo de l'ordre del dia del ple del 9 d'abril.

El decret regula el procediment de comprovació de la viabilitat de la gestió del risc d'inundació dels càmpings per mitjà d'una comissió tècnica, que ha d'establir quins càmpings estan afectats per aquesta situació i iniciar els procediments de comprovació de la seva viabilitat. El text alerta que aquests establiments són "especialment vulnerables" davant d'inundacions com les provocades per la DANA el 2024, situacions que es podrien produir amb més freqüència "amb motiu del canvi climàtic".

El decret també preveu una comissió de govern de càmpings per comprovar els mecanismes adoptats per aquests establiments per garantir la seguretat de les persones i, si cal, aplicar mesures cautelars, i, finalment, un consell assessor i de participació en matèria de càmpings format per la Generalitat, el Consell General d'Aran, l'Administració general de l'Estat, els ens locals, els representants del sector i experts independents.

Atenció pal·liativa pediàtrica
Tot seguit, la cambra farà el debat de totalitat de la Proposició de llei d'atenció pal·liativa pediàtrica integral, presentada per Junts. Cap grup no hi ha presentat cap esmena de rebuig, de manera que un cop fet el debat la iniciativa continuarà la tramitació en ponència i comissió abans que torni al Ple perquè en faci la votació final.

La proposició té per objecte reconèixer, protegir i regular per llei el dret de tots els pacients pediàtrics a rebre atenció pal·liativa, sense cap discriminació, amb equitat territorial i amb un enfocament orientat a alleugerir els patiments associats a la malaltia i a incrementar la qualitat de vida dels infants i adolescents i les seves famílies. El text també estableix els deures dels professionals i les garanties que les institucions sanitàries han de proporcionar. Segons l'exposició de motius, s'estima que a Catalunya hi ha entre 5.389 i 9.391 pacients potencials que necessiten aquesta atenció.

Prestacions no contributives per discapacitat
El Ple farà després el debat de totalitat de la Proposta per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació del Reial decret legislatiu 8/2015, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la seguretat social (ERC). Un cop fet el debat, la iniciativa també continuarà la tramitació en ponència i comissió al Parlament, ja que cap grup no hi ha presentat cap esmena a la totalitat.

La proposta planteja modificar la llei de la seguretat social per incrementar la quantia de les pensions no contributives per discapacitat, equiparant-les, com a mínim, al 80% del salari mínim interprofessional. Entre altres aspectes, la proposició, que en darrera instància hauria d'aprovar el Congrés dels Diputats, també modifica la regulació perquè el càlcul de la capacitat econòmica del sol·licitant es basi en la capacitat individual, i no en la de la unitat familiar o de convivència.

Comissió d'estudi sobre els discursos d'odi
Abans de la pausa del migdia, la cambra debatrà i votarà la proposta de resolució de creació d'una comissió d'estudi sobre el feixisme, el racisme i els discursos d'odi. La proposta és una iniciativa conjunta del PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT després que en el darrer debat de política general s'aprovessin dues resolucions que demanaven crear una comissió d'aquest tipus.

L'objecte de la comissió serà abordar els treballs parlamentaris necessaris per impulsar un pacte nacional contra el feixisme, el racisme i els discursos d'odi i establir els mecanismes i les eines per combatre'ls de manera eficaç, tant en la vessant de prevenció com en la de reparació. El text de la proposta preveu un termini d'un any, prorrogable, perquè la comissió faci els treballs i presenti les conclusions. També preveu que incorpori els treballs fets per la Comissió d'Estudi sobre el Racisme Institucional i Estructural de la legislatura anterior i que la integrin un diputat de cada grup, o dos en el cas dels grups que hi tinguin membres a la mesa.

Interpel·lacions
De les vuit interpel·lacions al Govern incloses en aquest ple, dues, sobre l'acció exterior i el compromís de la Generalitat amb la democràcia i els drets humans (ERC) i sobre les polítiques de memòria democràtica (Comuns), es faran dimarts a la tarda. Dimecres a la tarda se'n faran cinc, sobre la situació d'inseguretat que es viu a Catalunya (PPC), la necessitat que la Generalitat gestioni plenament les competències i els recursos necessaris per garantir l'estat del benestar (ERC), els mitjans de comunicació públics (Junts), l'estratègia que adoptarà el Govern per garantir l'accés a l'habitatge (Vox) i la desprotecció de la població davant els efectes del canvi climàtic (CUP-DT). Dijous al matí es farà la darrera, sobre les polítiques educatives (Junts).

Mocions
A l'últim, dijous, entre el matí i la tarda, el Ple debatrà i votarà vuit mocions, sobre la situació de la justícia a Catalunya (PPC), l'estat precari i la restauració de l'escola catalana (Vox), els equipaments educatius (Comuns), els principis de la Unió Europea (PPC), el finançament i el respecte de les competències exclusives sobre la dependència (ERC), la presència del català en l'àmbit digital (Junts), la situació de la indústria a Catalunya (Junts) i el Pacte nacional per a la indústria (ERC).

La primera moció del PPC insta la Generalitat a elaborar un informe detallat sobre les necessitats de l'Administració de justícia a Catalunya que inclogui, entre altres qüestions, una estimació del nombre de jutges, lletrats i funcionaris que són necessaris per als propers cinc anys. El text també reclama, entre altres mesures, incrementar fins al 3% la part del proper pressupost de la Generalitat dedicada a l'àmbit de la justícia.

La de Vox insta el Govern a reelaborar els decrets d'ordenació dels ensenyaments davant el "molt deficient nivell acadèmic de l'actual sistema educatiu català". Entre altres punts, el text reclama cessar el Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, "erradicar l'adoctrinament ideològic" a les aules, "revertir la imposició del monolingüisme en català", reforçar l'autoritat del professorat, garantir la tria de centre amb un sistema de "xec escolar" i que la matriculació d'alumnes catalans o de la resta d'Espanya "no quedi obstaculitzada per la reserva de places a alumnes arribats de l'estranger".

La de Comuns insta el Govern a aprovar, amb el finançament necessari, un fons de contingència econòmica anual durant tres anys per "recuperar el dèficit inversor" en infraestructures educatives i a establir convenis de cofinançament "àgils" amb ajuntaments i comunitats educatives. El text reclama així mateix mesures de confort climàtic, en general i en alguns centres en concret, i actuacions per a la retirada de mòduls provisionals i l'execució d'obres i ampliacions previstes a diversos centres.

La segona moció del PPC defensa els "valors de la Unió Europea" i la "integritat territorial" dels estats membres, denuncia que la llei d'amnistia és "contrària als valors i principis europeus de l'estat de dret", insta el Govern i el president Illa a "aturar les seves pressions públiques sobre el poder judicial" amb relació a l'aplicació de l'amnistia, rebutja les "negociacions opaques" entre el PSOE i Junts a Suïssa i reclama que Illa comparegui per informar de la reunió amb Carles Puigdemont. El text també inclou punts sobre l'ús de banderes en actes oficials, sobre el règim lingüístic a les escoles i sobre Veneçuela.

La primera moció d'ERC denuncia l'"infrafinançament estructural del sistema de dependència" per part de l'Administració de l'Estat, i reclama el "ple respecte i garantia" de les competències de la Generalitat en matèria de serveis socials i dependència i que el Govern espanyol estableixi un model de finançament de la dependència "basat en el cost real de serveis" i garanteixi un "sistema estable i suficient". En aquesta marc, la moció exigeix l'"increment immediat" de l'aportació estatal fins a assolir com a mínim la paritat de finançament "dins d'un sistema de finançament singular per a Catalunya".

La primera de Junts insta el Govern a presentar aquest any un pla transversal d'impuls del català en l'àmbit digital i tecnològic. La moció demana que l'executiu presenti trimestralment els acords establerts amb les principals empreses tecnològiques internacionals, com ara Google, Meta o Netflix, i un informe dels compromisos que aquestes empreses hagin adquirit. Entre altres punts, el text també proposa dotar el pla d'un equip tècnic especialitzat en diplomàcia digital i d'un pressupost alineat amb aquests objectius.

La segona de Junts insta el Govern a preparar el Pacte nacional per la indústria 2026-2030 amb "col·laboració i diàleg" amb els grups parlamentaris i els agents socials i econòmics. El text planteja els objectius estratègics que hauria d'incloure el pla, com ara incrementar el grau d'internacionalització de les empreses catalanes, i defensa actuacions com ara un pla de polígons industrials i la revisió de la fiscalitat que afecta les empreses.

La segona d'ERC també insta el Govern a posar en marxa el Pacte nacional per a la indústria 2026-2030 amb l'objectiu d'assolir un pes industrial del 25% del PIB l'any 2030. El text defensa que la proposta garanteixi una transició verda justa, la creació de llocs de treball de qualitat, la competitivitat del teixit productiu i l'equitat territorial i que l'executiu activi els mecanismes de participació dels grups parlamentaris, el territori, el món local i els sectors afectats en el disseny del pacte.

Nous diputats
En aquest ple ja podran ocupar el seu escó al saló de sessions els diputats Laura Martínez (Junts) i Xavier Pellicer (CUP-DT), que substitueixen, respectivament, Jaume Giró i Laia Estrada després que renunciessin a les seves actes. També és prevista la incorporació d'Oriol López (ERC) en substitució de Ruben Wagensberg un cop la Mesa en tramiti demà dimarts l'accés a la plena condició de diputat.