Notícies

El Parlament ha aprovat aquest matí la Llei de canvi d'adscripció comarcal i veguerial del municipi d'Aiguafreda, amb els vots a favor en el conjunt del text de tots els grups parlamentaris, excepte de Vox, que s'ha abstingut.

El Ple també ha validat dos decrets llei del Govern, el 13/2025, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'escolarització a partir del curs 2025-2026, i el 14/2025, pel qual es modifica la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvament de Catalunya.

El ple d'aquesta setmana, que va començar ahir, dimarts, amb la compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, per informar sobre els presumptes casos de corrupció vinculats al PSOE, s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control al president i al Govern.

Sessió de control
La majoria dels caps de fila dels grups parlamentaris han preguntat al president de la Generalitat sobre el balanç del primer any des de la seva investidura, el 8 d'agost de 2024, en diversos àmbits. Així, Albert Batet (Junts) ha preguntat sobre la gestió del Govern aquest primer any en qüestions com el servei de Rodalies, l'educació o la manca de pressupostos; Josep Maria Jové (ERC) ho ha fet sobre les responsabilitats polítiques en el procés d'adjudicació de places de docents; Alejandro Fernández (PPC), sobre la declaració de la comissaria de la Via Laietana, de Barcelona, com a espai de memòria; Ignacio Garriga (Vox), sobre el primer any de govern en l'àmbit de la seguretat; David Cid (Comuns), sobre les prioritats del Govern i el procés d'adjudicació de places de docents; Dani Cornellà (CUP-DT), sobre l'actuació del Govern en les visites a Catalunya de Felip VI; Sílvia Orriols (AC), sobre la resposta de la Generalitat a la decisió de l'Ajuntament de Ripoll de prohibir el burquini a les piscines municipals, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre el viatge del president a la Xina.

Tot seguit, els consellers han respost les preguntes dels grups, sobre la possible dimissió d'algun càrrec del Govern per la recurrència de notícies "nefastes" sobre educació (Vox), les mesures impulsades per protegir i promoure la producció de mel (PSC-Units), l'acord del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica amb els sindicats de funcionaris de l'Administració de justícia amb relació al complement de productivitat, la nova línia d'ajuts per als ajuntaments, els consells comarcals i les entitats per organitzar cursos de català (PSC-Units), el maltractament als professionals de l'educació (CUP-DT), la situació dels centres especials de treball, els drets fonamentals dels llogaters (ERC), la situació del sistema públic de residències (Comuns), les places universitàries, l'Administració de justícia, la gestió de les polítiques educatives (Junts) i l'elevada criminalitat (PPC).

Decret llei en matèria d'escolarització
Acabada la sessió de control, la cambra ha validat el Decret llei 13/2025, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'escolarització a partir del curs 2025-2026, amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns), 4 en contra (CUP-DT) i 61 abstencions (Junts, PPC, Vox i AC).

La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha destacat que el decret inclou mesures "imprescindibles per garantir i sostenir" el servei públic actual en una situació de pròrroga pressupostària. Així mateix, ha explicat que el text "actualitza el finançament del primer cicle d'educació infantil", incrementa l'aportació de la Generalitat a les escoles bressol municipals de 1.600 a 1.800 euros per plaça, "crea el marc legal estable" per garantir el finançament dels programes de noves oportunitats per a joves que no han acabat l'educació secundària i permet que el món local pugui participar en la millora dels equipaments escolars "de manera voluntària" "si tenen disponibilitat de recursos".

En el debat hi han intervingut, a més de la consellera, Gisela Navarro (PSC-Units), Sònia Martínez (Junts), Irene Aragonès (ERC), Eva García (PPC), Manuel Jesús Acosta (Vox), Núria Lozano (Comuns), Laia Estrada (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Un cop validat, el Ple ha votat, a petició de Vox i la CUP-DT, si el decret s'havia de tramitar com a projecte de llei, opció que ha estat rebutjada.

Decret llei sobre el cos de bombers
A continuació, la cambra ha validat el Decret llei 14/2025, pel qual es modifica la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvament de Catalunya, amb 122 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns, CUP-DT i AC) i 11 abstencions (Vox).

La consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha defensat el decret com a "necessari" per la situació actual, amb un "impacte molt gran de les temperatures extremes" i amb "incendis molt complexos", situació que fa "molt necessari poder reforçar tota l'operativa" del cos de bombers amb "serveis que fan una tasca fonamental".

El decret crea l'escala de suport al cos de bombers de la Generalitat, a què s'integraran els tècnics gestors de les sales de coordinació, els tècnics especialistes en operacions de vol, els auxiliars tècnics dels equips de prevenció forestal activa i els tècnics de gestió logística, per als quals el text defineix les categories laborals. Així mateix, el decret recull que totes les persones adscrites a la direcció general competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments que participin en l'execució directa de tasques operatives han de tenir garantit el mateix import de cobertura en cas d'accident laboral o mort.

A més de la consellera, han intervingut en el debat Christian Soriano (PSC-Units), Jeannine Abella (Junts), Laia Cañigueral (ERC), Alberto Villagrasa (PPC), Sergio Macián (Vox), Andrés García (Comuns), Maria Pilar Castillejo (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Un cop convalidat el decret, el Ple també ha rebutjat tramitar-lo com a projecte de llei en una votació sol·licitada per Vox.

Aiguafreda passa a formar part d'Osona
El Parlament també ha aprovat aquest matí la llei del canvi de comarca d'Aiguafreda, amb 121 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns, CUP-DT i AC) i 11 abstencions (Vox). Amb aquesta llei, presentada pel Govern i tramitada pel procediment exprés de lectura única, Aiguafreda deixa de pertànyer al Vallès Oriental i passa a formar part d'Osona, i, per tant, passa també de la vegueria de Barcelona a la de la Catalunya Central.

L'alcalde d'Aiguafreda, Miquel Parella, i regidors del consistori han seguit des del saló de sessions l'aprovació de la llei, que culmina el procediment iniciat l'any 2022 amb una consulta ciutadana i un acord del ple de l'ajuntament sobre la base dels vincles territorials, històrics, econòmics, socials i culturals entre Aiguafreda i Osona.

El text estableix que el Govern haurà de determinar la distribució dels béns, dels drets, de les obligacions, dels usos públics, dels aprofitaments, de les càrregues i del personal entre els consells comarcals del Vallès Oriental i Osona, amb l'audiència prèvia dels consells comarcals afectats. Mitjançant una esmena de Junts, que ha estat aprovada, la llei estableix també que el municipi manté la vinculació amb l'àrea bàsica de salut de la Garriga.

En el debat hi han intervingut Antoni Poyato (PSC-Units), Glòria Freixa (Junts), Lluïsa Llop (ERC), Pau Ferran (PPC), Andrés Bello (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Laia Estrada (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Modificació de la llei sobre la violència masclista
A la tarda, el Ple ha donat via lliure perquè continuï la tramitació de la Proposició de llei de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, presentada conjuntament pel PSC-Units i ERC. La cambra ha rebutjat l'esmena a la totalitat que hi havia presentat Vox, amb 104 vots en contra (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT), 11 a favor (Vox) i 14 abstencions (PPC i AC).

Sabrin Araibi (PSC-Units) i Tània Verge (ERC) han presentat la iniciativa, que modifica una llei "pionera" però que "necessita ser actualitzada, reformulada i ampliada per fer front a una realitat que també ha canviat", ha assegurat Araibi, que ha destacat també que amb el nou text "eliminem obstacles i reconeixem nous drets". Verge ha remarcat que els canvis que es volen introduir han de permetre "reparar més i millor, i d'una manera més àgil, els danys causats per unes violències que són estructurals" i que el text incorpora també "garanties de no repetició".

La proposició inclou els anomenats "feminicidis vinculats", que impliquen assassinats i homicidis de persones properes a la dona en situació de violència masclista, com ara germans o la parella actual, i també la violència vicària. A més, la iniciativa parla de la violència en l'àmbit digital i preveu mesures de reparació en l'institucional, per violència obstètrica i per violència contra les dones en la vida política i l'esfera pública.

Així mateix, el nou text unifica en una sola llei les mesures de reparació per violències sexuals previstes en altres normes, la gratuïtat dels estudis universitaris per a víctimes de violència masclista més enllà de l'àmbit de la parella, les indemnitzacions per repatriació del cos de les víctimes o que el Govern es personi en els procediments penals. El text també obliga els mitjans de comunicació a tenir protocols per abordar les violències digitals i altres formes de violència que puguin patir les dones que hi treballen.

En el debat també hi han intervingut Maria Àngels Planas (Junts), Belén Pajares (PPC), Mónica Lora (Vox), Susanna Segovia (Comuns), Pilar Castillejo (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Un cop superat el debat de totalitat, la proposició continuarà ara la tramitació en ponència i comissió, pel procediment d'urgència extraordinària, abans que torni al Ple perquè en faci la votació final.

Interpel·lacions
El ple continua aquesta tarda amb interpel·lacions dels grups parlamentaris als consellers, sobre les polítiques públiques per afrontar el repte de l'envelliment (PSC-Units), les polítiques públiques amb perspectiva de classe per a les persones grans (CUP-DT), el finançament i el respecte de les competències exclusives sobre la dependència (ERC), la situació de la indústria a Catalunya (Junts), el Pacte nacional per a la indústria (ERC), el millorament continu de l'atenció a les dones durant l'etapa perinatal (PSC-Units), els equipaments educatius (Comuns) i l'estat precari i la restauració de l'escola catalana (Vox).

La sessió es reprendrà demà, dijous, al matí amb la darrera interpel·lació, sobre la presència del català en l'àmbit digital (Junts), i acabarà amb els debats i les votacions de sis mocions. La moció sobre la situació de la justícia a Catalunya, presentada pel PPC, ha estat ajornada per a una propera sessió a petició del grup proposant.