Notícies

El Parlament ha aprovat aquest migdia la Llei de l'Estatut de municipis rurals, amb 122 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns, CUP-DT i AC) i 11 en contra (Vox). Així mateix, la cambra ha acordat, per unanimitat, crear una comissió d'investigació sobre l'activitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).

D'altra banda, el decret llei per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya finalment no s'ha sotmès avui al debat de validació, ja que el Govern n'ha demanat la retirada de l'ordre del dia, que la cambra ha acordat.

El ple s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, que en bona part s'ha centrat en l'acord de la comissió bilateral sobre el nou sistema de finançament.

El debat de la llei de l'Estatut de municipis rurals l'ha obert la ponent relatora dels treballs en ponència i comissió, la diputada Marta Vilalta (ERC), que ha explicat que aquesta és una "llei volguda i esperada pel nostre país", una "llei completa, integral, treballada, consensuada i pionera" i la primera aprovada aquesta legislatura que ha estat tramitada pel procediment ordinari, ja que les altres sis aprovades han estat tramitades per la via de lectura única. Així mateix, Vilalta ha agraït a les entitats municipalistes i del món rural la seva "perseverança i convicció" en tot el procés d'elaboració del text, que ja es va començar a tramitar la legislatura anterior però va decaure quan la legislatura va finir, ha destacat que la llei "pretén millorar la vida dels municipis rurals, garantir-hi el repoblament i l'arrelament i afavorir el reequilibri territorial" i ha assegurat que la iniciativa "és històrica i marcarà un abans i un després".

Pel que fa als treballs en comissió i ponència, la relatora ha explicat que el text va superar el debat de totalitat el 27 de novembre de 2024, que davant la ponència hi van comparèixer la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l'Associació Catalana de Municipis (ACM), l'entitat Eines de Repoblament Rural i l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), que de les 125 esmenes presentades pel PSC-Units, Junts, ERC el PPC i la CUP-DT se n'han incorporat 14 i 26 s'han transaccionat, també amb els Comuns. A més el text ha incorporat dues esmenes tècniques. El text ha arribat a aquest darrer tràmit amb 85 esmenes reservades pels grups: 59 de Vox, 20 del PSC-Units, 4 de Junts i 2 de la CUP-DT, totes rebutjades.

El conseller de la presidència, Albert Dalmau, ha demanat la paraula al final del debat per agrair a les entitats municipalistes i als alcaldes i alcaldesses que hagin impulsat el text, i ha volgut remarcar que "vostès són els qui aguanten el país", els qui "sostenen l'arquitectura institucional i atenen els ciutadans". El conseller també ha agraït a l'expresident Aragonès i al seu govern els treballs del primer text de la llei, i als diputats, la rapidesa amb què s'ha tramitat. A més, el conseller ha assegurat que avui Catalunya "viu un dia històric, d'aquells que serveixen per fer avançar el país i posar els problemes de la ciutadania al centre". "Avui, Catalunya fa un pas endavant per ser més cohesionada, més justa i pensada per a tothom", "i ara toca comprometre'ns en el desenvolupament de la llei", ha conclòs en aquest sentit.

En el debat hi han intervingut, a més de Vilalta, Ivana Martínez (PSC-Units), Anna Feliu (Junts), Juan Fernández (PPC), Alberto Tarradas (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

La llei estableix un estatut específic per als municipis rurals per aconseguir l'equilibri territorial i la igualtat material dels seus habitants. Amb aquesta finalitat, estableix mesures de caràcter transversal per garantir l'aplicació i el manteniment d'un règim específic que s'aplicarà als municipis de menys de dos mil habitants i als de menys de cinc-cents considerats municipis rurals d'especial atenció. Del total de 947 municipis que hi ha a Catalunya, se'n beneficiaran 608.

Així mateix, la llei crea un sistema de finançament propi per garantir la suficiència i l'autonomia financera dels municipis rurals i mesures per afavorir-hi l'arrelament i evitar-ne el despoblament, com ara una borsa d'habitatge rural, el garantiment de l'escolarització, la promoció del teletreball per a les persones que hi estiguin empadronades o deduccions en l'IRPF per trasllat de la residència habitual a aquests municipis.

A més, el text inclou mesures de simplificació administrativa per afavorir el desenvolupament econòmic i social dels municipis rurals, i entre els principis rectors preveu que s'hi garanteixi el coneixement i l'ús del català i l'aranès.

El debat l'han seguit des de l'hemicicle, entre d'altres, l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès; l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras; els presidents de les diputacions de Barcelona i Lleida, Lluïsa Moret i Joan Talarn; la delegada del Govern a l'Alt Pirineu, Sílvia Romero, i els presidents de la FMC, David Bote, de l'ACM, Meritxell Budó, d'Eines de Repoblament Rural, Jaume Gilabert, i de l'AMC, Joan Solà. També han seguit el debat des del saló de sessions i l'auditori, habilitat avui per acollir-los, més d'un centenar d'alcaldes, regidors i presidents de consells comarcals. El president, Josep Rull, els ha saludat a l'inici del debat i els ha agraït la seva "vocació de servei" al país.

Un cop aprovada la llei, tots ells, encapçalats pels presidents Illa i Rull, s'han fotografiat a l'escala d'honor del Parlament.

Comissió d'investigació sobre la DGAIA
El Ple ha aprovat per unanimitat crear una comissió d'investigació sobre l'activitat de la DGAIA. La proposta de resolució per crear la comissió, presentada pel PSC-Units, ERC i els Comuns, ha estat transaccionada amb Junts, que també havia presentat una proposta per crear una comissió d'investigació sobre aquesta mateixa qüestió i havia presentat esmenes al text dels altres grups parlamentaris.

La comissió, que ara s'haurà de constituir, té previst finalitzar els treballs abans que acabi l'any, i té per objectiu analitzar i investigar l'activitat de la DGAIA en el període del 2011 ençà. La comissió analitzarà la tensió del sistema de protecció de menors, els contractes d'emergència, el cobrament de prestacions i els mecanismes de control, els casos de violència sexual contra infants tutelats per la DGAIA, la garantia dels drets dels menors, les millores en el sistema de protecció de la infància, els canvis que la direcció general requereix i la dotació dels recursos necessaris per reforçar el sistema. La comissió d'investigació estarà integrada per un membre de cada grup parlamentari.

En el debat hi han intervingut Mónica Ríos (PSC-Units), Joan Ignasi Elena (ERC), Núria Lozano (Comuns), Ennatu Domingo (Junts), Montserrat Berenguer (PPC), María Elisa García (Vox), Maria Pilar Castillejo (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Sessió de control
La sessió de control al president de la Generalitat ha girat en bona part a l'entorn de l'acord de la comissió bilateral sobre el nou sistema de finançament.

Albert Batet (Junts) ha preguntat al president "com pensa tirar endavant la legislatura" després dels "incompliments" del pactes per a la seva investidura, com el relatiu al finançament singular; Josep Maria Jové (ERC) ha demanat a Illa que "torni" al sistema de finançament "que vam pactar", i ha advertit que si no ho fa "no tindrà pressupostos amb els nostres vots"; Alejandro Fernández (PPC) ha dit al president que el PPC farà "oposició de veritat" encara que els "amenaci amb denúncies" per haver-li demanat "explicacions per la seva gestió"; Ignacio Garriga (Vox) li ha preguntat sobre els "incidents violents" protagonitzats per una "delinqüència importada"; David Cid (Comuns), sobre les mesures per fer front a les onades de calor i els seus impactes; Laia Estrada (CUP-DT), sobre l'"espoli fiscal que pateix Catalunya"; Sílvia Orriols (AC), sobre la "misogínia islàmica", l'ús del vel i les subvencions a la cooperació, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre els dispositius d'emergències davant els incendis i els aiguats.

Tot seguit, els consellers han respost les preguntes dels grups, sobre els atacs a la llengua catalana (CUP-DT), la gestió dels incendis forestals, la regió sanitària del Penedès (ERC), els valors europeus en l'acció del Govern (PPC), la defensa del català, el nou model de finançament, la gestió d'emergències (Junts), l'assumpció de responsabilitats pels darrers incendis (Vox), l'ampliació de l'Hospital del Vendrell, la formació professional dual, el reconeixement internacional de Catalunya com a referent gastronòmic (PSC-Units) i les condicions laborals i assistencials a l'Hospital Universitari Joan XXIII, de Tarragona (Comuns).

Retirat el decret llei de resiliència elèctrica
Acabada la sessió de control, el Ple ha votat modificar l'ordre del dia de la sessió després que el Govern hagi demanat retirar-ne el Decret llei 12/2025, de 3 de juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya, que s'havia de debatre i votar a continuació. La cambra ha acordat aquesta modificació amb els vots a favor del PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i AC i els contraris del PPC, Vox i la CUP-DT.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha pres la paraula per explicar que el Govern ha demanat la retirada del debat i de la votació del decret perquè "en les últimes hores han sorgit elements que requereixen un major consens" i que el Govern vol "explorar". El termini perquè el Parlament validi el decret acaba dilluns, 21 de juliol. En cas que no sigui validat, restarà derogat.

Interpel·lacions
Aquest matí la cambra també ha fet dues interpel·lacions al Govern, sobre les polítiques educatives (ERC) i les polítiques LGBTI que ha desenvolupat el Departament d'Igualtat i Feminisme (PSC-Units), i a la tarda ha fet les relatives a les polítiques de seguretat (Comuns), el sistema d'avaluació per obtenir el permís de conduir (Junts), la preservació i la projecció de referents i símbols nacionals a Catalunya (Junts) i l'avenç de l'islamisme i la imposició del vel a les dones (Vox).