Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà dimarts a les tres de la tarda amb el debat monogràfic sobre la situació i la gestió de les infraestructures i acabarà dijous a la tarda amb el debat i la votació de les propostes de resolució que els grups parlamentaris presentin arran del debat. Dimecres a les nou del matí la cambra farà la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i també dimecres, el debat i la votació finals del Projecte de llei de l'Estatut de municipis rurals.

L'ordre del dia del ple també inclou el debat de validació o derogació del decret llei per augmentar la resiliència del subministrament elèctric, el debat i la votació d'una proposta per crear una comissió d'investigació sobre la gestió de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), nou interpel·lacions i vuit mocions.

Debat sobre les infraestructures
El debat general sobre la situació i la gestió de les infraestructures l'obrirà el grup de Junts, que és qui l'ha demanat i disposarà d'un torn d'intervenció de cinc minuts per defensar la proposta. A continuació, intervindran el president de la Generalitat i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, tots dos sense límit de temps. Tot seguit, prendran la paraula els representants de tots els grups parlamentaris, que intervindran seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, amb el PSC-Units, i disposaran d'un temps màxim de quinze minuts. Si el Govern els respon, s'obriria un nou torn de cinc minuts per als grups.

Acabat el debat, s'obrirà un termini de mitja hora perquè els grups presentin les seves propostes de resolució, que la Mesa i la Junta de Portaveus han acordat que siguin un màxim de cinc per grup amb tres punts com a molt cadascuna. Els grups podran transaccionar les propostes fins dijous a les onze del mat, i el Ple les votarà dijous a la tarda, al final de la sessió.

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres amb les preguntes sobre l'actualitat política que els representants dels vuit grups parlamentaris formularan al president de la Generalitat.

Tot seguit, els consellers respondran preguntes sobre la Formació Professional Dual, la connectivitat al món local, i el reconeixement internacional de Catalunya com a referent gastronòmic (PSC-Units); la defensa del català, el nou model de finançament, i la gestió d'emergències (Junts); la gestió dels incendis forestals, i la Regió Sanitària Penedès (ERC); els valors europeus en l'acció del Govern (PPC); la gestió dels incendis (Vox); els atacs a la llengua (CUP-DT); les condicions a l'Hospital Universitari Joan XXIII (Comuns), i les mesures urgents per prevenir els grans incendis (AC).

Decret llei del subministrament elèctric
Després de la sessió de control, el ple continuarà amb el debat per validar o derogar el Decret llei 12/2025, de 3 de juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica presentarà el text, que el Govern argumenta en l'exposició de motius que és necessari i urgent "per minimitzar riscos de futures apagades" com la del 28 d'abril i avançar cap a la transició energètica.

En aquest sentit, el decret declara d'interès públic superior els projectes de producció d'energies renovables i les instal·lacions d'emmagatzematge i inclou modificacions en el Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables, i en la normativa sobre urbanisme per agilitar les autoritzacions dels projectes de parcs solars i eòlics i la instal·lació de bateries.

El decret llei ha d'obtenir més vots a favor que no en contra per ser validat. D'altra manera, restaria derogat.

Comissió d'investigació sobre la DGAIA
La cambra farà després el debat i la votació d'una proposta de resolució per crear una comissió d'investigació sobre l'activitat de la DGAIA, presentada conjuntament pel PSC-Units, ERC i els Comuns.

Aquests grups demanen crear aquesta comissió davant el "degoteig de notícies que afecten la direcció general" i després de conèixer que una menor sota la seva tutela ha estat víctima d'abusos sexuals. La comissió tindria per objecte i abast l'anàlisi i la investigació de la DGAIA en el període comprès del 2011 ençà i proposa un pla de treball que abordi, entre altres qüestions, els casos de violència sexual contra els infants tutelats, l'anàlisi de la garantia dels drets dels menors i les millores en el sistema de protecció, a més de possibles canvis en la direcció general.

La proposta arriba a aquest debat amb dues esmenes de Junts, que també havia presentat una proposta per crear una comissió d'investigació sobre la qüestió. Una de les esmenes és de supressió, perquè no es limiti temporalment la investigació, i l'altra d'addicció al contingut bàsic del pla de treball.

Estatut de municipis rurals
Abans de la pausa del migdia, el Ple farà el debat final del Projecte de llei de l'Estatut de municipis rurals. El text del dictamen, que la Comissió d'Afers Institucionals va aprovar dijous amb un ampli consens, arriba a aquest darrer tràmit amb 85 esmenes reservades pels grups: 59 de Vox, 20 del PPC, 4 de Junts i 2 de la CUP-DT. En el tràmit d'elaboració del dictamen en ponència i comissió el text ha incorporat 22 esmenes del PSC-Units, 2 d'ERC, 2 del PPC i 2 de la CUP-DT, 26 de transaccionals, 15 de les quals entre el PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT, i 2 de tècniques presentades per aquests mateixos grups.

La ponent relatora, Marta Vilalta (ERC), presentarà els treballs de la ponència del projecte, que ja s'havia començat a tramitar la legislatura anterior però va decaure quan va finir.

La iniciativa té per objecte establir un estatut específic per als municipis rurals per aconseguir l'equilibri territorial i la igualtat material dels seus habitants. Amb aquesta finalitat, el text estableix mesures de caràcter transversal per garantir l'aplicació i el manteniment d'un règim específic que s'aplicarà als municipis de menys de dos mil habitants i als de menys de cinc-cents considerats municipis rurals d'especial atenció.

Així mateix, el projecte estableix la creació d'un sistema de finançament propi per garantir la suficiència i l'autonomia financera d'aquest municipis i mesures per afavorir-hi l'arrelament i evitar-ne el despoblament, com ara una borsa d'habitatge rural, el garantiment de l'escolarització, la promoció del foment del teletreball per a persones empadronades en municipis rurals o deduccions en l'IRPF per trasllat de residència habitual a aquests municipis. A més, el text inclou mesures de simplificació administrativa per afavorir el desenvolupament econòmic i social dels municipis rurals, i entre els principis rectors preveu que s'hi garanteixi el coneixement i l'ús del català i l'aranès.

Interpel·lacions
Dimarts a la tarda, després de les intervencions dels grups en el debat sobre les infraestructures, la cambra farà les tres primeres interpel·lacions al Govern, sobre l'informe anual de l'economia catalana 2024 (PSC-Units), la política econòmica i el sector turístic (CUP-DT) i la situació de la justícia a Catalunya (PPC).

La resta d'interpel·lacions, previstes per a dimecres a la tarda, tracten de les polítiques de seguretat pública (Comuns), el sistema d'avaluació per a l'obtenció del permís de conduir (Junts), les polítiques educatives (ERC), la preservació i projecció de referents i símbols nacionals de Catalunya (Junts), les polítiques LGBTI que ha desenvolupat el Departament d'Igualtat i Feminisme (PSC-Units) i el problema de l'avenç de l'islamisme i la imposició del vel a les dones (Vox).

Mocions
Entre el matí i la tarda de dijous, la cambra debatrà i votarà vuit mocions fruit de les interpel·lacions del darrer ple, sobre l'impacte de la venda a la manta (Vox), la situació del sistema de salut (ERC), la política agrària comuna (ERC), les polítiques amb relació a les administracions locals (Junts), la feblesa de l'Estat a Catalunya (PPC), la gestió de la funció pública (Junts), el dret al lleure i a les oportunitats educatives a l'estiu (Comuns) i la llibertat educativa (PPC).

La moció de Vox, entre altres punts, reclama dispositius específics per "erradicar" la venda ambulant il·legal i la distribució de productes falsificats, la "repatriació immediata d'immigrants en situació irregular que participin" en la venda a la manta, accions de suport al comerç legal i de proximitat i la retirada de "tota mena d'ajuts o subvencions a persones involucrades" en la venda a la manta.

La primera moció d'ERC constata la "necessitat inajornable" d'impulsar un "sistema de finançament just i singular" que asseguri els recursos del sistema de salut i, entre altres punts, insta el Govern a culminar les millores laborals dels professionals sanitaris, a aprovar el Pacte nacional de salut, a definir el nou mapa sanitari, a elaborar un nou pla integral d'urgències, a garantir l'ús del català en tot el sistema i a "reduir progressivament la presència d'afany de lucre en l'activitat contractada".

La segona d'ERC insta el Govern a defensar davant l'executiu espanyol i les institucions europees la necessitat de definir una política agrària comuna (PAC) "singular per a Catalunya", a acordar amb les organitzacions agràries catalanes les línies que defensarà en el debat comunitari i a exigir al Govern espanyol les modificacions necessàries pel que fa al repartiment estatal dels recursos de la PAC perquè Catalunya pugui disposar dels seus fons i definir el seu propi pla estratègic.

La primera de Junts demana al Govern que derogui "immediatament" el decret llei sobre la resiliència del subministrament elèctric, que es porta a validació en aquesta sessió plenària, i en presenti un de nou "amb la participació de tots els actors implicats". Entre altres punts, el text també insta el Govern a reclamar a l'executiu espanyol que revisi el sostre de despesa per als ens locals i a crear noves línies de subvencions locals "amb els 100 milions d'euros que no ha invertit al Pla únic d'obres i serveis de Catalunya, tal com exigia un mandat del Parlament".

La primera del PPC, entre altres punts, expressa la "profunda preocupació" per l'empresonament de Santos Cerdán i insta el president Illa a "aclarir qui és 'Chili'" i a donar explicacions sobre la contractació de material sanitari durant la seva etapa com a ministre de Sanitat. El text també defensa la presència de Felip VI a Catalunya, expressa el rebuig al "buidament competencial" que "està impulsant el Govern de Salvador Illa al dictat dels partits independentistes", demana aturar determinades cessions de competències o serveis i reclama que es facin públiques les negociacions entre el PSOE i Junts a Suïssa.

En la seva segona moció, Junts vol que el Parlament reprovi el Govern, d'acord amb la posició dels sindicats de la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics, per no haver tingut a punt el sistema de pagament dels endarreriments salarials. A més, el text insta el Govern a prendre mesures relacionades amb diversos processos de selecció en marxa i a presentar el projecte de llei de reorganització de l'Escola d'Administració Pública.

La moció dels Comuns demana al Govern mesures per garantir l'accés al lleure educatiu, com ara una partida pressupostària específica amb aquesta finalitat, reforçar el finançament local per a les polítiques d'infància durant l'estiu i dignificar les condicions laborals del sector. Així mateix, el text demana fomentar l'ús del català i l'hàbit lector en les activitats de lleure estival i reclama al Govern que prioritzi els infants i les seves necessitats i que això es reflecteixi en els pressupostos del 2026.

Finalment, la segona moció del PPC insta el Govern, entre altres mesures, a aprovar abans de finals d'any la planificació educativa per als propers anys a fi de respectar i garantir la llibertat d'elecció del model educatiu per part de les famílies i un pla de sostenibilitat dels centres concertats, a avançar cap a una zona educativa única i a finançar amb fons públics protocols clars i unificats per als casos d'assetjament escolar i violència digital. El text també insta el Govern de l'Estat a derogar la disposició legal que impedeix el finançament públic de les escoles que separen els alumnes per sexe.