Notícies

El Parlament ha aprovat aquest matí una resolució amb què expressa de nou la seva oposició a l'OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, després de la moció de rebuig ja aprovada per la cambra el 5 de juny. La resolució, presentada per ERC i que demana que el Govern espanyol denegui l'autorització de l'OPA, ha obtingut els vots favorables de Junts, ERC, els Comuns, la CUP-DT i AC, l'abstenció del PSC-Units i els vots contraris del PPC i Vox.

Així mateix, el Ple ha donat via lliure a la tramitació, d'una banda, del projecte de llei del canvi de comarca d'Aiguafreda, tramitació que es farà pel procediment exprés de lectura única, i, de l'altra, de dues proposicions de llei, sobre les finances locals, presentada pels Comuns, i sobre la seguretat climàtica, presentada per la CUP-DT, que han superat els respectius debats de totalitat. A més, la cambra ha aprovat la creació d'una comissió d'estudi sobre l'economia de plataformes i la intel·ligència artificial al món del treball, proposada conjuntament per ERC, els Comuns i la CUP-DT.

OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell
El Ple ha aprovat, amb 64 vots a favor (Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC), 26 en contra (PPC i Vox) i 42 abstencions (PSC-Units), la proposta de resolució d'ERC contra la concentració bancària.

La diputada Ester Capella (ERC) ha presentat la proposta, amb què el Parlament "considera necessari" que el Govern de l'Estat, "a l'empara de l'interès general i amb la finalitat de vetllar per l'equilibri econòmic territorial" i preservar una "política d'estabilitat ocupacional", acordi "denegar l'autorització de l'OPA que el BBVA té formulada sobre el Banc Sabadell". Capella ha qualificat d'"inaudit" "el que ha fet el Consell de Ministres", amb una "simple moratòria" després de la qual, ha advertit, "hi haurà barra lliure", i ha assegurat que amb aquesta operació "hi perden els consumidors, els treballadors i les nostres pimes" i que no hi guanyen "ni la competitivitat ni el teixit econòmic".

Aquesta és la segona vegada que la cambra manifesta el seu rebuig a aquesta OPA, després que ja ho fes el 5 de juny amb una moció també d'ERC que en el punt en què rebutjava explícitament l'oferta va rebre els vots a favor del PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i AC i l'abstenció del PPC, Vox i la CUP-DT.

El nou pronunciament del Parlament es produeix després que ara fa una setmana el Consell de Ministres espanyol autoritzés l'OPA endurint-ne les condicions i després també que aquesta mateixa setmana el consell d'administració del BBVA hagi reiterat la intenció de tirar endavant l'operació tot i les noves circumstàncies.

En el debat hi han intervingut, a més de Capella, Jaume Giró (Junts), Àngels Esteller (PPC), Javier Ramírez (Vox), David Cid (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Jordi Riba (PSC-Units).

Aiguafreda: del Vallès Oriental a Osona
El Ple també ha aprovat, amb 118 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns, CUP-DT i AC) i 11 abstencions (Vox), la tramitació pel procediment de lectura única del projecte de llei pel qual Aiguafreda deixaria de formar part del Vallès Oriental i s'adscriuria a Osona, passant, per tant, de la vegueria de Barcelona a la de la Catalunya Central. Els grups poden ara presentar esmenes a la totalitat o a l'articulat de la iniciativa fins divendres, i en el ple següent, previst per a mitjan juliol, la cambra ja en podria fer el debat i la votació finals.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha destacat que el canvi de comarca permetrà "culminar la voluntat popular dels veïns i veïnes d'Aiguafreda i del seu ajuntament", expressada en la consulta ciutadana feta el 2022 i en la sol·licitud formal presentada pel consistori, "que no va poder culminar-se pel finiment de la legislatura". Dalmau ha explicat que, malgrat pertànyer actualment al Vallès Oriental, la "dinàmica" d'Aiguafreda "mira més cap a les comarques centrals", amb un límit territorial que ha afavorit que "històricament les relacions econòmiques, laborals i fins i tot estudiantils mirin més cap a Vic".

En el debat hi han intervingut en nom dels grups Guillem Sánchez (PSC-Units), Anna Erra (Junts), Lluïsa Llop (ERC), Pau Ferran (PPC), Andrés Bello (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Laia Estrada (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Finances locals
La Proposició de llei de finances locals de Catalunya, presentada pels Comuns, ha superat el debat de totalitat, ja que el Ple ha rebutjat l'esmena a la totalitat que hi havia presentat Vox, amb 11 vots a favor (Vox), 118 en contra (PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns i CUP-DT) i 2 abstencions (AC). La iniciativa continuarà ara, doncs, la tramitació en comissió abans que torni al Ple perquè en faci la votació final.

L'objectiu de la proposició és garantir una suficiència financera dels ens locals que permeti un equilibri entre les competències assumides i els recursos per prestar-les de manera adequada, respectant l'autonomia local. Entre altres mesures, el text crea un fons que s'haurà de distribuir entre els governs locals d'acord amb variables com les dimensions, la situació sociodemogràfica o el nivell d'activitat econòmica de cada municipi.

Lluís Mijoler (Comuns) ha defensat la iniciativa, que pretén, ha explicat, posar fi al "maltractament històric" cap al món local i fer "un reconeixement i una reparació" als ajuntaments, que són el "refugi de la ciutadania davant de cada crisi" i un "dic de contenció davant les dificultats", moltes vegades "sense les eines i els recursos que es mereixen".

En el debat també hi han intervingut Ivana Martínez (PSC-Units), Maria Àngels Planas (Junts), Lluïsa Llop (ERC), Manuel Reyes (PPC), Joan Garriga (Vox), Maria Pilar Castillejo (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Seguretat climàtica
Aquest matí el Ple també ha acordat que la cambra continuï tramitant la Proposició de llei de mesures urgents de protecció de la seguretat climàtica, presentada per la CUP-DT, ja que ha rebutjat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat Vox i el PPC, amb 104 vots en contra (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT), 26 a favor (PPC i Vox) i 2 abstencions (AC).

Dani Cornellà (CUP-DT) ha defensat la iniciativa, que ha qualificat de "punt d'inici", i ha convidat els partits polítics a negociar, perquè, ha asseverat, "davant el negacionisme climàtic cal actuar abans no sigui massa tard". La iniciativa té per objecte promoure mesures urgents per garantir que Catalunya compleixi els compromisos climàtics mundials amb mesures com la creació de plans especials de protecció del litoral i el Pirineu, la connexió ferroviària de totes les capitals de comarca i les poblacions de més de vint mil habitants abans del 2033 o la creació del Consell de Seguretat Climàtica de Catalunya.

En el debat també hi han intervingut Salvador Vergés (Junts), Montse Bergés (ERC), Eva García (PPC), Mónica Lora (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Sílvia Orriols (AC) i Andrea Zapata (PSC-Units).

Comissió d'estudi
Abans que la sessió se suspengués al migdia, el Ple també ha aprovat la creació d'una comissió d'estudi sobre l'impacte social i en el mercat de treball de l'economia de plataformes i la intel·ligència artificial, presentada per ERC, els Comuns i la CUP-DT. La proposta ha estat aprovada amb 106 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT), 27 en contra (PPC, Vox i una diputada d'AC) i 1 abstenció (una diputada d'AC) i inclou una transacció amb Junts que amplia l'objecte de la comissió per estudiar també un marc legislatiu propi per regular el sector.

En nom dels grups proposants, Jordi Albert (ERC) ha defensat la necessitat de "regular i impulsar mesures que defensin la classe treballadora", en un sector que aporta, ha explicat, el 14% del producte interior brut de Catalunya; Lluís Mijoler (Comuns) ha alertat que en l'anomenada "economia de plataformes" "darrere cada clic per demanar menjar a domicili hi ha una arquitectura de la precarietat" i ha apostat per "governar democràticament" la revolució digital, i Laura Fernández Vega (CUP-DT) ha advertit que "cap feina no està lliure de l'economia de plataformes" i que res no impedeix que "advocats o metges puguin ser contractats per hores".

En els pròxims dies es podrà constituir la comissió, que estarà formada per un diputat de cada grup parlamentari i en què també hi podrà haver tècnics, especialistes i membres d'entitats. Els treballs de la comissió poden durar el que resta de legislatura i podrien acabar amb la redacció d'un informe final.

En el debat hi han intervingut també Natàlia Fabian (PSC-Units), Anna Navarro (Junts), Míriam Casanova (PPC), Júlia Calvet (Vox) i Sílvia Orriols (AC).

Interpel·lacions
A l'últim, el Ple també ha fet aquest matí una interpel·lació al Govern, sobre l'impacte de la venda a la manta (Vox), i a la tarda n'ha fet sis més, sobre els resultats del pla de xoc per a l'ensenyament del català a adults (PSC-Units), el dret al lleure i a les oportunitats educatives a l'estiu (Comuns), la política agrària comuna (ERC), els préstecs d'emancipació (PSC-Units), la situació del sistema de salut (ERC) i la llibertat educativa (PPC).