Notícies

La Flama del Canigó ha arribat aquest migdia al Parlament de la mà d'Òmnium Cultural i de nens de Corbera de Llobregat. El president, Josep Rull, ha encapçalat l'acte institucional de rebuda de la flama, que arriba al Parlament des de l'any 1980. Els presidents d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, i de l'Associació Flama dels Països Catalans, Pere Mateu, que ha llegit el missatge d'enguany, han intervingut també en l'acte de rebuda del foc, amb què aquesta nit s'encendran fogueres de Sant Joan arreu dels Països Catalans.

A l'acte també hi han assistit la vicepresidenta primera, Raquel Sans; el secretari segon de la Mesa, Juli Fernàndez; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; diputats; la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver; la vicepresidenta segona de l'Obra Cultural Balear, Catalina Bibiloni; el president de la delegació d'aquesta última entitat a Alaró, Gabriel Simonet, i voluntaris i equips de foc.

El president ha destacat el caràcter popular i festiu de la flama, però també el seu sentit de "reivindicació dels Països Catalans", i ha agraït "la generositat i l'altruisme" dels voluntaris que han portat el foc fins al Parlament i la presència dels representants del País Valencià i de les Illes Balears, en un moment, ha remarcat, que el català viu una situació "altament complexa" en aquests territoris.

Així mateix, Rull ha asseverat que no es podrà parlar de normalitat fins que "tots 135 diputats del Parlament no puguin ser aquí" i fins que no es deixin de produir "atacs tan furibunds a la llengua en l'educació", com passa al País Valencià i a les Illes Balears. En aquest punt, el president ha advertit que "qualsevol amenaça a la llengua arreu dels Països Catalans ens ha d'interpel·lar", i ha fet una crida a "defensar-la infatigablement i incansablement, col·lectivament i individualment", perquè és un patrimoni que "pertany al conjunt de la humanitat".

Antich ha explicat que el foc ha recorregut 250 quilòmetres fins a arribar al Parlament i que gràcies als voluntaris s'escamparà per més de 500 pobles i ciutats dels Països Catalans per encendre-hi unes fogueres que "fan sentir-nos part d'un projecte col·lectiu", perquè "si alguna festa ens fa sentir nació completa, aquesta és la revetlla de Sant Joan". El president d'Òmnium Cultural ha argumentat també que "la flama no és només foc, és memòria, resistència i nació", cada relleu, "una promesa", i cada foguera, "una trinxera de llum", "símbol de la perseverança d'un poble" que vol ser lliure.

El president de l'Associació Flama dels Països Catalans, Pere Mateu, ha llegit el manifest d'enguany, que recorda que el foc "s'ha transformat a poc a poc en símbol de llibertat, d'unitat i de defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes", en "símbol màgic de les virtuts arrelades a les nostres terres" i en "ambaixador de tot un poble". El manifest també convida a sortir al carrer a rebre el pas de la flama per pobles i ciutats i a viure una nit d'alegria, pau i germanor.

Un cop acabat l'acte institucional de rebuda de la flama, els assistents han anat a la façana del Palau del Parlament, on el president ha encès diversos quinqués amb la flama perquè el foc pugui continuar el seu recorregut.

L'acte ha acabat amb una ballada dels gegants de Corbera de Llobregat.