Notícies

El Ple ha validat avui el nou decret llei del Govern per ajornar l'aplicació de l'increment de la taxa turística i ha donat via lliure a la tramitació del Projecte de llei de l'Institut de la Filmoteca de Catalunya, de la Proposició de llei dels drets dels menors en acolliment, presentada pel PPC, de la Proposició de llei del tercer sector, presentada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, i de la Proposició de llei de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, presentada pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

Les preguntes dels grups parlamentaris al president de la Generalitat, Salvador Illa, en la sessió de control s'han centrat en gran part en el presumpte cas de corrupció relacionat amb el PSOE.

Abans, el Ple ha rebutjat alterar l'ordre del dia de la sessió per incloure-hi la votació de la sol·licitud del PPC perquè Illa comparegués per donar explicacions sobre aquest cas. A l'inici de la sessió, el portaveu del PPC, Juan Fernández, ha demanat la paraula per demanar l'alteració de l'ordre del dia a fi d'incloure-hi aquest punt, per a la qual cosa ha rebut el suport de Vox. La proposta ha estat rebutjada, amb 24 vots a favor (PPC i Vox), 105 en contra (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT) i 2 abstencions (AC).

A continuació, la cambra ha fet la sessió de control al president de la Generalitat, que ha respost les preguntes sobre aquesta qüestió d'Albert Batet (Junts), que també ha demanat sobre el nou model de finançament; Josep Maria Jové (ERC), que també ha preguntat sobre el compliment dels acords d'investidura; Alejandro Fernández (PPC); Ignacio Garriga (Vox), que també ha preguntat al president sobre els suposats pagaments indeguts de prestacions socials detectats per la Sindicatura de Comptes, i David Cid (Comuns), que també s'ha referit a la situació de Rodalies. Dani Cornellà (CUP-DT) i Ferran Pedret (PSC-Units) han preguntat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat, i Sílvia Orriols (AC), sobre les mesures adoptades davant els casos de presumpte maltractament infantil a la mesquita de Salt.

Tot seguit, els consellers han contestat les preguntes dels grups sobre el control intern al Departament de Drets Socials i Inclusió i la protecció dels infants (CUP-DT), la tolerància amb la corrupció (PPC), el pla de xoc per millorar la qualitat de les residències, el Pla de justícia de pau i de proximitat, les noves línies de finançament de l'Institut Català de Finances (PSC-Units), els delictes comesos per ciutadans estrangers multireincidents (Vox), la participació d'una entitat d'ideologia radical en l'organització de tallers dirigits a alumnes d'un institut públic (AC), els compromisos amb el sector agrari (ERC), l'impacte dels desnonaments en el dret a l'educació dels infants (Comuns), la situació del sistema educatiu, la mobilitat i la gestió vinculada a l'àmbit viari (Junts).

Decret llei per ajornar l'aplicació de la taxa turística
El Ple ha convalidat aquest matí el Decret llei 10/2025, que modifica el 6/2025, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics.

El nou decret, que ajorna l'increment de la taxa turística, ha estat aprovat amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns) i 65 en contra (Junts, PPC, Vox, CUP-DT i AC). A continuació, el Ple ha acordat tramitar-lo com a projecte de llei, amb 85 vots a favor (PSC-Units, ERC, Vox, Comuns, CUP-DT i AC) i 48 abstencions (Junts i PPC).

La consellera d'Economia i Financers, Alícia Romero, ha defensat el nou decret, que servirà, ha explicat, per fer una "aplicació ordenada de l'impost" inclòs en el decret que el Parlament va convalidar al març i que ara es tramita com a projecte de llei i "evitar inseguretat" en un "moment crític per al sector com és l'inici de la temporada turística". El nou decret preveu que la modificació de la taxa "serà d'aplicació en el primer període de liquidació que s'iniciï a partir de l'entrada en vigor de la llei que s'aprovi" al Parlament.

En el debat hi han intervingut Joan Canadell (Junts), Laia Cañigueral (ERC), Àngels Esteller (PPC), Javier Ramírez (Vox), David Cid (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Susana Martínez (PSC-Units).

Institut de la Filmoteca de Catalunya
A continuació, el Ple ha acordat que la cambra continuï tramitant el Projecte de llei de l'Institut de la Filmoteca de Catalunya, ja que ha rebutjat l'esmena a la totalitat que hi havia presentat Vox, amb 107 vots en contra (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC), 11 a favor (Vox) i 14 abstencions (PPC).

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha defensat el projecte, que té els objectius, ha explicat, de la "protecció, conservació i difusió del patrimoni cinematogràfic" de Catalunya, de "dotar la filmoteca de les eines necessàries per fer-ho possible" i d'assolir una entitat "moderna, ben estructurada i amb autonomia d'acció".

La iniciativa crea l'Institut de la Filmoteca de Catalunya, una entitat amb personalitat jurídica pròpia que gestionarà la filmoteca com a equipament cultural nacional, sense que depengui, com fins ara, de l'Institut Català de les Empreses Culturals, ja que s'adscriurà directament al Departament de Cultura.

En el debat hi han intervingut, per part dels grups parlamentaris, Francesc de Dalmases (Junts), Raquel Sans (ERC), Pau Ferran (PPC), Manuel Jesús Acosta (Vox), Susanna Segovia (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i José Ignacio Aparicio (PSC-Units).

Proposició de llei sobre els drets dels menors en acolliment
També aquest matí, el Ple ha fet el debat de totalitat de la Proposició de llei de modificació de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, presentada pel PPC, iniciativa que arribava a aquest primer debat sense cap esmena de retorn i que, per tant, no s'ha hagut de votar.

La proposició, que el Ple va rebutjar el 26 de març que es tramités per lectura única, afegeix un nou punt a l'article 147, sobre l'acolliment preadoptiu, i estableix que en el cas dels menors que estan en una família d'acollida s'ofereixi a aquesta família la possibilitat d'un acolliment preadoptiu, és a dir, el pas previ a l'adopció, abans que no a altres famílies que esperen una adopció, prioritzant així l'estabilitat emocional del menor i evitant que hagi d'afrontar un altre procés de separació.

Montserrat Berenguer (PPC) ha defensat la iniciativa com un "acte de justícia emocional i institucional" que ha de tenir en compte "tots els requisits i condicionants" i avaluar "cas per cas".

En el debat també hi han intervingut Rosa Jové (Junts), Najat Driouech (ERC), María Elisa García (Vox), Núria Lozano (Comuns), Maria Pilar Castillejo (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Mario García (PSC-Units).

Proposicions de llei del tercer sector i de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans
A la tarda, el Ple ha donat via lliure perquè continuï la tramitació parlamentària de les proposicions de llei del tercer sector, presentada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, i de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, presentada també conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT, ja que totes dues iniciatives han superat també els respectius debats de totalitat.

La Proposició de llei del tercer sector arribava a aquest primer debat en sessió plenària sense cap esmena a la totalitat, de manera que un cop fet el debat continuarà ara la tramitació en comissió abans que torni al Ple perquè en faci la votació final. La del Centre Català d'Empresa i Drets Humans també continuarà la tramitació després que el Ple hagi rebutjat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat el PPC i Vox, amb 106 vots en contra (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i la CUP-DT) i 24 a favor (PPC, Vox i AC). Totes dues proposicions ja es tramitaven la legislatura anterior però van decaure per la dissolució del Parlament.

La Proposició de llei del tercer sector regula el règim jurídic pel qual s'han de regir les entitats de caràcter privat i sense afany de lucre que integren el tercer sector social, actualment prop de tres mil entitats que presten serveis a 1,5 milions de persones aproximadament. La proposta preveu, entre altres mesures, un cens públic d'entitats del tercer sector, una mesa de diàleg per a la col·laboració del sector amb les administracions públiques o un pla d'impuls i promoció de les entitats del tercer sector. A més, el text obliga les administracions a garantir un finançament adequat per a aquestes entitats per poder millorar les condicions laborals dels seus treballadors i assolir l'equiparació progressiva amb els del sector públic.

La proposició l'han presentada Mónica Ríos (PSC-Units), Ennatu Domingo (Junts), Carles Campuzano (ERC), Montserrat Berenguer (PPC), Núria Lozano (Comuns) i Pilar Castillejo (CUP-DT), que, entre altres aspectes, han destacat la importància de la tasca del sector social i la seva aportació en termes de construcció de l'estat del benestar i de foment de la democràcia. Algunes intervencions també han posat l'accent en la necessitat de mecanismes de control i fiscalització de les entitats. Tots els grups impulsors de la iniciativa han tingut paraules de record per a Enric Morist, que va ser president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, mort al maig.

En el debat també hi han intervingut María Elisa García (Vox) i Sílvia Orriols (AC).

L'actual president de la Taula del Tercer Sector, Xavier Trabado, el president de La Confederació, l'organització empresarial que representa el tercer sector, Jordi Roman, i altres representants de les entitats han seguit el debat des del saló de sessions.

La Proposició de llei del Centre Català d'Empresa i Drets Humans crea aquesta nova entitat de dret públic, dotada de personalitat jurídica pròpia i vinculada al departament competent en matèria d'acció exterior, per prevenir, investigar, avaluar i supervisar les actuacions a l'exterior de les empreses públiques i privades que operen a Catalunya que poden atemptar contra els drets humans o el medi ambient. La iniciativa preveu que el centre tingui un director, nomenat després d'un procés de selecció per concurs, i una junta de govern, formada per onze membres, vuit elegits pel Ple del Parlament i tres designats pel Govern.

La proposició l'han presentada Alberto Bondesio (PSC-Units), Joan Canadell (Junts), Anna Balsera (ERC), Susanna Segovia (Comuns) i Laura Fernández Vega (CUP-DT), que han coincidit a defensar una internacionalització empresarial construïda des del respecte dels drets humans i del medi ambient. Tots ells han exposat també els punts de vista dels seus grups sobre determinats aspectes de la iniciativa, per exemple pel que fa a la composició que ha de tenir el centre.

En el debat, seguit també des del saló de sessions per entitats que han promogut la iniciativa, hi han intervingut a més Míriam Casanova (PPC), Javier Ramírez (Vox) i Sílvia Orriols (AC).

Interpel·lacions
La cambra també fa aquesta tarda les sis primeres interpel·lacions de l'ordre del dia als consellers, sobre projectes estratègics i empresarials al sud de Catalunya (Junts), el Pla integral de la política del medicament (PSC-Units), la política fiscal (Junts), el compliment dels objectius amb relació a la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic (Comuns), la degradació dels barris (PPC) i el sistema universitari (ERC).

Víctimes d'accidents laborals
Per primera vegada, i en compliment de la moció aprovada el 22 de maig sobre la seguretat i la salut en l'àmbit laboral, a l'inici del ple el president, Josep Rull, ha informat del recompte de la sinistralitat laboral. El president ha explicat que, segons les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu, vint-i-set persones han mort aquest any per accident laboral, i ha manifestat en nom de la cambra el "reconeixement de tots aquests treballadors".

Així mateix, com a l'inici de cada ple, el president també ha informat, en compliment de la Moció 111/XII, que, segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, aquest any 743 persones han mort o desaparegut a la Mediterrània.

El ple es reprendrà demà, dijous, al matí amb les tres interpel·lacions restants i els debats i les votacions de les vuit mocions incloses a l'ordre del dia.