Notícies

El Parlament ha aprovat 6 lleis durant el primer any de la quinzena legislatura, que va començar el 10 de juny de 2024 amb la sessió constitutiva de la cambra sorgida de les eleccions del 12 de maig. En aquests primers dotze mesos, el Ple també ha validat 14 decrets llei del Govern i ha reformat el Reglament del Parlament. Actualment, la cambra té 61 iniciatives legislatives en tràmit.

En la sessió constitutiva, la cambra va elegir Josep Rull president de la quinzena legislatura i la resta de membres de la Mesa: Raquel Sans i David Pérez per a les vicepresidències primera i segona respectivament, i Glòria Freixa, Juli Fernàndez, Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá per a les secretaries primera, segona, tercera i quarta. El 8 d'agost el Parlament va investir Salvador Illa president de la Generalitat.

24 plens amb 314 preguntes a la sessió de control
La cambra ha fet 24 plens, amb 287 hores de sessió, en què, a més d'aprovar les lleis i validar els decrets llei, ha aprovat 89 mocions i 33 resolucions i ha fet 15 sessions de control, amb 120 preguntes al president de la Generalitat i 194 als consellers. Els diputats també han fet 143 interpel·lacions al Govern.

El primer debat de política general de Salvador Illa com a president de la Generalitat es va fer del 8 al 10 d'octubre. Abans, el 5 de setembre, el president va comparèixer per informar de la composició i les prioritats del nou Govern. Illa ha fet fins ara tres compareixences més davant el Ple, per informar sobre els acords de la Junta de Seguretat, sobre l'actuació davant els efectes de la DANA i sobre l'apagada elèctrica del 28 d'abril. La cambra també ha fet dos debats monogràfics, sobre la prevenció i la gestió de les emergències davant els efectes del canvi climàtic i sobre les incidències a la xarxa ferroviària.

8 grups parlamentaris
En aquesta legislatura s'han constituït vuit grups parlamentaris: el Grup del PSC-Units (42 diputats), presidit per Ferran Pedret; el Grup de Junts (35 diputats), presidit per Albert Batet; el Grup d'ERC (20 diputats), presidit per Josep M Jove; el Grup del PPC (15 diputats), presidit per Alejandro Fernández; el Grup de Vox (11 diputats), presidit per Ignacio Garriga; el Grup dels Comuns (6 diputats), presidit per Jéssica Albiach; el Grup de la CUP-DT (4 diputats), presidit per Laia Estrada, i el Grup Mixt (2 diputades d'AC), presidit per Sílvia Orriols.

68 diputades i 67 diputats
Dels 135 escons, 68 estan actualment ocupats per dones i 67 per homes. Les diputades, doncs, tenen la majoria absoluta. Des de la primera legislatura, la presència de la dona ha anat creixent, de les set primeres diputades al 1980, que representaven només el 5,2 per cent, fins l'actualitat, que representen el 50,4 per cent de l'hemicicle.

6 lleis aprovades
L'11 de desembre el Parlament va aprovar la primera llei de la legislatura, la del Fons Agrari i Ramader, impulsada pel PSC-Units. Abans, el 25 de juliol, el Ple va aprovar la reforma del Reglament, que entre altres aspectes amplia els supòsits en què els diputats poden delegar el vot i regula el vot telemàtic.

Des del gener, el Ple ha aprovat 5 lleis més: la que suprimeix els beneficis fiscals per al Hard Rock (Llei de modificació de la Llei 15/1984, del joc, i la Llei 6/2014, de modificació de la Llei 2/1989, sobre centres recreatius turístics, i d'establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc), fruit de dues iniciatives d'ERC i dels Comuns; la de modificació de la Llei 22/1998, de la Carta municipal de Barcelona, fruit d'un projecte de llei del Govern; la de modificació de la Llei 21/2003, de foment de la pau, impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT; la que eximeix els patis escolars dels límits de soroll (Llei de modificació de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica), impulsada conjuntament per Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, i la que crea el cos d'acció exterior de la Generalitat (Llei de modificació de la Llei 16/2014, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea), impulsada per ERC.

Totes les lleis i la reforma del Reglament del Parlament han estat aprovades pel procediment més ràpid que preveu el Reglament, el de lectura única davant el Ple.

14 decrets llei validats
En aquest primer any de legislatura el Ple també ha validat 14 decrets llei: el de mesures urgents en matèries de finançament dels sistemes públics de sanejament i de regeneració d'aigües residuals, i de serveis socials; el de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2024 en l'àmbit de la salut i una mesura administrativa; el de modificació de la Llei de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra; el de mesures urgents en l'àmbit de l'impost sobre el patrimoni; el de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d'increment de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l'àmbit de les prestacions socials; el de modificació de l'article 29 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya; el de mesures urgents en matèria de contenció de rendes; el de mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme; el de mesures urgents en matèria de contractació pública; el de mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i altres d'administratives; el de mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics, i 3 de suplements de crèdit als pressupostos prorrogats de la Generalitat per al 2025, el darrer validat en el ple de la setmana passada.

14 projectes de llei en tràmit
Tres dels decrets llei, el de la taxa turística i els de mesures en matèria d'habitatge i en matèria fiscal, es tramiten com a projectes de llei, ja que així ho va acordar el Ple després de validar-los.

A més d'aquests tres projectes, la cambra en tramita actualment 11 més. D'aquests, 8 ja han superat el debat de totalitat. Són els projectes de llei de l'Estatut de municipis rurals; el de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones; el de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya; el de l'erradicació de l'amiant; el de memòria democràtica de Catalunya; el de modificació de la Llei de comerç, serveis i fires i del Decret llei d'ordenació dels equipaments comercials; el del patrimoni cultural immaterial, i el de l'economia social i solidària.

Dos projectes de llei més, el dels instruments de provisió del sistema públic de serveis socials i el de l'Institut de la Filmoteca de Catalunya, estan pendents del debat de totalitat, mentre que el de canvi d'adscripció comarcal i veguerial del municipi d'Aiguafreda està pendent que el Ple acordi si es pot tramitar per lectura única.

Proposicions de llei dels grups
El Parlament també té en tràmit 44 proposicions de llei, 35 de les quals són iniciatives proposades pels grups, i 9, propostes d'iniciativa legislativa popular (ILP).

De les iniciatives dels grups, 5 ja han superat el debat de totalitat. Són la Proposició de llei de la renda garantida de ciutadania, fruit de dues iniciatives del PSC-Units i els Comuns que es tramiten integrades; la de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme i erradicar-lo, iniciativa conjunta del PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT; la del patrimoni cultural immaterial i de l'associacionisme cultural, de Junts, que es tramita conjuntament amb el projecte de llei sobre aquesta matèria; la de modificació de la Llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, iniciativa conjunta del PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT, i la de defensories i sindicatures locals de greuges, d'aquests mateixos grups.

A més, hi ha 26 proposicions pendents del debat de totalitat. D'aquestes proposicions, n'hi ha 2 de presentades conjuntament per diversos grups: la del tercer sector (PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns i CUP-DT) i la de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT). Del PSC-Units, n'hi ha 1, la de la gent gran de Catalunya; de Junts, 4, la dels habitatges d'ús turístic, la de mecenatge de Catalunya, la de modificació de la Llei 5/2006, del llibre cinquè del Codi Civil i de la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge, i la de modificació del Decret legislatiu 1/2010 amb relació al règim d'ús del sòl no urbanitzable; d'ERC, n'hi ha 2, la de la comunicació audiovisual de Catalunya i la de modificació de la Llei 5/2017 pel que fa a la taxa turística, que es tramitarà conjuntament amb el projecte de llei sobre aquesta taxa; del PPC, n'hi ha 6, la dels drets dels menors en acolliment, la de supressió del recàrrec metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la de rebaixa de l'IRPF, la de supressió de l'impost sobre successions i donacions, la de l'ensenyament plurilingüe i la de no tributació del salari mínim interprofessional a l'IRPF a Catalunya; de Vox, n'hi ha 7, la de derogació de la Llei 11/2014, sobre els drets LGBTI, la d'eliminació dels privilegis de caràcter retributiu dels expresidents de la Generalitat i del Parlament, la de concòrdia entre espanyols, la de derogació de la Llei 19/2020, d'igualtat de tracte i no discriminació, la de supressió del Centre d'Estudis d'Opinió, la de modificació de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i la de derogació de la Llei 16/2014, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea; dels Comuns, n'hi ha 2, la de modificació de la Llei 6/2003, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, i la de finances locals de Catalunya, i, finalment, de la CUP-DT, n'hi ha també 2, la de l'efectivitat del dret a l'avortament i la de mesures urgents de protecció de la seguretat climàtica.

Finalment, 4 proposicions de llei estan pendents que el Ple acordi si es tramiten per lectura única, a petició dels respectius proposants. D'aquestes proposicions, 2 són del PSC-Units, la de modificació del Decret legislatiu 1/1997, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, i la de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista; d'ERC n'hi ha 1, la de modificació de la mateixa Llei 5/2008, i dels Comuns, també 1, de modificació de la Llei 5/2020, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

A més, s'acaba d'iniciar un procediment perquè una ponència conjunta redacti una proposició de llei per actualitzar la terminologia de la legislació en matèria de discapacitat, una proposta del PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT.

Iniciatives legislatives populars
Pel que fa a les proposicions d'ILP, la que demana el 6% del PIB per a l'educació va superar aquest mes de maig el debat de totalitat i continua ara la tramitació en comissió, mentre que altres 7 més de legislatures anteriors mantenen viva la tramitació, ja que les ILP no decauen amb el finiment de la legislatura.

Aquesta legislatura la Mesa ha admès a tràmit fins ara una nova ILP, que proposa modificar la Llei 14/2017, de la renda garantida de ciutadania, i el seu reglament, i que està en la fase de recollida de les 50.000 signatures de suport necessàries perquè en pugui començar la tramitació pròpiament parlamentària amb el debat de totalitat.

Decrets llei pendents
Actualment, hi ha 2 decrets llei pendents que el Ple en faci el debat de validació: el 10/2025, de 13 de maig, que posposa l'entrada en vigor de les noves tarifes de la taxa turística previstes al Decret llei 6/2025, i el 12/2025, de 3 de juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya, que el Govern va aprovar en la seva darrera reunió el 3 de juny.

Tramitacions al Congrés dels Diputats
D'altra banda, el Parlament també té en tràmit 3 propostes per presentar al Congrés dels Diputats 3 proposicions de llei: la de mesures urgents per fer front al fenomen de l'ocupació il·legal d'immobles (Junts), la de modificació de la Llei orgànica 3/2020, per la qual es modifica la Llei orgànica d'educació (Vox) i la de modificació del Reial decret legislatiu 8/2015, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social (ERC). Totes tres iniciatives estan pendents del debat de totalitat al ple del Parlament.

A més, dues proposicions del Parlament ja es tramiten actualment al Congrés després que superessin ja els respectius debats de presa en consideració a les corts espanyoles. Són la proposició de llei per garantir el servei de caixer automàtic en els municipis en risc d'exclusió financera i la proposició perquè no prescriguin els delictes sexuals contra menors, que el Ple va acordar portar al Congrés la legislatura anterior.

Mesa, Junta de Portaveus i comissions
En aquest primer any de legislatura la Mesa ha fet 57 reunions, la Mesa Ampliada, 12, i la Junta de Portaveus, 40. A banda de la tasca de tramitació parlamentària, la Mesa ha endegat un pla d'acció climàtica per aconseguir una institució neutra en carboni i ha iniciat el procés per fer un pla que millori l'accessibilitat al Parlament. L'òrgan rector de la cambra també ha contribuït a la projecció internacional de la institució, amb visites dels seus membres als parlaments del Regne Unit i Gal·les i a l'Assemblea Nacional del Quebec i la participació en reunions de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia i de la Xarxa Parlamentària Europea d'Avaluació Tecnològica i en la sessió anual sobre les dones de les Nacions Unides. Així mateix, el Parlament ha rebut delegacions estrangeres, com les dels parlaments de Baden-Württemberg, de l'Alta Àustria o de Zúric, i al març el president Rull, acompanyat de la resta de la Mesa, va signar un memoràndum de col·laboració amb el síndic general d'Andorra. D'altra banda, al febrer una delegació de la Mesa va visitar el País Basc, on va mantenir trobades amb el lehendakari, Imanol Pradales, i amb la presidenta de la cambra basca, Bakartxo Tejeria.

A l'últim, el Parlament ha constituït fins ara 30 comissions, comptant les 18 de legislatives, les creades pel Reglament o per llei i les específiques creades a proposta dels grups: una d'investigació sobre les infiltracions policials i l'espionatge amb programari espia, constituïda la setmana passada, tres de seguiment, sobre la joventut, la infància i l'Agenda rural de Catalunya, i una d'estudi per un pacte nacional contra l'antigitanisme. També estan ja aprovades pel Ple però pendents de constituir-se dues comissions d'estudi més, sobre la salut mental i sobre el dret a l'habitatge.

En conjunt, les comissions han fet durant aquest primer any de legislatura 258 sessions, han aprovat 223 resolucions i han substanciat 391 compareixences, entre les quals 47 sessions informatives dels consellers del Govern.