El Parlament ha acollit aquesta tarda l'acte de commemoració del vintè aniversari del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) i del Consell Interreligiós. El president, Josep Rull, ha posat en valor "el diàleg, la col·laboració i la pedagogia" que promouen aquestes entitats com a instruments "per frenar la propagació de prejudicis i per defensar els drets humans, el pluralisme i la democràcia".
Rull, que ha presidit i clos l'acte, ha remarcat que és un "orgull immens" que el GTER hagi triat el Parlament per celebrar el seu vintè aniversari, i ha donat les gràcies als impulsors de l'entitat pel seu "exercici de generositat immensa", en un moment que "es troba a faltar l'escolta, la comprensió i el reconeixement mutu".
El president del GTER, Mohamed Halhoul, ha explicat que han estat "dues dècades de camí compartit" entre els representants de les principals institucions religioses presents a Catalunya per "promoure la pau i l'harmonia" entre les religions, i ha assegurat que continuaran treballant per "una cultura de pau i una societat més oberta, tolerant i respectuosa amb la diversitat".
L'acte ha girat entorn de tres conceptes, l'harmonia, l'esperança i la transcendència, desenvolupats en tres conferències: "L'harmonia dels sons, l'harmonia de la fe", a càrrec de Bernat Vivancos, compositor i professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya; "Viure esperançats, per créixer i conviure", de l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, i "Espiritualitats i neurociència", per part de Ramon Maria Nogués, catedràtic emèrit d'antropologia biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Després de cada conferència, han actuat els ballarins de l'Institut del Teatre, i una imatge del quadre 'Llum nostra', de Perico Pastor, ha estat visible en tot moment a l'escenari.
A l'acte hi han assistit la vicepresidenta primera, Raquel Sans; altres diputats de diferents grups parlamentaris; representants de les comunitats religioses que integren el GTER, com la Comunitat Israelita de Barcelona, el Consell Evangèlic de Catalunya, el Consell Islàmic de Catalunya, la Conferència Episcopal Tarraconense, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya i l'Església Ortodoxa; representants d'altres confessions que participen en el Consell Interreligiós, i membres de diverses entitats socials.