Notícies

El Ple ha validat avui el nou decret llei de suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat per al 2023 prorrogats per al 2025, amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns), 32 en contra (PPC, Vox, CUP-DT i AC) i 35 abstencions (Junts). La cambra també ha donat via lliure perquè es continuï tramitant el projecte de llei del Govern i la proposició de llei de Junts sobre el patrimoni cultural immaterial, i també la proposició de llei sobre el sensellarisme presentada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, Comuns i la CUP-DT. A més, ha acordat crear una comissió d'estudi sobre la salut mental i les addiccions, sol·licitada conjuntament per ERC, el PSC-Units, Junts, el PPC, els Comuns i la CUP-DT.

El ple s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i als consellers del Govern, una sessió que ha estat centrada en bona part en la crisi a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).

Nou suplement de crèdit als pressupostos
La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha presentat el decret llei, que incrementa en 1.301 milions d'euros el pressupost de la Generalitat del 2023, actualment prorrogat. Aquest és el segon suplement de crèdit que valida aquest any el Parlament després de l'aprovat a finals de març, de 2.168 milions d'euros.

La consellera ha explicat que el nou suplement permetrà fer front a "despeses de personal, sous i salaris dels funcionaris públics, amb l'obligació que tenim d'augment del 2%" i també a despeses diverses, com les generades pel "compromís de donar resposta a la crisi aranzelària" provocada pels Estats Units o per "altres obligacions en l'àmbit de l'habitatge". La consellera ha recordat que encara queda un tercer decret que el Govern també haurà de presentar al Parlament perquè el validi.

En el debat hi han intervingut Jaume Giró (Junts), Jordi Albert (ERC), Míriam Casanova (PPC), Joan Garriga (Vox), David Cid (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Jordi Riba (PSC-Units).

Patrimoni cultural immaterial
D'altra banda, el Ple ha donat via lliure a la tramitació del Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, presentat pel Govern, i de la Proposició de llei del patrimoni cultural immaterial i de l'associacionisme cultural, presentada per Junts. El projecte arribava al Ple sense cap esmena a la totalitat, i la proposició, amb una de Vox, que ha estat rebutjada amb els 124 vots en contra de la resta de grups parlamentaris. Totes dues iniciatives continuaran ara una tramitació integrada en ponència i comissió abans de tornar al Ple perquè en faci la votació final.

Les iniciatives, amb similituds però també amb algunes diferències, tenen per objecte la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de Catalunya. Així mateix, els textos protegeixen els béns mobles i immobles i els espais lligats a determinades pràctiques culturals.

Entre altres aspectes, les iniciatives estableixen mesures de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial i regulen requisits i procediments per a la declaració d'aquest patrimoni, classificat en dues categories segons que tingui un abast nacional o local. Totes dues iniciatives inclouen règims sancionadors i preveuen que els elements ja inscrits en les llistes de la UNESCO siguin declarats de forma automàtica amb l'entrada en vigor de la llei. La proposició de Junts té a més un apartat específic per a la promoció de l'associacionisme cultural.

Les respectives iniciatives les han presentat la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el diputat de Junts Jordi Bertran. La consellera ha recordat que el projecte va començar a gestar-se fa uns quants anys i que va acabar de redactar-lo el Govern anterior, i ha destacat el "paper clau" que té aquest patrimoni en "la preservació i el reconeixement de la diversitat cultural davant els riscos de la uniformització", mentre que Bertran ha posat en valor la "voluntat d'entesa per arribar a un text únic", però ha remarcat també les principals diferències entre totes dues iniciatives, com, entre d'altres, "la consideració per part de Junts de les associacions com una part medul·lar del patrimoni cultural immaterial català".

En nom de la resta de grups han intervingut en el debat Imma Ferret (PSC-Units), Joan Ignasi Elena (ERC), Lorena Roldán (PPC), Manuel Jesús Acosta (Vox), Susanna Segovia (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Mesures per fer front al sensellarisme
El Ple també ha donat via lliure a la tramitació de la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme i erradicar-lo, presentada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, ja que la iniciativa ha superat el debat de totalitat sense que cap grup no hi hagi presentat cap esmena de retorn.

Beatriz Silva (PSC-Units), Ennatu Domingo (Junts), Jordi Viñas (ERC), Montserrat Berenguer (PPC), Núria Lozano (Comuns) i Pilar Castillejo (CUP-DT) han intervingut en primer lloc en el debat com a grups proposants de la iniciativa, impulsada per diverses entitats i que recupera la proposició que ja es tramitava en ponència i comissió la legislatura anterior i va decaure per finiment de la legislatura. Els grups han coincidit a remarcar la urgència de fer realitat aquesta llei i d'abordar les realitats diverses que amaga el sensellarisme, i han confiat que en la nova tramitació que ara comença es pugui aprofitar la feina feta la legislatura anterior i mantenir un ampli consens.

Tot seguit, María Elisa García (Vox) i Sílvia Orriols (AC) han expressat el posicionament dels seus grups.

La proposició reconeix el dret de les persones sense llar a tenir un "espai residencial digne", que han d'oferir els municipis en col·laboració amb la Generalitat o les entitats legalment reconegudes i que pot ser una pensió, un hotel, un alberg o qualsevol altra instal·lació equiparable. La iniciativa també obliga els municipis a empadronar les persones sense llar "que resideixin efectivament dins del terme municipal" i a facilitar-los una adreça postal que els serveixi per a l'empadronament i per a les notificacions i comunicacions oficials. Així mateix, entre altres mesures, la proposició obliga els municipis de més de cinquanta mil habitats a fer enquestes i recomptes al carrer per dimensionar la problemàtica del sensellarisme o a oferir tarifes gratuïtes per al transport públic municipal.

La proposició, que continuarà ara la tramitació en ponència i comissió abans que torni al Ple perquè en faci la votació final, també incorpora la perspectiva de gènere per combatre la invisibilitat de les dones en el fenomen del sensellarisme.

Comissió d'estudi sobre la salut mental i les addiccions
El Ple també ha aprovat crear una comissió d'estudi sobre la salut mental i les addiccions, proposada per ERC, el PSC-Units, Junts, el PPC, els Comuns i la CUP-DT. La creació d'aquesta comissió s'ha aprovat amb 123 vots a favor dels grups proposants i d'AC, i 11 en contra de Vox.

La comissió, que reprèn la que ja havia començat a treballar la legislatura anterior, té per objecte estudiar com garantir un model d'atenció públic integrat que situï la persona en el centre, que tingui un enfocament preventiu, assistencial, rehabilitador, de benestar, comunitari i de proximitat i que garanteixi la continuïtat assistencial.

La comissió estarà integrada per un membre de cada grup parlamentari i, en qualitat d'especialistes, per representants de les entitats que conformen el pla integral de salut mental i addiccions. El text preveu que la comissió tingui la vigència d'un any i que pugui redactar un informe final.

En el debat hi han intervingut Sara Jaurrieta (PSC-Units), Jordi Fàbrega (Junts), Najat Driouech (ERC), Belén Pajares (PPC), David Cid (Comuns), Laia Estrada (CUP-DT), María Elisa García (Vox) i Sílvia Orriols (AC).

Sessió de control
La crisi a la DGAIA ha centrat les preguntes de la sessió de control al Govern. Així, el president de la Generalitat ha respost les preguntes de Mònica Sales (Junts), Ignacio Garriga (Vox) i Jéssica Albiach (Comuns) sobre el cas de la menor tutelada que va ser víctima d'abusos sexuals en una xarxa de pederàstia. A més, el president ha respost les preguntes de Josep Maria Jové (ERC), sobre la necessitat d'una banca pública per a Catalunya; Alejandro Fernández (PPC), sobre l'increment de l'ocupació d'immobles; Laia Estrada (CUP-DT), sobre el tancament de l'oficina d'Acció a Tel-Aviv i la situació a Palestina; Sílvia Orriols (AC), sobre la posada en marxa d'un pis per acollir menors tutelats a Ripoll, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre el Pla de barris.

La sessió de control als consellers també ha començat amb una pregunta adreçada a la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, sobre el sistema de protecció a la infància (PPC), i n'ha inclòs una altra sobre els canvis necessaris en la gestió de la DGAIA (CUP-DT). Els consellers han respost a més la resta de preguntes dels grups, sobre les mesures per afrontar la situació de les universitats (Vox), les declaracions públiques dels càrrecs directius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (AC), l'endeutament de la Generalitat, les fundacions privades i l'Administració pública (Junts), el servei públic de ludoteques, la gestió d'eventuals períodes de sequera (ERC), les mesures per protegir el parc Jordi Vilamitjana, de Girona, de la intenció de l'ajuntament de construir-hi pisos (Comuns), les beques destinades a preparar les oposicions per a l'accés a la carrera judicial i fiscal o al cos de lletrats de l'Administració de justícia, l'estratègia contra els discursos d'odi i el Pacte Nacional per la Llengua (PSC-Units).

Compliment del pressupost del Parlament del 2024
Finalment, el Ple ha aprovat, amb 96 vots a favor (PSC-Units, Junts i ERC), 28 en contra (PPC, Vox i AC) i 10 abstencions (Comuns i CUP-DT), l'informe sobre el compliment del pressupost de despeses del Parlament corresponent a l'exercici del 2024.

El diputat interventor, Jordi Munell, ha presentat l'informe, segons el qual el 31 de desembre la cambra havia executat el 96,01% dels 58.546.000 euros del pressupost anual prorrogat, amb un romanent de crèdit de 2.334.159,64 euros, que, segons que ha explicat Munell, s'incorporen al romanent històric del Parlament, que puja fins als 21.983.123 euros. El diputat també ha explicat que el pagament a proveïdors es fa al cap de 9,55 dies de mitjana.

En el debat hi han intervingut Ivana Martínez (PSC-Units), Jordi Albert (ERC), Lorena Roldán (PPC), Joan Garriga (Vox), Dani Cornellà (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Interpel·lacions
El ple també fa aquesta tarda les sis darreres interpel·lacions dels grups als consellers, sobre l'atracció d'inversió tecnològica en el sector de la salut (PSC-Units), el balanç del primer any de legislatura (PPC), el Pacte Nacional per la Llengua (PSC-Units), la transició energètica (CUP-DT), l'adquisició d'immobles i el garantiment del dret a l'habitatge (ERC) i les infraestructures i la mobilitat al Camp de Tarragona (Junts).

La sessió plenària acabarà demà, dijous, amb el debat i la votació de les mocions presentades pels grups arran de les interpel·lacions del darrer ple.