Notícies

El ple ha acordat que la cambra continuï tramitant el projecte de llei del cinema, el de l'aranès i el de declaració del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter i de dues reserves naturals parcials i una de natural integral. Totes tres iniciatives han superat els debats de totalitat respectius en quedar rebutjades les esmenes que s'hi havien presentat en cada cas. Ara la cambra les continuarà tramitant en comissió abans que no tornin al ple perquè en faci els debats i les votacions finals.

El ple s'ha reprès a la tarda amb la sessió de control al president de la Generalitat, que s'ha centrat quasi exclusivament en qüestions relatives a la situació econòmica. José Montilla ha respost les preguntes que li han formulat: Artur Mas (CiU), sobre l'augment dels concursos de creditors, la destrucció d'ocupació i l'increment de la desocupació; Rocío Martínez-Sampere (PSC-CpC), sobre l'orientació de les reformes del govern per afrontar la crisi; Anna Simó (ERC), sobre les mesures per millorar la competitivitat de les empreses; Daniel Sirera (PPC), sobre l'avançament de les eleccions al Parlament; Dolors Camats (ICV-EUiA), sobre les mesures i la direcció del govern per afrontar la crisi, i Albert Rivera (Grup Mixt), sobre la responsabilitat de les comunitats autònomes en la signatura d'un pacte d'estat per afrontar la crisi.

D'altra banda, els consellers han respost preguntes sobre: els plans individuals d'atenció amb relació al servei de residència i a la prestació econòmica vinculada a la residència (CiU); les actuacions previstes en matèria d'habitatge (CiU); la reforma de l'impost de successions i donacions (PSC-CpC); els canvis en la legislació estatal en matèria audiovisual (ERC); les actuacions dels delegats territorials del govern (PPC), i l'adopció per parelles homosexuals (ICV-EUiA).

Projecte de llei de l'aranès

El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat el projecte de llei de l'aranès, que té per objecte protegir aquesta llengua en tots els àmbits i sectors, fomentar-ne l'ús, la difusió i el coneixement, i regular-ne l'ús oficial. Entre altres objectius, pretén regular l'ús oficial de l'aranès a Catalunya, fomentar-ne l'ús normal a l'Aran, i determinar i fer efectius els drets i deures lingüístics en relació amb aquesta llengua. La iniciativa dóna compliment a l'estatut, que declara oficial a Catalunya la llengua occitana, denominada "aranès" a l'Aran, i que atribueix a la Generalitat i al Conselh Generau d'Aran la competència sobre la seva normalització.

Carod-Rovira, que ha fet la intervenció en aranès, ha qualificat el projecte d'"històric" i de "gran transcendència", i ha remarcat que dóna resposta a un mandat estatutari. "Catalunya demostra afany per reconèixer i respectar la identitat cultural i lingüística de l'Aran", ha subratllat, i ha argumentat que el reconeixement i protecció de l'aranès és "un exercici de coherència de la nostra política lingüística, que sempre ha destacat pels seus valors i objectius de defensa de la pluralitat de llengües". Carod-Rovira ha xifrat en tres milions les persones que parlen occità entre l'Aran i els estats francès i italià, i ha destacat la voluntat de "col·laborar en la protecció de la unitat de la llengua occitana".

La cambra continuarà tramitant el projecte després que el ple hagi rebutjat per 114 vots en contra (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 16 a favor (PPC i Grup Mixt) l'esmena a la totalitat que hi havia presentat el PPC, que proposava un text alternatiu. Al debat hi han participat Carme Vidal (CiU), Francesc Xavier Boya (PSC-CpC), que és també el síndic de l'Aran, Maria Àngels Cabasés (ERC), Rafael López (PPC), Francesc Pané (ICV-EUiA) i Carmen de Rivera (Grup Mixt). Bona part del debat s'ha desenvolupat en aranès, i Ernest Benach també ha fet ús d'aquesta llengua per presidir-lo. Diferents autoritats araneses, a més del mateix Boya al seu escó de diputat, l'han seguit des de la llotja de l'hemicicle.

Projecte de llei del parc del Montgrí

El projecte de llei que declara el parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, l'ha presentat el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que ha assegurat que la iniciativa és de "molta rellevància" i significa un pas més per preservar i fer créixer el patrimoni natural i la biodiversitat "excepcionals" de Catalunya, que configuren, ha assegurat, "una riquesa que cal conservar i conèixer en profunditat". A més, ha argumentat que el parc natural és una oportunitat ambiental i també econòmica i dinamitzadora per al territori, i finalment ha detallat les característiques principals del projecte, que, ha explicat, estableix objectius de planificació i protecció a més d'instruments de gestió.

La proposta de nou parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina a l'entorn de les Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les Medes; una zona perifèrica a la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d'espais agraris. El projecte preveu un parc natural de 8.192,19 hectàrees, de les quals 2.037 són marines.

El ple ha donat llum verd perquè la cambra continuï tramitant el projecte en rebutjar per 67 vots en contra (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 62 a favor (CiU, PPC i Grup Mixt) les dues esmenes de retorn de CiU i el PPC. Al debat hi han participat Ramon Espadaler (CiU), Esteve Pujol (PSC-CpC), Alfons Quera (ERC), Eva García (PPC), Lluís Postigo (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt). Alcaldes i representants d'alguns dels municipis afectats han seguit el debat des de la llotja de l'hemicicle.

Projecte de llei del cinema

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha presentat el projecte de llei del cinema. L'objectiu d'aquesta iniciativa és establir el marc normatiu pel qual s'han de regir les indústries cinematogràfiques i audiovisuals, la producció, la distribució, la comercialització i l'exhibició d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, i els aspectes relacionats amb el foment, la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic. Entre altres mesures estableix que el 50 per cent de les còpies dels llargmetratges que s'estrenin hauran de ser en català.

Tresserras ha destacat que els tres objectius fonamentals de la iniciativa són enfortir la indústria, millorar la diversitat i la qualitat de l'oferta de cinema i fer "ferm i efectiu" en aquest àmbit "el reconeixement de l'existència d'una cultura i una llengua catalanes específiques i distintives". Ha explicat que la proposta està concebuda al servei de les empreses i pretén regular i garantir la "fortalesa" d'un sector que és "fonamental" per disposar "d'un sistema cultural viable i fort", objectius que, ha remarcat, han de ser compatibles amb el de "l'homologació, la dignificació i el respecte per aquesta llengua, per aquesta cultura, per aquest Parlament i per aquest poble". També ha afirmat que la llei és "inajornable, imprescindible i necessària", motiu pel qual ha confiat que susciti "el màxim consens possible d'aquesta cambra".

El ple ha rebutjat per 110 vots en contra (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 15 a favor (PPC i Grup Mixt) les esmenes a la totalitat del PPC i el Grup Mixt, i, per tant, el projecte continuarà ara la tramitació en comissió. En el debat de totalitat hi han participat Jordi Cuminal (CiU), Josep Maria Balcells (PSC-CpC), Maria Mercè Roca (ERC), Rafael López (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt). Diferents agents del sector i altres persones vinculades a aquest àmbit han seguit també el debat des de la llotja de l'hemicicle.