Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà dimarts a les tres de la tarda amb interpel·lacions als consellers, continuarà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern i acabarà dijous a la tarda. Entre altres punts, en aquesta sessió plenària la cambra farà el debat sobre la validació d'un nou decret llei de suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat i tres debats de totalitat, dos de dues iniciatives legislatives sobre el patrimoni cultural immaterial i un altre d'una proposció de llei sobre el sensellarisme.

Així mateix, el Ple debatrà i votarà la proposta de creació d'una comissió d'estudi sobre la salut mental i les addiccions, la liquidació del pressupost del Parlament del 2024 i les mocions fruit de les interpel·lacions de la darrera sessió.

Interpel·lacions
Dimarts a la tarda el Ple farà les quatre primeres interpel·lacions als consellers, sobre el Pacte Nacional per la Llengua (Vox), les violències institucionals masclistes (Comuns), les polítiques i la gestió del Departament de Drets Socials i Inclusió (Junts) i la necessitat d'articular una banca pública de promoció econòmica (ERC).

La resta d'interpel·lacions es faran dimecres a la tarda, i són sobre l'atracció d'inversió tecnològica en el sector de la salut (PSC-Units), el balanç del primer any de legislatura (PPC), el Pacte Nacional per la Llengua (PSC-Units), la transició energètica (CUP-DT), l'adquisició d'immobles i el garantiment del dret a l'habitatge (ERC) i les infraestructures i la mobilitat al Camp de Tarragona (Junts).

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres al matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, que respondrà les preguntes que li formulin els vuit grups parlamentaris sobre l'actualitat política.

Tot seguit, els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre el Pacte Nacional per la Llengua, l'estratègia contra els discursos d'odi, les beques per preparar les oposicions d'accés a les carreres judicial i fiscal o al cos de lletrats de l'Administració de justícia (PSC-Units), l'endeutament de la Generalitat, les fundacions privades, l'Administració pública (Junts), el servei públic de ludoteques, la gestió d'eventuals períodes de sequera (ERC), els "casos de corrupció" en el sistema de protecció a la infància i l'adolescència (PPC), la "preocupant" situació de la universitat catalana (Vox), la protecció del Parc Jordi Vilamitjana, a Girona (Comuns), els "canvis necessaris" en la gestió de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (CUP-DT) i les declaracions públiques dels càrrecs directius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (AC).

Acabada la sessió de control, el Ple debatrà i votarà l'informe sobre el compliment del pressupost de despeses del Parlament del 2024, xifrat en 58,5 milions d'euros. L'informe el presentarà un dels tres diputats interventors.

Decret llei de suplement de crèdit
A continuació, la cambra farà el debat i la votació per validar o derogar el Decret llei 8/2025, de 29 d'abril, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2025, que presentarà la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero.

El decret concedeix un suplement de crèdit que eleva el pressupost prorrogat en 1.301 milions d'euros. Tal com recull l'exposició de motius, el suplement es destinarà, entre altres coses, als increments retributius del personal funcionari, a despeses de serveis públics, com ara sanitaris o educatius, a mesures en matèria d'habitatge o a mesures incloses en el pla per respondre a la política aranzelària dels Estats Units. Aquest suplement se suma al que l'executiu ja va autoritzar a finals de març, de 2.168 milions d'euros, mitjançant un decret llei que el Ple va validar en la darrera sessió.

Patrimoni cultural immaterial
La cambra farà després el debat de totalitat conjunt del Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, presentat pel Govern, i de la Proposició de llei del patrimoni cultural immaterial i de l'associacionisme cultural, presentada per Junts. El projecte arriba al primer debat en sessió plenària sense cap esmena a la totalitat, i la proposició, amb una de Vox. Un cop superat el debat de totalitat, les dues iniciatives continuaran la tramitació integrada en ponència i comissió abans de tornar al Ple perquè en faci el debat i la votació finals. Perquè la proposició continuï tramitant-se, la cambra haurà de rebutjar l'esmena de Vox.

El debat l'obriran la consellera de Cultura, Sònia Hernández, que presentarà el projecte, i el grup de Junts, que presentarà la proposició.

Aquestes iniciatives, amb similituds però també amb algunes diferències, tenen per objecte la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de Catalunya. Es tracta de protegir i promoure els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural, en àmbits, entre d'altres, com les activitats productives, les creences, les festes, les cerimònies, la tradició oral, les manifestacions musicals o gastronòmiques o les formes de sociabilitat col·lectiva. També es protegeixen els béns mobles i immobles i els espais lligats a aquestes pràctiques.

Entre altres aspectes, s'estableixen mesures de salvaguarda i es regulen requisits i procediments de declaració d'aquest patrimoni, classificat en dues categories segons el seu abast nacional o local. Totes dues iniciatives inclouen règims sancionadors i també preveuen que els elements ja inscrits en les llistes de la UNESCO siguin declarats de forma automàtica amb l'entrada en vigor de la llei. La iniciativa de Junts té a més un apartat específic per a la promoció de l'associacionisme cultural.

Comissió d'estudi sobre la salut mental
Abans de la pausa del migdia, el Ple debatrà i votarà la proposta de creació d'una comissió d'estudi sobre la salut mental i les addiccions, presentada conjuntament per ERC, el PSC-Units, Junts, el PPC, els Comuns i la CUP-DT. La iniciativa reprèn la comissió que ja havia començat a treballar la legislatura anterior.

La proposta estableix com a objecte de la comissió garantir un model d'atenció públic integrat que situï la persona en el centre d'aquesta atenció, que tingui un enfocament preventiu, assistencial, rehabilitador, de benestar, comunitari i de proximitat i que garanteixi la continuïtat assistencial. La comissió estarà integrada per un membre de cada grup parlamentari i, en qualitat d'especialistes, per representants de les entitats que conformen el pla integral de salut mental i addiccions. El text preveu que la comissió tingui la vigència d'un any i que pugui redactar un informe final.

Lluita contra el sensellarisme
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat de totalitat de la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme i erradicar-lo, presentada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT i que no té esmenes a la totalitat, de manera que no caldrà votar perquè el text continuï la tramitació parlamentària. La iniciativa recupera la proposició que ja es tramitava en ponència i comissió la legislatura anterior i que va decaure per finiment de la legislatura.

El text reconeix el dret de les persones sense llar a tenir un "espai residencial digne", que han d'oferir els municipis en col·laboració amb la Generalitat o les entitats legalment reconegudes i que pot ser una pensió, un hotel, un alberg o qualsevol altra instal·lació equiparable. La iniciativa també obliga els municipis a empadronar les persones sense llar "que resideixin efectivament dins del terme municipal" i a facilitar-los una adreça postal que els serveixi per a l'empadronament i per a les notificacions i comunicacions oficials. Així mateix, entre altres mesures, la proposició obliga els municipis de més de cinquanta mil habitats a fer enquestes i recomptes al carrer per dimensionar la problemàtica del sensellarisme o a oferir tarifes gratuïtes per al transport públic municipal.

La iniciativa també incorpora la perspectiva de gènere per combatre la invisibilitat de les dones en el fenomen del sensellarisme.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous el Ple debatrà i votarà deu mocions fruit de les interpel·lacions de la darrera sessió, sobre: l'educació concertada (Comuns), la qualitat del primer cicle d'educació infantil (CUP-DT), la situació laboral i les millores en la seguretat en relació amb el dret a la salut en l'àmbit del treball (CUP-DT), la política energètica (PPC), les polítiques de mobilitat a la vegueria de Lleida (ERC), el model de cooperació al desenvolupament (Vox), l'ús del vel islàmic als espais públics (AC), les polítiques de joventut (ERC), les polítiques d'esport (Junts) i les polítiques de salut (Junts).

La moció dels Comuns insta el Govern a retirar el concert als centres educatius que vulnerin drets fonamentals i difonguin discursos d'odi, a aprovar un protocol per detectar i sancionar aquests centres, a garantir que no es cobrin quotes econòmiques a les famílies i a crear un sistema d'auditories. A més, el text insta l'executiu a fer les gestions pertinents perquè la implantació del Decret d'educació inclusiva sigui obligatòria per mantenir el concert, i demana no tancar línies de l'escola pública, reduir les ràtios i augmentar la inversió en educació fins al 6% del PIB prioritzant l'educació pública.

La de la CUP-DT sobre l'educació infantil insta el Govern a avançar cap a la universalitat de l'etapa educativa dels zero als tres anys planificant la creació de places públiques, a reduir les ràtios, a implantar la parella educativa a les aules i a invertir els mateixos recursos que en el segon cicle d'infantil per atendre la diversitat. El text també demana revisar els estudis que permeten exercir com a professional de l'etapa dels zero als tres anys, millorar les condicions laborals i retributives dels professionals i desplegar un pla de xoc per invertir en el manteniment de les infraestructures de les escoles bressol municipals.

La segona de la CUP-DT té per objecte que el Parlament obri els plens fent recompte de la sinistralitat laboral i reconeixent els treballadors afectats, i insta el Govern, entre altres qüestions, a actualitzar el quadre de malalties professionals incorporant-hi patologies relacionades amb la salut mental i cardiovascular, a crear un registre d'empreses sancionades per incompliments greus o molt greus o a actualitzar els criteris de contractació pública. El text també insta el Govern a demanar a l'executiu de l'Estat que faci diversos canvis normatius en matèria de treball i que cedeixi plenament les competències legislatives en aquest àmbit.

La del PPC manifesta preocupació per la vulnerabilitat del sistema elèctric, demana la reprovació de la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, i de la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, i exigeix l'assumpció de responsabilitats en el governs d'Espanya i de la Generalitat per l'apagada del 28 d'abril. A més, entre altres qüestions, la moció defensa la importància estratègica de l'energia nuclear i insta el Govern a estendre la vida útil de les centrals d'Ascó i Vandellòs.

La d'ERC sobre la mobilitat a la vegueria de Lleida insta el Govern a fer realitat aquest any la integració tarifària a tot Catalunya desplegant la T-Mobilitat i incorporant de forma activa l'ATM de Lleida, a dur a terme diverses actuacions per impulsar el servei de transport ferroviari, el transport per carretera o les infraestructures de mobilitat viària i a demanar al Govern de l'Estat la construcció de l'estació intermodal ferroviària del polígon de Torreblanca amb connexió amb la línia Saragossa-Lleida-Tarragona.

La de Vox considera que el model de cooperació al desenvolupament ha fracassat en l'objectiu de reduir la pobresa i que el Govern ha renunciat a la justícia social, i insta l'executiu a derogar la Llei de cooperació al desenvolupament, a suspendre qualsevol finançament de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient o a prohibir la concessió de subvencions públiques a Open Arms o a altres organitzacions que "col·laboren 'de facto' amb el tràfic il·legal de persones".

La d'AC demana al Govern que modifiqui la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista i la dels drets i oportunitats en la infància i l'adolescència per prohibir l'ús del hijab, el nicab, el burca, el burquini, la xaila, el khimar o el xador, que considera discriminatoris, en espais públics o centres de caràcter públic i a derogar la normativa que permet l'ús de burkini a les piscines públiques o d'ús comunitari. El text també insta el Govern a demanar a l'executiu de l'Estat que modifiqui diverses lleis orgàniques per fer constar que l'ús d'aquestes peces atempta, a més, contra la llibertat de les dones.

La d'ERC sobre les polítiques de joventut considera necessari rebaixar l'edat de vot fins als setze anys i demana que anualment la conselleria competent en la matèria faci un balanç en comissió de la gestió del Govern en matèria de joventut. Així mateix, la moció insta l'executiu a desplegar el Pla nacional de joventut 2030 i el Pla nacional de salut mental i benestar juvenil, a assumir el dret a l'habitatge del jovent com a prioritat nacional, a definir un model de carnet jove gratuït i universal desvinculat de les entitats financeres o a reconèixer el lleure educatiu.

La de Junts sobre les polítiques de l'esport insta el Govern a potenciar l'ús del català en aquest àmbit, a abonar els endarreriments a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i a la Unió de Consells Esportius de Catalunya, a incloure la despesa esportiva com a deducció en el tram autonòmic de l'IRPF, a elaborar un pla per a la promoció de l'esport no reglat, a fomentar la presència de les dones a les juntes directives i federacions i a demanar al Govern de l'Estat que reconegui les seleccions esportives catalanes perquè puguin participar en competicions internacionals oficials i que redueixi l'IVA aplicat a la pràctica esportiva.

Finalment, l'altra moció de Junts constata que l'infrafinançament repercuteix en la sanitat, i insta el Govern a garantir un finançament que representi el 8% del PIB català, a complir els acords assolits el 2024 amb els tècnics superiors sanitaris i els tècnics en cures d'auxiliars d'infermeria, a abordar la problemàtica de les llistes d'espera, a garantir els drets lingüístics de la població o a demanar al Govern espanyol que modifiqui les assignacions dels diferents grups professionals en l'àmbit sanitari.