Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí la llei que crea el cos d'acció exterior de la Generalitat, amb 72 vots a favor (PSC-Units, ERC, Comuns i CUP-DT), 25 en contra (PPC i Vox) i 37 abstencions (Junts i AC) en la votació final del text, que ha estat tramitat pel procediment exprés de lectura única. El Ple també ha donat via lliure a la tramitació de la proposició de llei d'iniciativa legislativa popular (ILP) que demana destinar el 6% del PIB a l'educació. La sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tingut com a tema destacat l'OPA al Banc Sabadell.

A la tarda, la cambra ha validat el decret llei sobre l'augment de la taxa turística, que es tramitarà com a projecte de llei, amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns) i 61 en contra (Junts, PPC, Vox, CUP-DT i AC), però ha derogat el que n'endarreria l'entrada en vigor, amb 61 vots a favor (PSC-Units i ERC) i 68 en contra (Junts, PPC, Vox, Comuns, CUP-DT i AC).

El Ple ha validat també el primer decret llei de concessió de crèdit als pressupostos de la Generalitat per al 2023, actualment prorrogats, i el de mesures urgents en matèria fiscal i de despeses de personal i altres d'administratives, que es tramitarà com a projecte de llei.

Cos d'acció exterior
D'altra banda, el Ple ha aprovat la Llei de modificació de la Llei 16/2014, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, presentada per ERC, que afegeix una nova disposició a la llei modificada per crear un cos de funcionaris adscrit al departament competent en matèria d'acció exterior i Unió Europea.

La cambra ha rebutjat les dues esmenes a la totalitat presentades pel PPC i Vox i ha acceptat vuit esmenes a l'articulat: dues del PSC-Units (esmenes 13 i 19 del dossier del ple), una del PSC-Units, ERC, els Comuns i la CUP-DT (esmena 18), una d'ERC, els Comuns i la CUP-DT (esmena 12), les dues transaccionals del PSC-Units, ERC, els Comuns i la CUP-DT (sobre l'esmena 3), la transaccional de Junts i ERC (sobre l'esmena 6) i una esmena tècnica d'ERC. En canvi, ha rebutjat nou esmenes a l'articulat presentades per Junts (esmenes 4, 5, 8, 9, 10, 11, 14, 15 i 16) i una d'ERC, els Comuns i la CUP-DT (esmena 7).

La iniciativa estableix el procés de selecció i les aptituds i els coneixements requerits per als professionals que han de formar part del cos i defineix les funcions que hauran de desenvolupar.

En el debat hi han intervingut Alberto Bondesio (PSC-Units), Francesc de Dalmases (Junts), Jordi Albert (ERC), Hugo Manchón (PPC), Alberto Tarradas (Vox), Andrés Garcia (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT) i Sílvia Orriols (CUP-DT).

ILP del 6% del PIB per a educació
El Ple també ha donat via lliure perquè continuï la tramitació de la proposició de llei d'iniciativa legislativa popular que demana destinar el 6% del PIB a l'educació, ja que ha rebutjat l'esmena a la totalitat que hi havia presentat Vox, amb 107 vots en contra (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC), 11 a favor (Vox) i 14 abstencions (PPC). La proposició, que ha arribat a aquest primer debat en sessió plenària després d'haver superat les cinquanta mil signatures de suport necessàries, continuarà ara la tramitació en comissió abans que torni al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

En representació de la comissió promotora de la ILP, impulsada per Comissions Obreres, ha obert el debat Belén López, la nova secretària general del sindicat a Catalunya, que ha defensat la iniciativa com una "proposta de país" perquè "l'educació tingui garantit el finançament de manera estable" i millorar així "d'una manera substancial" el sistema educatiu. López també ha posat en valor "l'exercici de democràcia directa que estem fent avui aquí" i ha expressat agraïment a les entitats i persones que s'han adherit a la iniciativa i als ajuntaments que hi donen suport.

En nom dels grups han intervingut en el debat Gisela Navarro (PSC-Units), Anna Erra (Junts), Irene Aragonès (ERC), Cristian Escribano (PPC), Manuel Jesús Acosta (Vox), Jéssica Albiach (Comuns), Laia Estrada (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

La proposició estableix un pla nacional de finançament del sistema educatiu català per a un període de quatre anys, amb l'objectiu que al final d'aquest període la despesa pública en educació arribi com a mínim al 6% del PIB. Aquest pla hauria d'incloure mesures per, entre altres qüestions, reduir les ràtios d'alumnes, millorar les infraestructures educatives públiques, erradicar la segregació escolar, recuperar les condicions laborals dels mestres o garantir un finançament suficient de la universitat pública.

Abans de la votació, el president, Josep Rull, s'ha adreçat als representants de la comissió promotora que seguien el debat des de dins el saló de sessions per agrair-los la iniciativa i el seu "compromís amb el bé comú" i ha destacat també el valor que té l'instrument de les ILP "en termes de compromís democràtic i de participació".

Sessió de control
El ple s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, que ha respost les preguntes d'Albert Batet (Junts), sobre l'espionatge als quatre darrers presidents de la Generalitat; Josep Maria Jové (ERC), sobre la necessitat de governar amb ambició social i nacional, com demostren l'apagada elèctrica del 28 d'abril, l'OPA del BBVA al Banc Sabadell o les demandes del Primer de Maig; Alejandro Fernández (PPC), sobre l'autonomia universitària i la impunitat davant els violents en l'àmbit universitari; Ignacio Garriga (Vox), sobre les agressions a agents dels Mossos d'Esquadra en diversos municipis; Jéssica Albiach (Comuns), sobre la necessitat de convocar la Comissió Bilateral Estat-Generalitat davant l'OPA del BBVA al Banc Sabadell; Laura Fernández Vega (CUP-DT), sobre els efectes d'aquesta OPA en els interessos dels ciutadans; Sílvia Orriols (AC), sobre les recents agressions a mossos d'esquadra, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre la commemoració del Dia d'Europa i les amenaces actuals al projecte europeu.

A continuació, els consellers han respost les preguntes dels grups, sobre la inseguretat ciutadana, les inversions en l'Administració de justícia (PPC), la seguretat a Catalunya, les polítiques universitàries, les polítiques agràries (Junts), la sentència sobre el 25% de castellà a l'escola (Vox), els habitatges de l'Institut Català del Sòl pendents d'acabar i rehabilitar (Comuns), les actuacions previstes pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per respondre als danys causats pels darrers fenòmens meteorològics, les proves d'accés a la universitat, les principals línies d'actuació del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (PSC-Units), les afectacions per les incidències meteorològiques en el sector agrari, les modificacions del currículum de batxillerat (ERC) i el model de transició ecosocial (CUP-DT).

Decrets llei sobre la taxa turística
La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha presentat els quatre decrets que el Ple ha debatut i votat aquesta tarda.

La consellera ha explicat que l'objectiu del Decret 6/2025, que augmenta la taxa turística, és ajudar per mitjà del Fons per al Foment del Turisme un sector que genera ocupació i ingressos, però també pal·liar les "externalitats negatives" que genera el turisme al territori. Romero també ha argumentat que la modificació dona més "autonomia local i instruments" als ajuntaments, que podran crear un recàrrec sobre la taxa, i ha remarcat que el text estableix una nova distribució dels ingressos que se'n derivin, el 25% dels quals es destinaran a polítiques d'habitatge. Un cop validat, la cambra ha acordat tramitar el decret com a projecte de llei, amb els únics vots en contra del PPC.

Pel que fa al Decret 9/2025, que modificava l'entrada en vigor del 6/2025, prevista per a l'1 de maig, i que ha estat derogat, la consellera ha assegurat que era necessari "per no generar inseguretat jurídica al sector".

En el debat hi han intervingut Joan Canadell (Junts), Laia Cañigueral (ERC), Àngels Esteller (PPC), Javier Ramírez (Vox), David Cid (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Susana Martínez (PSC-Units).

Decret llei de suplement de crèdit
La cambra ha validat també el Decret llei 7/2025, de suplement de crèdit als pressupostos per al 2023, amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns), 31 en contra (PPC, Vox, CUP-DT i AC) i 35 abstencions (Junts). El Ple ha rebutjat tramitar-lo com a projecte de llei.

La consellera Romero ha destacat que aquest és el primer decret de suplement de crèdit que porta el Govern per un import de gairebé 2.168 milions d'euros, que es dedicaran, ha explicat, als increments retributius per al personal funcionari, a les obligacions plurianuals o a altres despeses inajornables dels departaments. El suplement de crèdit s'aplicarà al pressupost de la Generalitat del 2023, actualment prorrogat.

En el debat hi han intervingut Antoni Castellà (Junts), Albert Salvadó (ERC), Juan Fernández (PPC), Mónica Lora (Vox), David Cid (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (CUP-DT) i Jordi Riba (PSC-Units).

Decret llei de mesures urgents en matèria fiscal i de personal
El Ple ha validat també el Decret llei 5/2025, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i altres d'administratives, amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns) i 61 en contra (Junts, PPC, Vox, CUP-DT i AC), i, a petició de Junts, Vox, ERC i la CUP-DT, ha acordat tramitar-lo com a projecte de llei, amb els vots a favor de tots els grups excepte dels Comuns, que hi han votat en contra.

La consellera Romero ha explicat que "el gran gruix del decret són modificacions tributàries", i més específicament del tram autonòmic de l'IRPF i l'impost de transmissions patrimonials, que, ha dit, "ens haurien d'aportar una recaptació de 200 milions d'euros".

El decret introdueix també modificacions en tributs propis, com l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica i el del cànon de l'aigua, i en altres de cedits, com l'impost sobre successions i donacions o l'impost sobre residus. A més, el text inclou mesures relatives a la retribució dels funcionaris o a les indemnitzacions dels bombers voluntaris.

En el debat hi han intervingut Jaume Giró (Junts), Joan Ignasi Elena (ERC), Míriam Casanova (PPC), Joan Garriga (Vox), Susanna Segovia (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Guillem Sánchez (PSC-Units).

A l'últim, el Ple també ha fet avui sis interpel·lacions als consellers, sobre les polítiques de mobilitat a la vegueria de Lleida (ERC), la política energètica (PPC), la qualitat del primer cicle d'educació infantil (CUP-DT), l'educació concertada (Comuns), les polítiques de salut (Junts) i el model de cooperació al desenvolupament (Vox).