Notícies

El Parlament ha commemorat aquesta tarda el trentè aniversari de l'aprovació de la Llei de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'any 1995, amb un acte en què han intervingut el president, Josep Rull; la consellera de Recerca i Universitats i patrona de la Fundació per a la UOC, Núria Montserrat; la rectora de la UOC, Àngels Fitó, i Josep Bargalló, que va ser un dels diputats ponents de la llei.

El president ha remarcat la "clara vocació de servei públic i democratitzadora" amb què va néixer la UOC, en uns "anys clau en el disseny, la configuració i l'aprofundiment del model universitari propi". "Comptem amb un mapa universitari d'excel·lència", ha remarcat Rull, que ha destacat també el caràcter pioner de la UOC i el seu plantejament, fonamentat en una "agenda modernitzadora", la "cohesió social" i l'"equilibri territorial". El president ha posat així mateix en valor l'"altíssim sentit de responsabilitat" dels grups parlamentaris i dels diputats ponents que van tramitar i aprovar la llei, "conscients que a les seves mans hi tenien el futur del país".

La consellera Montserrat ha remarcat la capacitat de la UOC de "transformar la manera com entenem l'educació superior" i la seva voluntat de "trencar sostres" i d'"oferir oportunitats". Així mateix, ha destacat el paper de totes les universitats com a "espais oberts, inclusius, dialogants i de creixement personal" i ha posat en valor, entre altres aspectes, l'"aposta valenta" que va significar en el seu dia la UOC i el seu paper com a "ascensor social". Finalment, ha remarcat també el paper clau de l'educació superior davant reptes com la intel·ligència artificial i les noves formes de treball.

Fitó ha emfasitzat que la UOC és avui una "estructura de país". "Ahir vam néixer per ser pioners; avui volem créixer per seguir expandint el nostre encàrrec, per seguir transformant", ha dit la rectora, que s'ha referit en aquest sentit a una "UOC augmentada". Fitó, que ha recordat tots els seus antecessors, ha remarcat també com la UOC, i amb ella Catalunya, "lidera el camí cap a la primera universitat en línia d'abast europeu". Així mateix, ha defensat la necessitat de "renovar el contracte social per l'educació" i ha demanat la "deguda confiança social i política" i l'"encàrrec renovat i la mirada atrevida que sàpiga treure tot el potencial de la UOC".

Bargalló ha relatat el procés fins a arribar a l'aprovació de la llei i ha destacat el "travat i ampli consens" que hi va haver, l'impuls parlamentari a favor de la iniciativa i l'assumpció que en va fer el Govern en presentar el projecte de llei. D'altra banda, ha recordat altres ponents de la llei i qui va ser el primer rector de la UOC, Gabriel Ferraté, a qui s'han referit tots els intervinents.

En el decurs de l'acte, el president ha lliurat la medalla d'honor de la UOC a Josep A. Planell, que en va ser rector entre el 2013 i el 2023. El secretari general de la UOC, Pere Fabra, ha llegit l'acord de concessió de la medalla a Planell, que ha pronunciat unes paraules en què ha destacat el "lideratge internacional" de la UOC en l'educació en línia i ha remarcat la importància que hi hagi una estratègia i una actuació proactiva pel que fa al sistema d'universitats i recerca.

A l'acte, conduït per la periodista Carolina Rosich, hi han assistit la vicepresidenta primera, Raquel Sans, i les secretàries primera, tercera i quarta de la Mesa, Glòria Freixa, Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá; els expresidents del Parlament Ernest Benach i Anna Erra; els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pere Aragonès; diputats i exdiputats; rectors i exrectors de diverses universitats; altres autoritats; representants de diverses entitats i institucions, i membres de la UOC i de la seva fundació.

El Parlament va aprovar la llei el 29 de març de 1995 per unanimitat amb l'objectiu de consolidar a Catalunya un sistema d'ensenyament universitari a distància propi i adequat a la realitat social del moment.