Notícies

El ple, a la primera sessió de l'any, ha convalidat el decret llei de modificació de la llei de la renda mínima d'inserció social (RMI) i el d'ordenació dels equipaments comercials.

La cambra també ha fet la primera sessió de control del 2010 al president de la Generalitat, José Montilla, amb els temes estrella de la possible instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Ascó i l'actuació del govern en l'incendi dels Ports.

A més, el Parlament ha aprovat una modificació de la llei que regula el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), i ha donat llum verd perquè la cambra continuï tramitat el projecte de llei de modificació de la llei sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient i la documentació clínica, el de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques, el del codi de consum i el de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic, i també la proposició de llei de modificació d'un apartat de la llei de regulació i extinció d'incendis i de salvaments.

La sessió va començar ahir, 27 de gener, amb la designació per assentiment de Jordi Turull (CiU), David Pérez (PSC-CpC) i Miquel Àngel Estradé (ERC) com a diputats interventors per al període pressupostari del 2010.

Reforma de la RMI

La consellera de Treball, Mar Serna, ha explicat el decret llei de modificació de la llei de la RMI, que va entrar en vigor el 13 de gener i s'ha convalidat per unanimitat (129 vots a favor). Serna ha argumentat que amb aquest decret el govern amplia "i facilita l'accés a la renda mínima d'inserció social a un major nombre de persones i a les seves famílies" i "millora la protecció social de les persones sense ingressos, que han esgotat els subsidis o que no tenen dret a cap subsidi, i alhora els ofereix un itinerari d'inserció laboral". Així mateix, ha assegurat que el decret marca una "via catalana de sortida de la crisi", amb "la formació laboral, l'assessorament i acompanyament a empreses i persones i afavorint un mercat de treball inclusiu".

La consellera ha assegurat també que "el govern reacciona i respon amb totes les eines a l'abast per pal·liar els efectes de l'actual situació econòmica i del mercat de treball" amb una mesura que cerca "augmentar la igualtat d'oportunitats de la ciutadania i afavoreix la cohesió social". Finalment, ha destacat l'esforç pressupostari que s'ha fet i ha desgranat els principals eixos del decret, que tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener i redueix de dotze a sis el nombre de mesos a tenir en compte en la valoració dels ingressos de les unitats familiars per accedir a la RMI, que ara és de 414,12 euros. A partir del juny aquest termini de sis mesos es reduirà a quatre, ja que el govern preveu que el primer semestre del 2010 és quan hi haurà la punta més elevada de famílies sense ingressos ni prestacions.

Al debat hi han intervingut Meritxell Borràs (CiU), Antoni Comín (PSC-CpC), que ha parlat en nom dels grups que donen suport al govern, María Ángeles Olano (PPC) i Carmen de Rivera (Grup Mixt).

Ordenació d'equipaments comercials

D'altra banda, el ple ha aprovat la convalidació del decret llei d'ordenació dels equipaments comercials per 69 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 59 en contra (CiU, PPC i Grup Mixt). Aquesta normativa, en vigor des del 29 de desembre de 2009, és el resultat de la transposició de la directiva europea de serveis, coneguda com a directiva Bolkestein, a la legislació catalana de comerç, la qual cosa s'havia de fer abans d'acabar l'any.

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha justificat que el govern hagi utilitzat la "fórmula del decret llei, que ha permès complir el calendari, ja que no es podia fer una transposició amb criteris antics" i "el rigor científic i el diàleg volen temps".

Huguet ha explicat que el decret combina dos objectius: "complir la directiva europea" i "no renunciar a un model de comerç com el nostre, que s'ha innovat i modernitzat". Així mateix, ha assegurat que el text "pretén, amb l'ordenació dels equipaments comercials, preservar el model de ciutats compactes i cohesionades i evitar desplaçaments innecessaris", "promou una gestió urbana sostenible en què el sòl és tractat com a bé escàs que s'ha d'usar de manera eficient, instal·lant estratègicament els equipaments comercials i facilitant-hi l'accessibilitat" i cerca garantir que "els ciutadans puguin satisfer les seves necessitats".

El decret estableix que correspon als ajuntaments autoritzar la implantació dels establiments de fins a 1.300 metres quadrats, i a la Generalitat la dels que siguin més grans. Ateses les característiques especials de Barcelona, l'ajuntament és competent per atorgar llicències comercials als establiments amb menys de 5.000 metres quadrats.

Al debat, que ha estat seguit des de l'hemicicle per diferents responsables del departament, hi han intervingut Carles Pellicer (CiU), Montserrat Capdevila (PSC-CpC), Alfons Quera (ERC), Rafel Luna (PPC), Mercè Civit (ICV-EUiA) i Carmen de Rivera (Grup Mixt).

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

La cambra ha aprovat també, després de fer-ne el debat en lectura única, una proposició de llei, impulsada per tots sis grups, de modificació de la llei que regula el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya perquè aquest ens pugui representar el moviment associatiu juvenil català a les institucions internacionals de joventut i per facilitar la participació i la implicació al CNJC dels consells locals de joventut de municipis capital de comarca o de més de 5.000 habitants, que deixaran de ser entitats adherides i passaran a ser membres de ple dret del consell.

La cambra ha aprovat la modificació per unanimitat (129 vots a favor), tot i que el PPC i el Grup Mixt han demanat votació separada per al punt que atorga al consell la capacitat de representar el moviment associatiu juvenil català a les institucions internacionals de joventut, punt que han votat en contra.

Al debat, hi han intervingut Laia Ortiz (ICV-EUiA), que ha presentat l'objecte de la modificació, Albert Batalla (CiU), Núria Ventura (PSC-CpC), Pere Aragonès (ERC), Rafel López (PPC) i Albert Rivera (Grup Mixt). El debat ha estat seguit des de l'hemicicle per representants del consell i de la Secretaria de Joventut.

Confidencialitat i custòdia de la documentació clínica

El ple també ha donat via lliure perquè la cambra continuï tramitant el projecte la llei de modificació de la llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient i la documentació clínica. El projecte ha arribat al debat de totalitat sense esmenes.

La modificació, ha explicat la consellera de Salut, Marina Geli, és "molt parcial" i significa una "oportunitat per regular el gran canvi que ha representat la informatització i digitalització" dels historials clínics. Geli creu que "hem de ser garants de la privacitat i confidencialitat de les dades", i ha explicat que el juny es passarà dels 15 milions de documents digitalitzats actualment a 25 milions, cosa que, ha assegurat, "obre nous reptes sobre quin n'ha de ser l'ús 'online'". Finalment, ha argumentat que amb la modificació "Catalunya tornarà a ser pionera" en aquesta matèria, i ha apuntat la necessitat de "concretar els requeriments de custòdia" de la documentació clínica, que passarà de vint a quinze anys.

Al debat hi han intervingut Francesc Sancho (CiU), Caterina Mieras (PSC-CpC), Uriel Bertran (ERC), Belén Pajares (PPC), Lluís Postigo (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

La sessió de control

A la sessió de control José Montilla ha respost les preguntes que li han formulat els grups. Tant Oriol Pujol (CiU) com Daniel Sirera (PPC) l'han interpel·lat sobre l'actuació dels consellers Saura i Baltasar en l'incendi dels Ports; Joan Puigcercós (ERC) i Dolors Camats (ICV-EUiA) han coincidit a preguntar-li sobre la candidatura d'Ascó per acollir el magatzem nuclear, i el republicà també l'ha interpel·lat sobre les inversions a les Terres de l'Ebre; Manuela de Madre (PSC-CpC) li ha preguntat sobre les accions per afrontar la crisi, i Albert Rivera (Grup Mixt), sobre la vaga de les sales de cinema.

Al torn de preguntes al govern, CiU també ha demanat conèixer les mesures previstes pel govern per evitar la instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat per a residus nuclears a Catalunya. Els consellers han respost també la resta de preguntes dels grups, sobre: l'impacte econòmic de l'aeroport de Lleida-Alguaire (PSC-CpC); les inversions sanitàries (CiU); les actuacions de suport als municipis per gestionar la immigració (ERC); la immigració (PPC); l'acord assolit entre la direcció i els representants dels treballadors de SEAT (ICV-EUiA), i la professionalitat i l'eficiència de les activitats relacionades amb l'acció exterior (Grup Mixt).

Règim jurídic i procediment de les administracions

El ple també ha aprovat el debat de totalitat del projecte de llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques, que promou un administració més àgil i eficient, amb la simplificació dels tràmits i la reducció de les càrregues administratives, i regula el silenci administratiu. El projecte, que es tramita pel procediment d'urgència, consolida la finestreta única perquè els ciutadans puguin obtenir per via electrònica informació sobre els serveis públics i els tràmits que cal fer en el conjunt de les administracions públiques.

El ple ha acordat que aquesta iniciativa es continuï tramitant en rebutjar l'esmena a la totalitat que hi havia presentat CiU per 71 vots en contra, del tripartit i el Grup Mixt, 47 a favor, de CiU, i 14 abstencions, del PPC.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha presentat el projecte, que actualitza la normativa vigent i respon, ha explicat, a la necessitat i la voluntat d'adaptar-se a la realitat del segle XXI i configurar una administració que sàpiga aprofitar les noves tecnologies, respongui a les noves demandes socials i sigui més propera i eficaç. Així mateix, ha remarcat que el projecte integra en un únic cos normatiu el règim jurídic i el procediment d'actuació de les administracions públiques, cosa que n'ha de millorar la racionalització i eficiència, i ha indicat que també comporta un pas més en el desplegament de l'estatut.

Al debat hi han participat Pilar Pifarré (CiU), Agnès Pardell (PSC-CpC), Patrícia Gomà (ERC), Santi Rodríguez (PPC), Dolors Clavell (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt).

Codi de consum

La cambra ha acordat així mateix que continuï la tramitació del projecte de llei del codi de consum, que també es tramita pel procediment d'urgència. El projecte amplia els drets dels consumidors i modernitza la legislació actual en aquesta matèria incorporant-hi les noves possibilitats per comprar i vendre, com el comerç electrònic i les noves formes de contractació de béns i serveis. A més, referma i desenvolupa els drets del consumidor a la protecció de la seva salut i seguretat, a la protecció dels seus interessos econòmics i socials, a la indemnització i reparació del danys, a la protecció jurídica, administrativa i tècnica, a la informació, l'educació i la formació, i a la representació, la consulta i la participació, i també els seus drets lingüístics.

Amb la competència exclusiva en matèria de consum que l'estatut reconeix a la Generalitat, i després de la recent creació de l'Agència Catalana del Consum, l'objectiu és crear "un nou text legal que pugui esdevenir el marc general de referència en matèria de protecció de les persones consumidores", tal com ha explicat el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, en presentar la iniciativa, que unifica en un sol text la normativa en matèria de consum. Castells ha destacat que la futura llei comportarà més facilitat d'accés dels usuaris als serveis de consum, més mitjans per resoldre eventuals conflictes i més prevenció per evitar-los. Entre altres aspectes també s'ha referit a la major capacitat que tindrà la Generalitat per dur a terme les tasques de supervisió i sanció.

Al debat hi han participat Xavier Dilmé (CiU), Judit Carreras (PSC-CpC), Miquel Carrillo (ERC), Eva García (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

Aquest projecte també continuarà tramitant-se després que el ple hagi rebutjat per 110 vots en contra, del tripartit i CiU, i 17 a favor, del PPC i el Grup Mixt, les esmenes a la totalitat d'aquests dos grups.

Administració electrònica

El ple també ha decidit que la cambra continuï tramitant el projecte de llei de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic en rebutjar les esmenes a la totalitat que hi havien presentat CiU i el PPC per 59 vots a favor (CiU i PPC), 70 en contra (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 3 abstencions (Grup Mixt).

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha presentat el projecte, que, ha explicat, "ha de donar resposta a un dels principals compromisos en l'actuació del govern: incrementar la qualitat democràtica i l'eficàcia dels governs i institucions", amb una "revisió en profunditat" de l'administració electrònica. El conseller ha assegurat que l'objectiu de la llei és "millorar l'eficàcia interna, facilitar la relació entre el conjunt d'administracions catalanes i la ciutadania els 365 dies de l'any i durant les vint-i-quatre hores del dia i oferir serveis públics senzills, efectius, àgils, sense desplaçaments, sense costos econòmics i assequibles per a tothom".

El projecte, que segons el conseller "assenta el model català d'administració electrònica", fomenta la comunicació de dades en el sector públic, regula la creació d'infraestructures, la interoperativitat dels sistemes d'informació i la reutilització de les aplicacions i els serveis de l'administració electrònica i impulsa la incorporació dels mitjans electrònics en les relacions amb les empreses i els ciutadans. Amb aquesta llei s'ampliarà el paper del consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya i es crearà un consell assessor per a l'administració electrònica.

Al debat hi han intervingut també Pilar Pifarré (CiU) i Santi Rodríguez (PPC) per defensar les esmenes a la totalitat presentades pels seus grups, i Pia Bosch (PSC-CpC), Pere Aragonès (ERC), Mercè Civit (ICV-EUiA) i Albert Ribera (Grup Mixt).

Sense límit d'edat per ser bomber

El ple també ha decidit que la cambra continuï tramitant la proposició de llei de modificació de l'apartat 4 de l'article 17 de la llei 5/1994, del 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, ja que els tres grups que donen suport al govern han retirat l'esmena de retorn que havien presentat a aquesta proposta de CiU.

Elena Ribera (CiU) ha presentat la proposició i ha explicat que l'objectiu de la modificació és eliminar el límit d'edat de trenta-cinc anys per accedir al cos del bombers de la Generalitat. Amb la modificació CiU vol que el text especifiqui que "en cap cas no podrà establir-se limitació en l'edat màxima d'ingrés diferent de la genèricament establerta per a l'ingrés a la funció pública".

Al debat hi han intervingut també Judit Carreras (PSC-CpC), Patrícia Gomà (ERC), Santi Rodríguez (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Carmen de Rivera (Grup Mixt).

Interpel·lacions

Finalment, en aquest ple la cambra també ha substanciat quatre interpel·lacions. Antoni Fernández Teixidó (CiU) ha interpel·lat el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, sobre la situació econòmica actual; Josep Cleries (CiU), la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, sobre el suport a les famílies amb infants; Santi Rodríguez (PPC), el titular d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, sobre els plans de dinamització comarcal, i Jordi Turull (CiU), el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, sobre la política i les actuacions previstes al món local en matèria d'urbanisme.