Notícies

El Parlament ha commemorat un any més el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. L'acte, l'ha presidit Ernest Benach i hi han assistit, entre altres, el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; la consellera de Justícia, Montserrat Tura; l'ambaixador d'Israel a Espanya, Raphael Schutz; representants dels diferents col·lectius víctimes del nazisme; el vicepresident primer de la mesa, Higini Clotas; els secretaris Lídia Santos, Antoni Castellà, Jordi Miralles i Rafel Luna; el president del Grup d'ERC, Joan Puigcercós; diversos diputats i el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Ramon Font. L'acte, l'ha conduït la periodista Núria Solé.

El Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust es commemora el 27 de gener, en record del dia que, l'any 1945, l'exèrcit soviètic va alliberar el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, a Polònia.

Benach ha destacat que la commemoració no és solament un recordatori, sinó l'expressió del compromís amb "la vida i la dignitat humana, la llibertat, la lluita contra l'horror humà i el present i el futur de la humanitat". "Tothom, totes les generacions, de tot arreu, han de mantenir viva la memòria del que va ser l'Holocaust, no per alimentar odis ni rancúnies", ha argumentat, "sinó "per preservar la convivència i la pau". "No oblidem mai que aquell malson va ser real. No podem acceptar que es neguin o que es qüestionin aquells fets. No podem ignorar ni oblidar ni reduir la dimensió del que va passar. Se'n diu 'genocidi', se'n diu 'Shoah', se'n diu 'Holocaust'", ha insistit, i també ha lamentat que s'utilitzin els termes "genocidi" o "nazisme" per a fets trivials o de manera banal.

Així mateix, ha insistit en la importància de la memòria històrica, i ha raonat que el context històric actual fa oportú recordar aquells fets, ja que, ha remarcat, "el nazisme va créixer en temps de crisi econòmica mundial, de mancances, de frustració, va assenyalar els jueus com a culpables de tot, i alhora va defensar la superioritat d'uns homes sobre els altres, que els uns tenien drets sobre els altres".

Finalment, ha recordat els altres col·lectius víctimes del nazisme per raons racials, religioses, sexuals o polítiques, com els republicans catalans, i els ha retut el "nostre humil homenatge", i ha elogiat també els qui "van deixar testimoni directe" d'aquell "episodi de la humanitat", com Francesc Boix, Joaquim Amat-Piniella o Montserrat Roig, "noms que han de formar part destacada de la cultura catalana".

Carod-Rovira també ha fet una crida a no fer un mal ús de les paraules "nazi" i "nazisme", i ha reclamat que no s'utilitzin ni en el discurs polític ni en el mediàtic, perquè, ha argumentat, no hi ha res comparable ni amb "l'acarnissament ferotge del nazisme contra els gitanos, els testimonis de Jehovà, els homosexuals i els discapacitats, ni amb el genocidi planificat del poble jueu". "Van ser crims contra la condició humana i cauen sobre tota la condició humana", ha asseverat.

Schutz ha començat el seu discurs recordant que cada any queden menys supervivents de la barbàrie del nazisme i que, per tant, actes com el del Parlament són molt importants. Per aquest motiu ha defensat la necessitat de celebrar cada any el dia de l'Holocaust, sense que hi interfereixen aspectes de la conjuntura internacional del moment ni les diferències idiològiques. Així mateix, ha advertit que mai no es pot descartar que fets com la Shoah es tornin a produir, perquè, ha afirmat, "la maldat humana no va desaparèixer amb la derrota del nazisme".

Espelmes del record i 'Músiques de l'Holocaust'

Durant l'acte s'han encès les sis espelmes del record: Prosper Pinto Bensadou, president del Consell de la Comunitat Israelita a Barcelona, ho ha fet pels jueus exterminats pels nazis; Julio Brenner, supervivent de l'Holocaust, pels infants que van perdre la vida a les cambres de gas; Edmon Gimeno, supervivent dels camps de concentració de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen, per les víctimes catalanes i de la resta de l'estat espanyol assassinades als camps de concentració; Cristóbal Laso, representant del poble gitano, per tots els altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme; Denisse Papo, filla de refugiats, pels Justos entre les Nacions, els homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, i Raphael Schutz, pels supervivents de l'Holocaust, que van trobar un refugi que els va permetre refer la vida i mantenir la identitat.

A continuació, s'ha fet un minut de silenci, i tot seguit el Brossa Quartet de Corda, acompanyat de Gregori Ferrer a l'acordió i amb la veu d'Elies Barberà, ha interpretat 'Músiques de l'Holocaust', una peça amb música i text concebuda a partir de material artístic creat als camps de concentració nazis per les mateixes víctimes.

En representació dels diferents col·lectius víctimes del nazisme han pres la paraula Josep Miquel García, delegat adjunt a Catalunya de la Secció d'Informació Pública dels Testimonis Cristians de Jehovà; Elisabet Vendrell, vicepresidenta segona del Consell Nacional de Lesbianes, Gais i Homes i Dones Bisexuals i Transsexuals; Anna Collado, representant del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat; Antonio Giménez, representant del Consell Gitano i agent territorial de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya a Girona; Carlos Rincón, alumne de l'IES Puig i Cadafalch de Mataró i participant al Projecte Mauthausen 2010 de l'Amical de Mauthausen, que ha parlat en representació dels perseguits per raons polítiques, i David Libersohn, rabí de Jabad Lubavitch de Barcelona, representant del poble jueu.