Notícies

El Parlament aprova la Llei sobre el foment de la pau i la llei que exclou els patis escolars i els equipaments esportius de la regulació sobre la contaminació acústica

La crisi a Rodalies marca l'inici del ple i la sessió de control

Dimecres, 12 de març de 2025. Palau del Parlament

Galeria fotogràfica del ple d'avui

Parlament de Catalunya. 2025

Vegeu la galeria d'imatges (125 imatge/s)

El Ple ha aprovat avui per unanimitat la Llei de modificació de la Llei de protecció contra la contaminació acústica perquè els patis de les escoles i els equipaments esportius restin exclosos d'aquesta regulació. Així mateix, ha aprovat la Llei de modificació de la Llei de foment de la pau i ha donat via lliure perquè continuïn tramitant-se el projecte de llei que modifica la normativa en matèria de comerç i la proposició de llei sobre les defensories i sindicatures locals de greuges.

El ple ha començat aquest matí amb la votació d'una sol·licitud d'ampliació de l'ordre del dia demanada per Junts per votar una sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, davant la cambra perquè informés sobre les mesures previstes per posar fi a les deficiències del servei de la xarxa de Rodalies de Catalunya. La cambra ha rebutjat aquesta ampliació de l'ordre del dia amb 62 vots a favor (Junts, PPC, Vox i AC) i 72 en contra (PSC-Units, ERC, Comuns i CUP-DT), i per tant la sol·licitud de compareixença no s'ha votat.

En el debat hi han intervingut Mònica Sales (Junts), Ester Capella (ERC), David Cid (Comuns), Juan Fernández (PPC), Joan Garriga (Vox), Sílvia Orriols (AC), Dani Cornellà (CUP-DT) i Jordi Riba (PSC-Units) per exposar el posicionament dels seus grups. Els representants d'ERC, els Comuns i la CUP-DT han apostat per fer el debat monogràfic que han sol·licitat sobre les incidències de la xarxa en la sessió plenària que comença el 25 de març. La data d'aquest debat l'haurà d'acordar, però, la Junta de Portaveus. El representant del PSC-Units ha recordat que la consellera de Territori, Sílvia Paneque, compareixerà dimecres en comissió per donar explicacions sobre aquesta qüestió, i s'ha mostrat també partidari del ple monogràfic el dia 25, que començarà amb la intervenció del president de la Generalitat i en què la cambra debatrà i votarà les propostes de resolució que presentin els grups. Finalment, tant Junts com el PPC, Vox i AC han expressat la necessitat que el president comparegui davant el Ple de manera urgent.

Foment de la pau
El Ple ha aprovat la Llei de modificació de la Llei de foment de la pau, amb 106 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT) i 27 en contra (PPC, Vox i AC). Les esmenes de retorn que hi havien presentat Vox i AC en el tràmit de lectura única de la iniciativa han estat rebutjades.

La nova llei estableix que el Govern haurà de presentar cada quatre anys un pla director anomenat País de Pau, un marc estratègic que ha de garantir més coherència, visibilitat i impacte en les actuacions del Govern, els ens municipals i supramunicipals i altres ens públics en matèria de foment de la pau. Aquest pla director, que haurà d'aprovar el Parlament, s'haurà d'elaborar amb un procés previ d'estudi, informació, consulta i participació i haurà de preveure els recursos i establir les prioritats que caldrà respectar i concretar en els plans anuals de pau.

En el debat hi han intervingut els diputats Sílvia Orriols (AC), Alberto Tarradas (Vox) per defensar les respectives esmenes a la totalitat dels seus grups, i Francesc de Dalmases (Junts), Ruben Wagensberg (ERC), Hugo Manchón (PPC), Susanna Segovia (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT) i Neus Comes (PSC-Units).

Representants de l'Institut Català Internacional per la Pau, del CIEMEN, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, de FundiPau i de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, entre altres ens, han seguit el debat des de l'hemicicle.

Contaminació acústica de patis escolars i equipaments esportius
El Ple també ha aprovat, en aquest cas per unanimitat, la Llei de modificació de la Llei de protecció contra la contaminació acústica.

El text inicial, impulsat per Junts, ERC, el PPC, la CUP-DT i els Comuns, incorpora diverses esmenes presentades pel PSC-Units en el tràmit de lectura única que també han estat aprovades per unanimitat, de manera que la llei exclou finalment del compliment dels límits de soroll que estableix la llei modificada les activitats lectives, extraescolars, de lleure, culturals i esportives que es fan als patis dels centres educatius entre les set del matí i les nou del vespre i les activitats esportives que tenen lloc als equipaments esportius en la franja horària compresa entre les nou del matí i les deu de la nit.

En el debat hi han intervingut Gisela Navarro (PSC-Units) per defensar les esmenes presentades pel seu grup, i Anna Erra (Junts), Irene Aragonès (ERC), Cristian Escribano (PPC), Manuel Jesús Acosta (Vox), Jéssica Albiach (Comuns), Laia estrada (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

El debat l'han seguit des de l'hemicicle membres de les direccions i de les associacions de famílies d'alumnes de diversos centres escolars de Barcelona.

Sessió de control
La crisi a Rodalies també ha centrat bona part de la sessió de control al president de la Generalitat , que ha respost les preguntes d'Albert Batet (Junts), Josep Maria Jové (ERC), Jéssica Albiach (Comuns) i Dani Cornellà (CUP-DT) sobre la crisi de la xarxa i els efectes que té per als ciutadans.

El president de la Generalitat també ha respost a les preguntes de Ferrant Pedret (PSC-Units), sobre les previsions de creixement econòmic de Catalunya; Alejandro Fernández (PPC), sobre l'educació sexual integral en l'educació infantil; Ignacio Garriga (Vox), sobre les polítiques migratòries i la inseguretat de les dones, i Sílvia Orriols (AC), sobre la inseguretat i el fanatisme religiós.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes dels grups sobre les mesures adoptades per garantir que els serveis públics i concertats de salut atenguin en català els usuaris que ho sol·licitin (AC), la cessió de competències exclusives de l'Estat a la Generalitat (PPC), la fiscalitat, la mobilitat, el planejament urbanístic i d'equipaments (Junts), la violència institucional, les polítiques d'habitatge (ERC), l'accés a l'habitatge (Vox), el nou Pla d'equipaments culturals, les accions en matèria de recerca i universitats relacionades amb l'any Catalunya-Japó, els reptes en matèria de personal del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (PSC-Units), les prioritats en defensa de l'escola pública (Comuns) i l'escola pública (CUP-DT).

Modificació de la normativa de comerç
El Ple també ha donat aquest matí via lliure a la tramitació del Projecte de llei per a la modificació de la Llei 18/2017, de comerç, serveis i fires, i del Decret llei 1/2009, d'ordenació dels equipaments comercials, ja que ha rebutjat l'esmena a la totalitat que hi havia presentat el PPC, amb 25 vots a favor (PPC i Vox) i 108 en contra (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC).

El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha explicat el projecte, que té per objecte adaptar el model comercial de Catalunya als nous models de venda i als nous hàbits de consum i atorgar més autonomia als municipis a fi de millorar l'ordenació del teixit comercial, flexibilitzar el marc normatiu per facilitar una distribució comercial més coherent, impulsar el comerç de proximitat i facilitar la ubicació de comerços fora de la trama urbana.

Entre altres aspectes, el text regula les conegudes com a "botigues fosques" o "fantasma" i n'estableix les condicions d'espais i horaris, obliga els operadors de comerç en línia a oferir punts de recollida i devolució propers al domicili del client i estén als dies festius locals l'obertura comercial un dia festiu quan se n'encadenin dos o més de consecutius per evitar el malbaratament alimentari o un possible desabastament. Així mateix, la iniciativa regula aspectes relacionats amb les activitats promocionals, els productes que es comercialitzen en 'outlets' i l'ordenació del teixit comercial i el paper dels municipis.

En el debat hi han intervingut Àngels Esteller (PPC) per defensar l'esmena a la totalitat, i Jaume Giró (Junts), Joan Ignasi Elena (ERC), Javier Ramírez (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Conchi Jiménez (PSC-Units).

Proposició de llei sobre les sindicatures locals de greuges
A la tarda el Ple també ha donat via lliure perquè la proposició de llei sobre les defensories i sindicatures locals de greuges, presentada conjuntament per ERC, Junts, el PSC-Units, els Comuns i la CUP-DT, continuï la tramitació parlamentària, ja que ha superat el debat de totalitat en no prosperar l'esmena de rebuig que hi havia presentat Vox. L'esmena ha obtingut 11 vots a favor (Vox), 104 en contra (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i una diputada d'AC) i 14 abstencions (PPC i una diputada d'AC).

La proposició, que els mateixos grups ja van presentar la legislatura anterior, defensa la universalització de les defensories com a "servei essencial de proximitat obligatori de tots els ajuntaments de Catalunya". Així, el text estableix que hauran de tenir sindicatura o defensoria pròpia els municipis d'entre 20.001 i 100.000 habitants. En el cas dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants es proposa que es puguin crear sindicatures comarcals, sindicatures associades a un municipi proper o de mancomunades entre diversos municipis. Així mateix, la llei regula els mitjans personals i materials de què hauran de disposar les sindicatures, el rang de les persones que ocupin el càrrec de síndic en l'organigrama municipal i aspectes com el procediment i els terminis per a la tramitació de les queixes dels ciutadans.

En el debat, seguit des de dins l'hemicicle per representants del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, hi han intervingut Francesc Jesús Becerra (PSC-Units), Irene Negre (Junts), Najat Driouech (ERC), Eva García (PPC), Andrés Bello (Vox), Andrés Garcia (Comuns), Laia Estrada (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Un cop superat el debat de totalitat, la proposició, com el projecte de llei sobre la normativa en matèria de comerç, continuarà ara la tramitació en ponència i comissió abans que torni al Ple perquè en faci la votació final.

Comissió contra l'antigitanisme
La cambra també ha aprovat aquesta tarda la creació d'una comissió d'estudi per a l'elaboració d'un pacte nacional contra l'antigitanisme i per a la inclusió del poble gitano. La iniciativa, proposada pel PSC-Units i els Comuns, ha incorporat les esmenes de modificació presentades per ERC, i ha estat aprovada amb 105 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT), 11 en contra (Vox) i 15 abstencions (PPC i AC).

L'objecte de la comissió serà garantir la incorporació de la normativa internacional i les recomanacions d'organismes internacionals per posar fi a l'antigitanisme i aconseguir la inclusió efectiva del poble gitano amb l'aprovació d'una sèrie de mesures que formaran part d'un pacte contra l'antigitanisme i per a aquesta inclusió. La comissió estarà integrada per un diputat de cada grup parlamentari i, com a especialistes, per representants de les entitats que participen en l'Intergrup del Poble Gitano. La proposta preveu que la durada dels treballs de la comissió sigui de divuit mesos.

Un cop creada pel Ple, ara la comissió s'haurà de constituir properament. Abans, la Mesa i la Junta de Portaveus hauran d'acordar a quin grup en correspon la presidència.

En el debat hi han intervingut Susana Martínez (PSC-Units), Andrés Garcia (Comuns), Jordi Albert (ERC), Ennatu Domingo (Junts), Montserrat Berenguer (PPC), María Elisa García (Vox), Pilar Castillejo (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

El debat ha estat seguit des de la llotja del saló de sessions per representants del moviment associatiu gitano a Catalunya, a qui el president ha donat la benvinguda. "Per a nosaltres, com a Parlament de Catalunya, és un privilegi tenir-los avui a la llotja", ha dit Rull.

Interpel·lacions
El ple ha continuat amb les primeres interpel·lacions als consellers, sobre les prestacions que ofereix el Departament de Drets Socials i Inclusió (Vox), les polítiques de suport als joves (PPC), les polítiques feministes transversals (CUP-DT), els valors democràtics europeus (Junts) i les novetats en la formació professional (PSC-Units).

La sessió es reprendrà demà amb les quatre interpel·lacions restants, sobre la promoció de l'economia digital (PSC-Units), la formació de docents en l'àmbit universitari (Junts), el sistema sanitari a les Terres de l'Ebre (ERC) i les mesures per millorar les polítiques d'execució penal (Comuns).

Desapareguts a la Mediterrània
A l'inici de la sessió d'avui, el president, Josep Rull, en compliment de la Moció 11/XII, sobre les operacions de rescat a la Mediterrània i les polítiques d'acollida de migrants, ha comunicat a la cambra que aquest any 248 persones han mort o desaparegut a la Mediterrània.

El president també ha comunicat al Ple que, per un acord de la Junta de Portaveus d'aquest matí, demà al migdia, abans que se suspengui la sessió, es llegirà una declaració institucional sobre el 8-M.

En aquesta sessió plenària únicament acompanyen el president a la Mesa els secretaris segon i tercer, Juli Fernàndez i Rosa Maria Ibarra, ja que la vicepresidenta primera, Raquel Sans, i les secretàries primera i quarta, Glòria Freixa i Judit Alcalá, són a la seu de l'ONU a Nova York representant el Parlament en la reunió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona. La consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, participa també en aquesta reunió de la comissió, i per aquest motiu tampoc no ha estat present a la sessió de control al Govern.