Notícies

Dels 135 escons del Parlament, 68 estan actualment ocupats per dones i 67 per homes. Les diputades, doncs, tenen la majoria absoluta a l'hemicicle. Des de la primera legislatura la presència de la dona al saló de sessions ha anat creixent. Aquella primera legislatura va començar amb set diputades, que representaven només el 5,2% de l'hemicicle, mentre que ara el percentatge de parlamentàries és del 50,4%.

El 10 de juny de 2024 la legislatura actual arrencava igualant el màxim històric de diputades en una sessió constitutiva, 65, les mateixes amb què es va constituir la catorzena. Les diverses substitucions en les files dels grups parlamentaris arran de la renúncia a l'escó d'alguns diputats per motius diversos han elevat la xifra fins a les 68 diputades actuals. El 8 de març de 2024, i per aquest mateix motiu, el nombre de parlamentàries s'havia enfilat fins a les 70, el més alt assolit mai.

Des de la primera legislatura del Parlament restablert, l'any 1980, l'evolució de la presència de diputades en una sessió constitutiva ha anat augmentant: 7 la primera legislatura (5,2%), 11 la segona (8,1%), 14 la tercera (10,4%), 17 la quarta (12,6%), 20 la cinquena (14,8%), 32 la sisena (23,7%), 43 la setena (31,9%), 48 la vuitena (35,6%), 56 la novena (41,5%), 54 la desena (40%), 52 l'onzena (38,5%), 59 la dotzena (43,7%) i 65 la tretzena/catorzena (48,1%).

També a la Mesa del Parlament, el màxim òrgan de govern de la cambra, les diputades hi han anat reforçant la seva presència, i aquesta legislatura hi són majoria, ja que n'ocupen quatre dels set càrrecs: la vicepresidència primera, amb Raquel Sans, i tres de les quatre secretaries, amb Glòria Freixa, Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá.

Des del 1980, dels 12 presidents que ha tingut el Parlament, 4 han estat dones. El desembre del 2010, Núria de Gispert es va convertir en la primera presidenta de la cambra, i va ocupar el càrrec durant la novena i la desena legislatures (2010-2015); Carme Forcadell va ser presidenta l'onzena legislatura (2015-2017), i Laura Borràs ho va ser des de l'inici de la tretzena/catorzena, el març del 2021, fins al juny del 2023, quan va ser rellevada per Anna Erra (2023-2024).

Grups parlamentaris
Pel que fa a la composició dels grups parlamentaris, dels 42 diputats del PSC-Units, 23 són dones, el 54,8%; dels 35 de Junts, 17, el 48,6%; dels 20 d'ERC, 11, el 55%; dels 15 del PPC, 6, el 40%; dels 11 de Vox, 3, el 27,3%; dels 6 dels Comuns, 3, el 50%; dels 4 de la CUP-DT, 3, el 75%, i el Grup Mixt (AC) està integrat per dues diputades.

Al capdavant dels vuit grups parlamentaris hi trobem actualment tres presidentes: Jéssica Albiach, al grup dels Comuns; Laia Estrada, al de la CUP-DT, i Sílvia Orriols, presidenta portaveu del Grup Mixt. El PSC-Units, Junts i ERC tenen tant una portaveu com una portaveu adjunta, i el PPC i els Comuns, una portaveu adjunta.

Comissions
De les 27 comissions actualment constituïdes, 10 estan presidides per diputades, 14 tenen una vicepresidenta i 18 secretàries a la mesa.

A més, les meses de sis comissions, la d'Unió Europea i Acció Exterior, la d'Educació i Formació Professional, la d'Igualtat i Feminisme, la del Síndic de Greuges, la de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la de Seguiment de la Infància, estan íntegrament formades per diputades.

Compromís amb les polítiques d'igualtat
El Parlament disposa des de l'any 2020 d'un pla d'igualtat. Durant els tres primers anys del pla, ara prorrogat fins que s'aprovi el nou, s'han anat implantant mesures per incorporar transversalment la perspectiva de gènere a la institució.

Una de les darreres mesures en aquest sentit, és la reforma del Reglament del juliol del 2024, que incorpora als supòsits de delegació del vot per l'"hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada pròpia o d'un familiar de primer grau", per afavorir que tant els diputats com les diputades puguin delegar el vot en cas de necessitat per la cura dels pares o dels fills, per exemple.

També el 2024 el grup de treball en equitat de gènere, creat el 2018, va ampliar les seves funcions per impulsar les polítiques d'igualtat en els àmbits de l'antiracisme i la no discriminació, i es va constituir així el Gegan, el Grup de Treball en Equitat de Gènere, Antiracisme i no Discriminació. Perquè els grups parlamentaris puguin tenir representació en aquest òrgan han d'haver signat aquesta legislatura una declaració de compromís amb les polítiques d'igualtat de la cambra, a més de la declaració de tolerància zero davant la discriminació i l'assetjament, que se'ls ofereix signar des de la legislatura anterior.

Finalment, el pla d'igualtat del Parlament ha estat un referent europeu, reconegut per l'Institut Europeu d'Igualtat de Gènere (EIGE). En les mesures que l'EIGE proposa per elaborar plans d'igualtat als legislatius europeus hi posa com a exemple de bones pràctiques el pla del Parlament, per qüestions com ara la creació del grup de treball o de l'Oficina d'Igualtat, la diagnosi prèvia a l'elaboració del pla o la reforma de la llei sobre la violència masclista del 2008, que segueix la recomanació de la Unió Interparlamentària de revisar aquest tipus de lleis almenys un cop cada deu anys, d'acord amb el conveni d'Istanbul del Consell d'Europa per prevenir i combatre la violència contra les dones i la violència domèstica.