Notícies

El quadre '7 de novembre', d'Antoni Tàpies, torna al Parlament

Dilluns, 3 de març de 2025. Palau del Parlament

El quadre '7 de novembre', d'Antoni Tàpies, torna al Parlament

Parlament de Catalunya. 2025

Vegeu la galeria d'imatges (8 imatge/s)

El quadre '7 de novembre', d'Antoni Tàpies, torna a exhibir-se a la planta noble del Palau del Parlament després d'haver estat exposat al Museu Reina Sofía, a Madrid, i al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona.

L'obra va sortir del Parlament el gener del 2024 i es va traslladar al Museu Reina Sofía, on fins al juny va formar part de l'exposició "Antoni Tàpies. La práctica del arte", dedicada al centenari del naixement del pintor. Tot seguit, el quadre va ser exhibit al Museu d'Història de Catalunya en el marc de l'exposició de la Fundació Tàpies "Tàpies. Art i activisme", fins que divendres va tornar al Parlament. Durant aquesta itinerància, l'obra ha estat substituïda al Palau del Parlament per 'Tres peus', un altre quadre de Tàpies pintat el 1981 que ara s'ha tornat a la fundació.

Aquesta ha estat la segona vegada que el quadre '7 de novembre' ha sortit del Parlament. La primera va ser el 2018, quan va ser prestat a la Fundació Tàpies per incloure'l a l'exposició "Antoni Tàpies. Biografia política".

Vint anys de la donació al Parlament

Tàpies volia evitar que, pel seu caràcter simbòlic, l'obra '7 de novembre' formés part de cap col·lecció privada, i per aquesta raó la va donar al Parlament el març del 2005, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la restauració de la institució. El quadre homenatja la històrica reunió de l'Assemblea de Catalunya del 7 de novembre de 1971, en què tres-centes persones es van trobar clandestinament a l'església de Sant Agustí Vell, a Barcelona, per fundar aquesta organització, que va esdevenir un símbol de la lluita antifranquista.

Quan Tàpies va morir, el 6 de febrer de 2012, la mesa d'aleshores va aprovar una declaració institucional que expressava el condol del Parlament per la pèrdua de l'artista i destacava el seu llegat, "format per una obra pictòrica imponent i per les seves aportacions ben remarcables a la teoria de l'art, i per la seva vinculació clara i perseverant amb el país i amb les seves institucions democràtiques".