Notícies

El Ple farà aquesta setmana, en la sessió de dimecres i dijous, 26 i 27 de febrer, el debat i la votació finals del Projecte de llei de modificació parcial de la Carta municipal de Barcelona; el debat i la votació per validar o derogar el Decret llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes; el debat de totalitat del Projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, i els debats sobre la tramitació en lectura única de dues proposicions de llei, sobre el soroll als patis escolars i sobre el foment de la pau.

El ple començarà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern, i l'ordre del dia també inclou deu interpel·lacions als consellers, els debats i les votacions de vuit mocions i la designació dels diputats interventors per al període pressupostari del 2025.

Sessió de control
La sessió de control s'obrirà amb les preguntes que els caps de fila o portaveus dels vuit grups parlamentaris formularan al president de la Generalitat sobre l'actualitat política.

A continuació, els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre les reunions mantingudes amb les institucions europees en el viatge a Brussel·les de la setmana passada, els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics, els esdeveniments i el turisme esportius (PSC-Units), les condicions laborals dels treballadors a Catalunya, el servei de transport públic, la defensa de la cultura catalana (Junts), les polítiques educatives del Govern, la situació del català (ERC), el nivell d'impostos a Catalunya, la situació de les empreses (PPC), les mesures per garantir l'activitat assistencial sanitària (Vox), la situació de residències que tanquen per la compra dels edificis per part de fons d'inversions (Comuns), i la situació de la llengua catalana (CUP-DT).

Diputats interventors
Tot seguit, la cambra designarà els tres diputats interventors per al període pressupostari del 2025. Els candidats proposats són Ivana Martínez (PSC-Units), Jordi Munell (Junts) i Jordi Albert (ERC), els mateixos que ja ho van ser per al període del 2024.

La Carta de Barcelona
A continuació, el Ple farà el debat i la votació finals del Projecte de llei de modificació parcial de la Llei 22/1988, de la Carta municipal de Barcelona, i de les esmenes presentades pels grups en el marc de la tramitació d'aquesta iniciativa pel procediment exprés de lectura única, acordada per la cambra en la darrera sessió plenària.

Aquesta modificació, la quarta que el Parlament tramita de la Carta de Barcelona, té per objectiu adaptar la carta als canvis en la legislació bàsica sobre règim local, donar seguretat jurídica a les actualitzacions que s'han fet en l'organització del govern municipal, amb mesures per gestionar els serveis públics de manera sostenible, i regular la figura de les prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari o el principi de supervisió contínua.

La CUP-DT ha presentat una esmena a la totalitat a la iniciativa, i el PSC-Units n'ha presentat quatre a l'exposició de motius i l'articulat amb l'objectiu que l'Ajuntament de Barcelona pugui regular la carrera horitzontal dels treballadors i permetre que la licitació, l'adjudicació i el seguiment de l'execució dels contractes d'obra pública municipal es puguin fer mitjançant societats mercantils municipals, amb capital íntegre de l'ajuntament.

Contenció dels lloguers
El Ple farà després el debat i la votació del Decret llei 1/2025, del 28 de gener, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes, que presentarà davant la cambra la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

El decret, que modifica les lleis del dret a l'habitatge i del Codi de consum, estableix un règim sancionador per garantir el compliment de la contenció de les rendes del lloguer. Així, el text fixa com a infraccions greus o molt greus establir lloguers a preus superiors al màxim permès en zones de mercat residencial tensat, ometre o falsejar la finalitat d'un contracte d'arrendament, repercutir en el llogater despeses de gestió quan no sigui procedent i no fer constar en les ofertes i els contractes l'índex que correspon a l'habitatge o el preu del contracte anterior, o la condició de gran tenidor de la propietat, si és el cas.

Tal com recull l'exposició de motius, el decret respon a la necessitat d'abordar "de forma extraordinària i urgent" la "pèrdua d'efectivitat de la contenció de rendes per l'absència de règim sancionador", atesa la "situació social d'emergència generada pel desequilibri entre l'evolució dels preus del lloguer de l'habitatge i les capacitats econòmiques de les famílies".

Modificació de la Llei de foment de la pau
A continuació, la cambra debatrà i votarà la tramitació en lectura única de la Proposició de llei de modificació de la Llei 21/2003, de foment de la pau, presentada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

El text proposa la incorporació de dos nous articles a la llei i un epígraf a l'article 9. Aquestes modificacions estableixen que el Govern haurà de presentar cada quatre anys un pla director "País de Pau" perquè el Parlament l'aprovi i que aquest pla s'haurà de fer amb un procés ampli d'estudi, informació, consulta i participació i haurà de recollir les previsions dels recursos i les prioritats que caldrà respectar i concretar en els plans anuals de pau.

Si el Ple aprova el procediment de lectura única, s'obrirà un termini perquè els grups puguin presentar esmenes a la totalitat i a l'articulat de la iniciativa, i la cambra ja en podria fer el debat final en la sessió plenària següent, prevista per a la segona setmana de març.

El mateix passarà en el cas que s'aprovi aquest procediment per a la tramitació de la proposició de llei sobre el soroll als patis escolars, que es debatrà a continuació.

Contaminació acústica i patis escolars
La Proposició de llei de modificació de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, l'han presentada conjuntament els grups de Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, i en aquest ple es votarà si la iniciativa es tramita o no per lectura única.

La proposta planteja la modificació de l'article 12 i l'addició d'una nova disposició addicional per excloure els patis escolars del compliment dels valors límit de contaminació acústica fixats per la llei mateix o per qualsevol altra normativa municipal o local. El text estableix concretament que "no es considerarà contaminació acústica el conjunt de sons que emanen dels espais destinats a l'activitat docent, física, d'esbarjo o de lleure dels centres escolars durant les 07:00 hores i les 21:00 hores", ja que es consideren propis "del normal desenvolupament de la vida en aquests espais".

Memòria democràtica
Dijous al migdia, la cambra farà el debat de totalitat del Projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya. Si la iniciativa supera aquest primer debat, continuarà la tramitació en ponència i comissió pel procediment d'urgència abans que torni al Ple perquè en faci la votació final. El termini perquè els grups presentin esmenes a la totalitat a la iniciativa encara està obert.

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, presentarà el projecte, que unifica, actualitza i completa en un únic cos legal la legislació catalana vigent en aquesta matèria, sobre la base dels principis de veritat, reparació, justícia i garantia de no repetició. La legislatura anterior ja es tramitava una iniciativa igual que va decaure per l'avançament de les eleccions.

Entre altres aspectes, el projecte estableix un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista de l'espai públic i les distincions i els honors a dirigents o persones que van donar suport al franquisme; defineix les figures de l'espai i el paisatge de memòria democràtica; sanciona els danys en fosses i l'enaltiment del franquisme; preveu que la Generalitat pugui exercir l'acció popular en els procediments penals per delictes de lesa humanitat, contra la vida i contra la integritat física o moral comesos durant la Guerra Civil o la dictadura; inclou la perspectiva de gènere, i introdueix l'estudi de la memòria democràtica en els currículums educatius des de l'educació primària. Així mateix, el text inclou l'impuls d'actes de commemoració cada 14 d'abril, dia de la proclamació de la República l'any 1931, i cada 7 de novembre, data de la constitució de l'Assemblea de Catalunya, el 1971.

Interpel·lacions
Dimecres a la tarda, els consellers i les conselleres respondran vuit interpel·lacions dels grups, sobre l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur (ERC), les comissions bilaterals entre la Generalitat i l'Estat (PSC-Units), la situació del català (Junts), l'atròfia del sistema educatiu català (Vox), els reptes del sistema educatiu (PPC), l'estratègia prevista per a la sobirania energètica, el desplegament de les energies renovables i el tancament de les centrals nuclears (Comuns), la lluita contra el crim organitzat i el terrorisme (PPC) i els drets sexuals i reproductius (ERC).

Dijous a la tarda, en respondran dues més, sobre l'impuls del clúster financer emmarcat en el pla "Catalunya lidera" (PSC-Units) i els fons europeus Pròxima Generació (Junts).

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous el Ple debatrà i votarà vuit mocions, sobre la garantia dels drets i la inclusió socials (PPC), les polítiques d'atenció a la infància (ERC), la fiscalitat que perjudica la compra d'habitatge habitual (Vox), les perspectives de l'economia catalana (Junts), la gestió dels residus (Comuns), el mercat de treball (ERC), la mobilitat i la sostenibilitat a les Terres de l'Ebre (Junts) i la sanitat pública (CUP-DT).

La moció del PPC manifesta que l'enfortiment del sistema de protecció social ha de ser un dels objectius prioritaris d'aquesta legislatura, i en aquest sentit reclama al Govern mesures, entre d'altres, per reduir les llistes d'espera de reconeixement de la dependència i la discapacitat, garantir l'accés als serveis d'atenció corresponents, reforçar l'escola inclusiva i aprovar abans d'acabar l'any una nova cartera actualitzada de serveis socials.

La primera moció d'ERC proposa fer un ple monogràfic sobre la situació de la infància i l'adolescència durant el 2025, i insta el Govern a implantar l'educació sexual integral com a matèria curricular en l'educació infantil i bàsica i a presentar un informe per combatre la institucionalització del sistema de protecció de la infància, amb mesures com, entre d'altres, limitar a deu places els centres residencials.

La de Vox demana que el Govern bonifiqui al 99% la quota dels impostos de transmissions patrimonials i d'actes jurídics documentats en la compra del primer habitatge habitual "per part de persones amb nacionalitat espanyola". També li demana que insti el Govern espanyol a fer el mateix amb la quota de l'IVA.

La primera moció de Junts insta el Govern a rebaixar l'IRPF autonòmic per a les rendes més baixes i els perceptors del nou salari mínim, a alleugerir la pressió fiscal a les pimes, a publicar cada any les balances fiscals neutralitzades i a exigir al Govern espanyol que publiqui les balances fiscals i l'execució íntegra dels pressupostos de l'Estat a Catalunya. El text també constata la "urgent necessitat d'un model basat en la sobirania fiscal".

La dels Comuns reclama al Govern noves lleis en la prevenció i gestió de residus i en la reducció de plàstic i materials d'un sol ús. Així, entre altres qüestions, el text demana sancions efectives per garantir el principi de "qui contamina paga", incrementar la fiscalitat sobre l'abocament i la incineració de residus sòlids, impulsar un pacte per la moda circular en el sector tèxtil i rebutjar la instal·lació de cap cementiri nuclear centralitzat a Catalunya.

La segona moció d'ERC reclama la implicació del Govern pel que fa als anuncis de tancaments de plantes industrials a Castellbisbal i a la Zona Franca de Barcelona i que el Parlament es posicioni en contra d'aquests tancaments i manifesti el seu suport a les demandes dels treballadors afectats. Entre altres punts, el text també insta a defensar els productors catalans davant la firma de l'acord entre la Unió Europea i el Mercosur.

La segona de Junts insta el Govern a tirar endavant diversos projectes a les Terres de l'Ebre, com polígons industrials, actuacions pendents en infraestructures viàries i ferroviàries, mesures per a la protecció mediambiental i la seguretat territorial o la millora de les infraestructures portuàries del delta de l'Ebre. Així mateix, el text demana fomentar la política d'habitatge en aquest territori.

Finalment, la de la CUP-DT proposa mesures per a la consolidació de l'atenció primària com a eix vertebrador del sistema públic de salut, per a la internalització del transport sanitari o per a la millora de la situació dels professionals dels centre sanitaris. Així mateix, demana un pla de xoc per reduir les llistes d'espera i la planificació de la formació de futurs professionals per rellevar el personal que es jubilarà els propers anys.