Notícies

El Ple ha aprovat avui la llei que suprimeix el beneficis fiscals per al projecte del Hard Rock i ha validat dos decrets llei: el que autoritza el Govern a endeutar-se i fer avals durant la pròrroga pressupostària i el que elimina les sancions als municipis que excedeixin el consum màxim d'aigua incomplint així els plans de sequera.

La cambra també ha donat via lliure al pressupost del Parlament per al 2025 i als comptes dels ens estatutaris del Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de Garanties Estatutàries.

El Ple ha fet també la primera sessió de control de l'any al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern.

Els beneficis fiscals del Hard Rock
La llei sobre la fiscalitat del Hard Rock, impulsada pels Comuns i ERC, ha obtingut 72 vots a favor, d'aquests dos grups i del PSC-Units i la CUP-DT, 59 en contra, de Junts, Vox i el PPC, i 2 abstencions, d'AC.

La llei suprimeix els beneficis fiscals que es van aprovar el 2014 per impulsar el Hard Rock, que rebaixaven del 55 al 10% el tipus impositiu aplicable al joc en grans casinos.

La iniciativa legislativa, fruit de dues proposicions de llei d'ERC i els Comuns, s'ha tramitat pel procediment exprés de lectura única, i ha arribat avui al debat final després que, a petició de Junts, el Consell de Garanties Estatutàries en fes un dictamen, el qual n'avala la constitucionalitat.

La cambra ha aprovat les esmenes al text presentades pels mateixos grups dels Comuns i ERC, però ha rebutjat les de la CUP-DT. Abans, també ha rebutjat les esmenes a la totalitat presentades per Junts i el PPC.

En el debat hi han intervingut Jordi Riba (PSC-Units), Joaquim Calatayud (Junts), Raquel Sans (ERC), Pere Lluís Huguet (PPC), Javier Ramírez (Vox), Jéssica Albiach (Comuns), Laia Estrada (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC). En acabar el debat, també han demanat la paraula Albert Batet (Junts) i David Cid (Comuns).

Decret llei de mesures en pròrroga pressupostària
D'altra banda, el Ple ha validat el Decret llei 11/2024, de 17 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d'increment de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l'àmbit de prestacions socials, amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns) i 67 en contra (Junts, PPC, Vox, CUP-DT i AC). La cambra ha rebutjat que la iniciativa es tramiti com a projecte de llei.

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha presentat el decret, que autoritza el Govern a endeutar-se i fer avals mentre es mantingui la pròrroga pressupostària, que va entrar en vigor l'1 de gener. El decret estableix a més un augment del 3% de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) i estableix que la hisenda pública de la Generalitat no podrà exigir els pagaments indeguts de la renda garantia de ciutadania o de l'ingrés mínim vital, sempre que els pagaments s'hagin produït per causes imputables a l'Administració i que els imports no superin el 50% de l'IRSC mensual en vigor. El text també estableix que aquests pagaments tampoc no es puguin exigir a les famílies en situació de vulnerabilitat o que hagin obtingut ingressos inferiors al doble del salari mínim interprofessional durant el 2023.

En el debat hi han intervingut Antoni Castellà (Junts), Albert Salvadó (ERC), Juan Fernández (PPC), María Elisa García (Vox), David Cid (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Jordi Riba (PSC-Units).

Decret llei sobre el consum d'aigua dels municipis
El Ple ha validat així mateix el Decret llei 12/2024, de 23 de desembre, pel qual es modifica l'article 29 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, amb 94 vots a favor (PSC-Units, Junts, PPC i AC), 30 en contra (ERC, Comuns i CUP) i 11 abstencions (Vox).

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat el decret, que deroga el règim sancionador contra els municipis que excedeixin el consum màxim d'aigua i incompleixin així el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera.

En el debat hi han intervingut Salvador Vergés (Junts), Ester Capella (ERC), Eva García (PPC), Mónica Lora (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Andrea Zapata (PSC-Units).

Pressupost del Parlament
El Ple ha aprovat també avui, amb 97 vots a favor (PSC-Units, Junts i ERC), 22 en contra (Vox, Comuns, CUP-DT i AC) i 15 abstencions (PPC), el pressupost del Parlament per al 2025, que és de 63.980.152,31 euros, el 9,83% més que el prorrogat del 2024. Per capítols, el primer, corresponent a remuneracions de personal, té un import de 45.564.772 euros, el 13,08% més que el 2024; el segon, corresponent a despeses corrents de béns i serveis, puja a 12.348.845,04 euros, el 8,54% més que el 2024; el quart, de transferències corrents, és de 3.979.000 euros, el 6,02% més, i el sisè, d'inversions reals, és de 2.027.585,27 euros, el 27,48% menys respecte a l'exercici anterior.

La vicepresidenta primera, Raquel Sans, ha presentat els comptes, que, ha explicat, afronten "el repte de construir i consolidar un nou model d'administració que impulsi els canvis organitzatius necessaris per donar resposta als nous reptes de la institució" i promogui la "modernització de l'Administració parlamentària" en aquest exercici pressupostari i els anys vinents a fi de garantir una "gestió eficient i innovadora".

La vicepresidenta ha explicat que per a aquests comptes la cambra s'ha fixat set "objectius polítics", a cadascun dels quals es destinen partides específiques: "accessibilitat i transparència", amb la implantació d'accions per garantir l'atenció inclusiva i el compliment de les obligacions en matèria de transparència de manera clara i accessible, objectiu a què es destinen 458.412 euros; "acció climàtica", amb l'adopció del pla d'acció climàtica, alineat amb els objectius globals de sostenibilitat i el compromís institucional contra el canvi climàtic, a què es destinen 453.499 euros; "ampliació d'espais", amb l'ampliació i l'adequació de l'espai a les necessitats presents i futures del Parlament, a què es destinen 390.000 euros; "equitat de gènere, antiracisme i no discriminació", amb actuacions per promoure la igualtat, a què es destinen 284.593,38 euros; "digitalització", amb la digitalització dels serveis parlamentaris i la implantació de l'Administració electrònica i d'eines tecnològicament més eficients per a la gestió de la informació i la comunicació, a què es destinen 2.055.482 euros; "obertura internacional", amb l'increment de la participació en organismes i conferències internacionals, el reforç de les relacions bilaterals amb altres parlaments i l'organització de jornades i visites a les principals institucions europees, a què es destinen 62.000 euros, i "millorament en la gestió dels recursos humans", amb la revisió de l'estructura organitzativa, la consolidació de llocs de treball, l'estabilització de l'ocupació temporal i la definició de rols i funcions, a què es destinen 641.533,90 euros.

Pel que fa a la bretxa salarial de gènere, la vicepresidenta ha explicat que en el cas dels diputats "pràcticament no existeix", però que quan s'analitzen els complements per càrrecs, com els de portaveu o president de grup o el de president de les meses de les comissions, apareix una bretxa salarial entre homes i dones del 3,10% i del 2,4% respectivament. Respecte al personal de l'Administració parlamentària, Sans ha assegurat que aquesta bretxa "pràcticament no existeix sobre el paper" i que afecta especialment el personal eventual, i per reduccions de jornada, fetes majoritàriament, ha explicat, per dones.

Un cop aprovats, els pressupostos, tant els del Parlament com els dels ens estatutaris, es remetran al Govern perquè els pugui incorporar al Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat.

Pressupostos dels òrgans estatutaris
Pel que fa als projectes de pressupost dels òrgans estatutaris, que també ha presentat la vicepresidenta, el del Consell de Garanties Estatutàries és de 3.603.027,11 euros, el 4,15% més que l'exercici anterior; el de la Sindicatura de Comptes, de 16.193.610,70 euros, el 18,35% més que el 2014, i el del Síndic de Greuges, de 7.852.265,17 euros, amb un increment respecte a l'any passat del 9,67%.

Els pressupostos de la Sindicatura de Comptes i del Consell de Garanties Estatutàries, que s'han votat conjuntament, han estat aprovats amb 102 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC i Comuns), 11 en contra (Vox) i 20 abstencions (PPC, CUP-DT i AC). El Ple ha votat separadament el del Síndic de Greuges a petició del Grup Mixt (AC), i ha estat aprovat amb 103 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC i Comuns), 13 en contra (Vox i AC) i 18 abstencions (PPC i CUP).

Per posicionar-se sobre els comptes tant del Parlament com dels ens estatutaris han intervingut també Jordi Munell (Junts), Lorena Roldán (PPC), Joan Garriga (Vox), Susanna Segovia (Comuns), Laia Estrada (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Ivana Martínez (PSC-Units).

Un cop aprovats, els pressupostos es remetran al Govern perquè els pugui incorporar al Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat.

Sessió de control
El ple s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, que ha respost les preguntes d'Albert Batet (Junts), sobre com pensa tirar endavant la legislatura; Josep Maria Jové (ERC), sobre les infiltracions policials per raons polítiques; Alejandro Fernández (PPC), sobre la construcció d'habitatge públic; Ignacio Garriga (Vox), sobre l'expedient sancionador que li ha obert l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació; Jéssica Albiach (Comuns), sobre el règim sancionador per als preus del lloguer; Maria Pilar Castillejo (CUP-DT), sobre les infiltracions policials en els moviments socials; Sílvia Orriols (AC), sobre el fenomen immigratori, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre la ronda de diàlegs amb actors institucionals i socials arreu d'Espanya.

Tot seguit, els consellers han respost les preguntes dels grups parlamentaris, sobre la violència en el transport públic i la protecció dels usuaris i dels vigilants de seguretat (Vox), la seguretat en l'àmbit laboral (CUP-DT), els incompliments amb el sector primari, l'accés a l'habitatge (PPC), la situació de l'habitatge, la producció audiovisual a Catalunya (ERC), la situació dels autònoms, l'Institut Català de Finances, la Comissió Bilateral Generalitat-Estat (PSC-Units), l'especulació amb el dret a l'habitatge (Comuns), les mesures en habitatge, la gestió dels centres educatius i la situació del català (Junts).

Interpel·lacions
El Ple també fa aquesta tarda vuit interpel·lacions als consellers, sobre les prioritats en matèria educativa (ERC), l'increment de les violacions a Catalunya (Vox), la situació del transport públic (ERC), la situació de les infraestructures a la vegueria del Penedès (Junts), el nou protocol d'activitats preventives i de promoció de la salut en l'edat pediàtrica (PSC-Units), l'impacte de la fauna cinegètica i les accions previstes per fer-hi front (PSC-Units), la situació del sector turístic (Junts) i l'Administració de justícia a Catalunya (PPC).

La sessió plenària es reprendrà demà, dijous, amb el debat i les votacions de vuit mocions.

Finalment, la cambra votarà les propostes de resolució resultants del debat sobre la prevenció i la gestió de les emergències davant els efectes del canvi climàtic.