Notícies

El Parlament ha commemorat aquesta tarda el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust coincidint amb el vuitantè aniversari de l'alliberament del camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau. L'acte l'ha presidit Josep Rull i hi han participat la neta de la supervivent Genia Lewkowicz, representants dels col·lectius perseguits pel nazisme i els estudiants dels sis instituts que enguany han participat en el projecte educatiu del Parlament perquè els joves coneguin i recordin aquells fets.

El president ha qualificat l'Holocaust com "la vergonya més gran de la història i una mostra de fins on pot arribar la maldat humana", ha advertit que no es pot permetre que caigui en l'oblit i ha defensat la necessitat d'estar sempre "alerta i vigilants", perquè "la democràcia no es imbatible" ni "immune a la intolerància i als discursos d'odi".

Rull ha destacat també que vivim "temps incerts i convulsos", perquè "els autoritarismes avancen i s'alien entre si i el maniqueisme, la polarització, la intolerància i l'odi s'han inoculat en la societat i en les discursos polítics", com, ha recordat, va passar abans, tot i que el problema, ha advertit, "avui és més alarmant", perquè aquests discursos "es difonen més ràpidament per les xarxes i a cop d'algoritme". "Ens hi hem de rebel·lar", ha asseverat, i en aquest punt ha fet una crida a mantenir viva la memòria de les víctimes i els supervivents de l'Holocaust, ja que "l'amnèsia facilita la propagació dels prejudicis". Per aquest motiu, ha proposat transformar actes de record com el d'avui en "accions concretes del nostre dia a dia, confrontant, denunciant i perseguint l'antisemitisme i qualsevol altra discriminació, educant i conscienciant".

Sharon Terrachina, neta de la supervivent d'Auschiwtz Genia Lewkowicz, ha explicat la història de com la seva àvia, sent una nena, va arribar al camp de concentració, d'on va sobreviure, ha assegurat, "de miracle". Terrachina ha demanat "tots els esforços institucionals i acadèmics per desenvolupar tasques de divulgació i ensenyament a Catalunya" sobre l'Holocaust, i ha apel·lat a la responsabilitat individual de cadascú "per fer impossible que caigui en l'oblit l'esdeveniment més horrorós contra el jueus".

Com cada any, durant l'acte s'han encès les sis espelmes del record. Samuel Garzón, rabí principal de la Comunitat Israelita de Barcelona, ha encès l'espelma en record dels jueus exterminat; Alma Katz Schoor, alumna de l'escola jueva Hatikva, ha encès la que recorda els infants que van perdre la vida a les cambres de gas; Carles Ibars, membre de l'Amical de Buchenwald i familiar de deportats a Mauthausen, i María Rubia, d'Unión Romaní i en representació del poble gitano, han encès l'espelma en memòria de les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat espanyol assassinades als camps de concentració; Mercè Batlle, presidenta del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, en representació de les persones amb discapacitat, i Àlex Darocas, en representació de les persones LGBTI, han encès la que homenatja els col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme; Irene Muzás, rabina de la comunitat Atid, ha encès l'espelma pels homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, i, finalment, Gabriel Siperman, de la comunitat jueva Chabad Lubavitch de Barcelona, ha encès la dedicada als supervivents de l'Holocaust que van trobar un refugi que els va permetre reconstruir la vida i mantenir la identitat. Tot seguit, s'ha fet un minut de silenci.

A continuació, han intervingut els estudiants dels sis centres educatius que aquest any han participat en el projecte educatiu en memòria de les víctimes de l'Holocaust que organitza el Parlament en col·laboració amb el Memorial Democràtic i el Departament d'Educació amb un triple objectiu: honorar les víctimes de l'Holocaust, proporcionar als estudiants un coneixement exhaustiu del que va passar i aconseguir que siguin crítics en qualsevol de les seves accions tant en l'àmbit personal com social.

Els estudiants de l'Escola Anna Mogas, de Granollers, han parlat dels testimonis de Jehovà perseguits pel règim nazi, i han explicat històries personals de víctimes que els han fet recordar "la importància de defensar els drets humans i de mantenir viva la memòria dels qui van lluitar per la dignitat"; els de l'Institut Josep Brugulat, de Banyoles, que han treballat l'impacte del nazisme en les persones LGBTI, han explicat que haver conegut aquesta realitat els ha fet entendre que "la memòria és una eina imprescindible per combatre l'oblit"; els dels instituts Pius Font i Quer i Lluís de Peguera, de Manresa, han aprofundit en casos de persones amb discapacitat afectades pel programes d'eutanàsia i Aktion T4, i han remarcat, amb relació al concepte del nazisme de "vida no mereixedora de vida", que les vides arrabassades per aquells programes "eren vides que mereixien ser viscudes"; els de l'Institut de Flix han parlat de la persecució patida pel poble gitano durant el nazisme i en anys posteriors i de la importància de l'educació per "promoure la defensa dels drets humans"; els de l'Institut Icària, de Barcelona, que han estudiat la repressió contra els dissidents polítics, han remarcat que les persecucions ideològiques també són una "amenaça del nostre present", i, finalment, els de l'Institut Màrius Torres, de Lleida, que han estudiat la persecució patida pel poble jueu, han destacat el llegat de les persones jueves que es van desplaçar a Catalunya i la necessitat de "preservar la memòria històrica i combatre el negacionisme i la banalització de l'Holocaust".

L'actriu Maria Ribera, que ha conduit l'acte, ha fet una lectura dramatitzada que recordava el dia de l'alliberament del camp d'Auschwitz, el 27 de gener de 1945, i estudiants del conservatori del Liceu han interpretat d''Ich wandre durch Theresienstadt', d'Ilse Weber, i l'òpera infantil 'Brundibár', que el compositor txec Hans Krása va estrenar a Theresienstadt, el camp de concentració on va estar pres i on finalment va ser assassinat a la cambra de gas.

A l'acte hi han assistit els secretaris de la Mesa Glòria Freixa, Juli Fernàndez i Rosa Maria Ibarra; l'expresidenta del Parlament Laura Borràs; el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler; altres càrrecs del Govern; diputats, i representants d'altres institucions, dels col·lectius de víctimes del nazisme, del Cos de Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Barcelona.