Notícies

El primer ple del 2025 començarà demà, dimarts, a les tres de la tarda amb el debat general sobre la prevenció i la gestió de les emergències davant els efectes del canvi climàtic, sol·licitat per Junts arran de les conseqüències de la DANA al País València, Castella - la Manxa i Andalusia.

El debat començarà amb la intervenció del grup proposant per un temps de cinc minuts. A continuació, prendrà la paraula el Govern, sense límit de temps, i tot seguit ho faran els representants dels grups parlamentaris, que intervindran per un temps màxim de quinze minuts cadascun seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, amb el PSC-Units.

Acabat el debat, s'obrirà un termini perquè els grups presentin propostes de resolució. En podran presentar un màxim de cinc cadascun, amb cinc punts com a molt i sense subpunts. Les propostes es podran transaccionar, i la cambra les debatrà i votarà dijous a la tarda com a darrer punt de l'ordre del dia del ple.

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, que haurà de respondre les preguntes dels caps de fila dels grups sobre l'actualitat política.

Tot seguit, es farà la sessió de control al Govern, durant la qual els consellers hauran de respondre les preguntes dels grups sobre la situació dels autònoms, l'Institut Català de Finances, la Comissió Bilateral Generalitat-Estat (PSC-Units), les mesures en habitatge, la gestió dels centres educatius, la situació del català (Junts), la situació de l'habitatge, la producció audiovisual a Catalunya (ERC), els incompliments amb el sector primari, l'accés a l'habitatge (PPC), la violència al transport públic i la protecció dels usuaris i els vigilants de seguretat (Vox), l'especulació amb el dret a l'habitatge (Comuns) i la seguretat en l'àmbit laboral (CUP-DT).

El pressupost del Parlament
La sessió plenària continuarà amb el debat i la votació del projecte de pressupost del Parlament per al 2025. La vicepresidenta primera, Raquel Sans, serà l'encarregada d'explicar el pressupost, que és de 63.980.152,31 euros, xifra que comporta un increment del 9,83% respecte al pressupost prorrogat per a l'exercici del 2024, i afronta el repte de modernitzar l'Administració parlamentària per garantir-ne una gestió eficient i innovadora. En aquest sentit, el pressupost es basa en set objectius: accessibilitat i transparència; acció climàtica; ampliació d'espais; equitat de gènere, antiracisme i no discriminació; digitalització; obertura internacional, i millora de la gestió dels recursos humans.

Un cop aprovat, el pressupost es remetrà al Govern perquè el pugui incorporar al Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat.

El Ple votarà també els projectes dels pressupostos per al 2025 dels ens estatutaris: el del Consell de Garanties Estatutàries, de 3.603.027,11 euros; el de la Sindicatura de Comptes, de 16.193.610,70 euros, i el del Síndic de Greuges, de 7.852.265,17 euros.

Decret llei davant la pròrroga pressupostària
A continuació, la cambra farà el debat de validació o derogació del Decret llei 11/2024, de 17 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d'increment de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l'àmbit de les prestacions socials.

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, presentarà el decret, que autoritza el Govern a fer durant el 2005 els avals i les garanties que calguin mentre es mantingui la situació de pròrroga pressupostària, que va entrar en vigor l'1 de gener. El decret estableix un augment del 3% de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), i estableix que la hisenda pública de la Generalitat no podrà exigir els pagaments indeguts de la renda garantida de ciutadania o de l'ingrés mínim vital, sempre que els pagaments s'hagin produït per causes imputables a l'Administració i els imports no superin el 50% de l'IRSC mensual en vigor. El text estableix també que els pagaments tampoc no es puguin exigir a les famílies en situació de vulnerabilitat o que hagin obtingut ingressos inferiors al doble del salari mínim interprofessional durant el 2023.

Decret llei en matèria d'aigua
El Ple també debatrà i votarà el Decret llei 12/2024, de 23 de desembre, pel qual es modifica l'article 29 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, presentarà el decret, que deroga el règim sancionador contra els municipis que hagin excedit el consum màxim d'aigua i hagin incomplert el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera. En l'exposició de motius, el Govern argumenta que mantenir aquestes sancions pot ser contraproduent en el cas dels municipis petits amb recursos econòmics limitats, ja que hi poden dificultar l'execució d'obres destinades al manteniment de les infraestructures que subministren aigua potable.

Debat final sobre els beneficis fiscals per al Hard Rock
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat final de la Proposició de llei de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d'establiments de normes en matèria de tributació, comerç i joc. La proposta, fruit de dues iniciatives dels Comuns i ERC que s'han unificat, arriba a aquest debat final amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que la considera ajustada a la llei.

La proposició, que té per objecte revertir els beneficis fiscals que es van aprovar el 2014 per impulsar el Hard Rock, que rebaixaven del 55 al 10% el tipus impositiu aplicable al joc en grans casinos, arriba al debat final amb les esmenes de retorn que hi han presentat Junts i el PPC. ERC i els Comuns, d'altra banda, han presentat una esmena al títol, una a l'exposició de motius i una altra a l'articulat, mentre que la CUP-DT n'ha presentat cinc a l'exposició de motius i cinc a l'articulat.

La iniciativa es tramita pel procediment exprés de lectura única, i se n'havia d'haver fet el debat final en el darrer ple del 2024, però la petició de dictamen al CGE per part de Junts ha provocat que no s'hagi pogut fer fins ara.

Interpel·lacions
Entre dimarts a la tarda i dimecres la cambra farà deu interpel·lacions al Govern. Dimarts a la tarda en farà dues, sobre el posicionament i les actuacions del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior davant el retrocés democràtic i de la garantia de drets a escala mundial (Comuns) i sobre els drets lingüístics (CUP-DT), i dimecres a la tarda farà les vuit restants, sobre les prioritats en matèria educativa (ERC), l'increment de les violacions a Catalunya (Vox), la situació del transport públic (ERC), la situació de les infraestructures a la vegueria del Penedès (Junts), el nou protocol d'activitats preventives i de promoció de la salut en l'edat pediàtrica (PSC-Units), l'impacte de la fauna cinegètica i les accions previstes per fer-hi front (PSC-Units), la situació del sector turístic (Junts) i l'Administració de justícia a Catalunya (PPC).

Mocions
A l'últim, al llarg de dijous el Ple debatrà i votarà vuit mocions, sobre les associacions i els centres de culte vinculats a processos de radicalització (AC), l'equiparació salarial (ERC), les polítiques de joventut (Junts), una educació pública, de qualitat i en català (CUP-DT), la política energètica (Vox), la defensa de la pesca catalana (Junts), la situació de l'Administració de la Generalitat (PPC) i les prioritats del Departament de Salut per al 2025 (Comuns).

La moció d'AC insta el Govern a reclamar a l'executiu espanyol competències en matèria de seguretat a Catalunya i que es desclassifiquin els informes del CNI sobre l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty. El text també demana actualitzar el protocol de prevenció de la radicalització i el terrorisme, fiscalitzar "entitats islàmiques radicals" i mesquites i elaborar un registre d'imams.

La d'ERC insta el Govern a complir l'Acord sectorial de bases per a la construcció d'un sistema de serveis socials propi de Catalunya, que es va signar la legislatura anterior, i a construir el sistema català de serveis socials, revisar i actualitzar la cartera de serveis socials i crear un llibre blanc amb els reptes i les necessitats dels professionals del sector.

La de Junts sobre polítiques de Joventut insta el Govern a dissenyar una estratègia nacional d'emancipació que, entre altres mesures, exigeixi a l'Estat el traspàs immediat dels habitatges de la Sareb i ampliï el parc públic d'habitatge reservant-ne un 30% per a joves menors de trenta-cinc anys. Així mateix, el text demana que les pràctiques acadèmiques siguin remunerades i que, culminada la integració tarifària de la T-Mobilitat, s'ampliï l'aplicació de la T-Jove a tot Catalunya.

La de la CUP-DT insta el Govern a desplegar en els propers dos anys un ampli paquet de mesures per a l'educació, com reduir les ràtios, augmentar les plantilles, posar fi als concerts de les escoles elitistes, distribuir equitativament l'alumnat entre les escoles, aplicar en tots els centres la immersió lingüística i no aplicar les sentències que estableixen que el castellà ha de ser vehicular en un mínim del 25% de l'ensenyament.

La de Vox manifesta l'oposició al pla de cessament de l'activitat i posterior desmantellament de les centrals d'Ascó i Vandellòs i insta el Govern a suprimir els impostos mediambientals.

La de Junts sobre la pesca insta el Govern a exigir a l'executiu de l'Estat que reclami a la Comissió Europea la derogació del pla plurianual de pesca vigent, que en quatre anys ha reduït el 40% els dies de pesca permesos, i que negociï de forma bilateral amb el Marroc els acords de pesca a la Mediterrània. El text també demana que el Govern destini el 10% dels ingressos de l'impost d'energia nuclear del 2025 i el 2026 a renovar la flota pesquera.

La del PPC demana al Govern un pla de racionalització del sector públic que inclogui mesures per resoldre duplicitats i comporti reduir el 20% els alts càrrecs i el personal de confiança, reduir el pressupost de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, reduir en dos terços el pressupost per a les campanyes i la publicitat institucional i suprimir les delegacions del Govern a l'exterior, tret de la delegació davant la Unió Europea.

Finalment, la dels Comuns insta el Govern a establir com a prioritats d'aquesta legislatura, entre altres qüestions, enfortir l'atenció primària, impulsar, amb 20 milions d'euros, el Pacte nacional de salut mental, impulsar la cartera pública de serveis, aplicar mesures contra la pèrdua de metges, posar en valor la tasca dels infermers, elaborar plans de xoc per descongestionar les urgències hospitalàries o construir nous centres d'atenció primària.