Notícies

La Mesa ha fet avui la primera reunió de l'any i del nou període de sessions, en què ha tractat de les darreres iniciatives presentades pels grups parlamentaris.

La Mesa ha admès a tràmit una proposta de resolució presentada conjuntament per la CUP-DT i els Comuns per crear una comissió d'estudi per a la garantia del dret a l'habitatge, que el Ple haurà de debatre i votar, i una sol·licitud d'aquests mateixos grups perquè la cambra faci un debat general sobre aquesta qüestió.

Així mateix, ha tramitat una sol·licitud de Junts perquè es faci un debat general sobre la situació i la gestió de les infraestructures. Aquest debat s'haurà de convocar necessàriament, perquè el grup ha fet la petició d'acord amb l'article 156.2 del Reglament, que estableix que si la petició la fa una cinquena part dels diputats és obligat fer el debat.

El màxim òrgan de govern de la cambra ha rebut també l'escrit de la comissió de control de les iniciatives legislatives populars (ILP) en què informa que la ILP que demana una llei de garanties del finançament del sistema educatiu amb un mínim del 6% del PIB ha recollit 57.741 signatures de suport vàlides, de manera que ja en podrà començar la tramitació estrictament parlamentària i s'obrirà el termini de presentació d'esmenes a la totalitat perquè es pugui sotmetre al primer debat en sessió plenària, tràmit que s'ha de fer dins els propers quatre mesos.

També ha rebut dues sentències del Tribunal Constitucional relatives als recursos d'empara presentats pel PSC-Units i Cs contra els acords de la Mesa del 20 i el 22 de febrer de 2024 amb relació a l'admissió a tràmit de la Proposició de llei de declaració d'independència de Catalunya. Les sentències conclouen que es van vulnerar els drets dels recurrents i declaren la nul·litat dels acords. Al novembre el tribunal ja va estimar el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Govern d'Espanya contra els acords i els va anul·lar.

Complement de productivitat
Finalment, la Mesa ha acordat fer efectiu aquest gener el complement de productivitat del 2024 per als funcionaris de la cambra, donant compliment així a un dels acords assolits al novembre en el marc de la negociació col·lectiva entre l'organ rector i el Consell de Personal amb l'objectiu de resoldre la conflictivitat laboral.

El complement corresponent al 2024 representa, en termes generals, el 66% de la nòmina dels funcionaris. Per al càlcul de la productivitat, s'han considerat les fites assolides i les actuacions dutes a terme, establint així els fonaments per construir i consolidar un model de direcció per objectius. Aquest enfocament s'alinea amb l'estratègia d'aquesta mesa i de l'Administració parlamentària de continuar modernitzant l'Administració.