Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí amb una àmplia majoria la Llei de creació del Fons Agrari i Ramader, que té per objectiu aportar més recursos al sector i és la primera aprovada aquesta legislatura.

La cambra també ha fet aquest matí la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern; ha validat el Decret llei 10/2024, de mesures urgents en l'àmbit de l'impost sobre el patrimoni, i ha aprovat la liquidació del pressupost del Parlament del 2023.

Fons Agrari i Ramader
La llei, impulsada pel PSC-Units, té els objectius de dotar de finançament addicional els ajuts a les inversions en explotacions agràries en el marc de la programació de desenvolupament rural a Catalunya i oferir una nova línia d'ajuts per a la millora i modernització de regadius de comunitats de regants de zones de reg d'iniciativa privada.

Amb les esmenes d'altres grups parlamentaris aprovades avui, la llei incorpora també una línia d'ajuts per incentivar el relleu generacional d'agricultors i ramaders i augmenta fins al 30 per cent el percentatge dels ingressos de l'impost sobre les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica d'origen nuclear de què es nodrirà el fons.

Els articles de la llei que no eren objecte de cap esmena o que no han estat modificats per les esmenes presentades han estat aprovats per unanimitat. Les esmenes aprovades, de tots els grups que n'havien presentat, són les següents: tres de Junts (les número 2, 14 i 17 del document que s'adjunta al final d'aquesta nota); set d'ERC (les número 1, 7, 11, 12, 15, 18 i 20); dues del PPC (les números 13 i 16) i una de la CUP-DT (la número 3). La cambra també ha aprovat l'esmena tècnica presentada pel PSC-Units per corregir deficiències jurídiques i lingüístiques del text inicial.

La proposició s'ha tramitat en lectura única, de manera que ha arribat avui al debat final després que el Ple acordés en la darrera sessió tramitar-la per aquest procediment exprés.

En el debat final de la llei, seguit des de dins del saló de sessions per representants del sector, han intervingut, primer, per defensar les esmenes dels seus grups, Irene Negre (Junts), Montse Bergés (ERC), Jaume Veray (PPC) i Dani Cornellà (CUP-DT) i, després, per posicionar els grups, Rafael Villafranca (Vox), Núria Lozano (Comuns), Sílvia Orriols (AC) i Joaquim Paladella (PSC-Units).

Decret llei sobre l'impost de patrimoni
El Ple també ha validat el decret llei relatiu a l'impost sobre el patrimoni, amb 52 vots a favor (PSC-Units, Comuns i CUP-DT), 28 en contra (PPC, Vox i AC) i 55 abstencions (Junts i ERC).

El decret prorroga la vigència d'un nou tram de l'impost que grava les grans fortunes mentre es mantingui vigent l'impost temporal de solidaritat de les grans fortunes a l'Estat. Des que es va aprovar el nou tram, el 2022, s'aplica als patrimonis a partir de 20 milions d'euros un tipus del 3,48% per garantir que "la quota meritada pels contribuents residents a Catalunya pel nou impost estatal romangui a Catalunya", segons que explica l'exposició de motius del decret. El Govern justifica la tramitació de la pròrroga de l'impost com a decret llei amb el fet que ha d'estar vigent abans del 31 de desembre, data de la pròxima meritació del tribut.

En el debat hi han intervingut Antoni Castellà (Junts), Albert Salvadó (ERC), Míriam Casanova (PPC), Joan Garriga (Vox), David Cid (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Susana Martínez (PSC-Units). La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha pres la paraula al final del debat per defensar l'objectiu del decret.

Sessió de control
La reunió de presidents autonòmics d'aquesta setmana i els darrers acords de la Junta de Seguretat de Catalunya han centrat la sessió de control al president de la Generalitat.

Illa ha respost les preguntes d'Albert Batet (Junts), sobre la conferència de presidents autonòmics de divendres; Josep Maria Jové (ERC), sobre els acords de la darrera reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya; Alejandro Fernández (PPC), sobre la negociació pressupostària i l'increment de la taxa turística; Ignacio Garriga (Vox), sobre les línies estratègiques dels pressupostos; Jéssica Albiach (Comuns), sobre les polítiques d'accés a l'habitatge; Laia Estrada (CUP-DT), sobre els acords de la Junta de Seguretat i els interessos de Catalunya; Sílvia Orriols (AC), sobre els efectes de la multiculturalitat en la cultura catalana, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre què espera de la conferència de presidents que es farà a Santander.

Tot seguit, els consellers i les conselleres han respost les preguntes dels grups, sobre l'avaluació de l'educació (PPC), la importància de la justícia en la lluita contra la multireincidència (PPC), els beneficis de la llei de memòria històrica (Vox), el viatge del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior a Portugal (PSC-Units), el Pla de xoc contra la multireincidència (PSC-Units), la situació del català (CUP-DT), les mesures del Departament de Política Lingüística per impulsar l'ús del català a les xarxes i en l'àmbit digital (PSC-Units), la situació política a l'Orient Mitjà (ERC), la situació del sector pesquer (ERC), el sistema d'emergències (Junts), la visibilitat del primer sector (Junts) i les prioritats pressupostàries (Comuns).

Liquidació del pressupost del Parlament
El Ple ha aprovat també, amb 99 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC i AC), 11 en contra (Vox) i 25 abstencions (PPC, Comuns i CUP-DT), els informes de compliment del pressupost de la cambra del 2023, de 66,9 milions d'euros.

Jordi Munell (Junts), un dels tres diputats interventors, ha explicat que s'ha executat el 92,3% del pressupost, que 5.168.624 euros han quedat com a romanents de crèdits i s'incorporaran al fons de romanents del Parlament i que durant el 2023 el Parlament va trigar sis dies de mitjana per pagar als proveïdors.

En el torn obert d'intervenció per als grups, han pres la paraula els altres dos diputats interventors, Ivana Martínez (PSC-Units) i Jordi Albert (ERC), i Andrés Bello (Vox), Susanna Segovia (Comuns) i Sílvia Orriols (AC).

Eliminació dels beneficis fiscals per al Hard Rock
Aquesta tarda el Ple ha acordat la tramitació exprés per lectura única de les proposicions de llei impulsades per ERC i els Comuns que tenen per objecte eliminar els beneficis fiscals que es van aprovar el 2014 per impulsar el Hard Rock. La cambra ha adoptat l'acord amb 72 vots a favor (PSC-Units, ERC, Comuns i la CUP-DT) i 59 en contra (Junts, PPC, Vox i AC).

Totes dues iniciatives, que ara s'integren en un únic text, tenen per objecte eliminar la rebaixa del 55 al 10% del tipus impositiu aplicable al joc i que amb l'entrada en funcionament del Hard Rock s'aplicaria a tots els casinos de Catalunya.

Els grups tenen de termini fins divendres a les dotze del migdia per presentar esmenes tant a la totalitat com a l'articulat, i és previst que el Ple faci el debat i la votació finals de la iniciativa la setmana que ve.

Raquel Sans (ERC) i Jéssica Albiach (Comuns) han presentat les proposicions, i en el debat també hi han intervingut Mònica Sales (Junts), Pere Lluís Huguet (PPC), Joan Garriga (Vox), Laia Estrada (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Jordi Riba (PSC-Units).

Interpel·lacions
Aquesta tarda la cambra també ha fet la majoria d'interpel·lacions de l'ordre del dia, sobre les bonificacions del transport públic (ERC), la variant d'Olot i les Preses (Junts), l'economia productiva (PSC-Units), les polítiques antiracistes del Departament d'Igualtat i Feminisme (Comuns), la situació del personal de presons (PPC), les arts i la cultura en l'educació (PSC-Units), les restriccions que afecten el sector pesquer (Vox), la situació del sistema educatiu (Junts) i els professionals de l'àmbit sanitari (ERC). Demà al matí farà les dues restants, sobre la política d'habitatge (PPC) i la posició de Catalunya amb relació a la sobirania tecnològica europea (PSC-Units).

A l'inici de la sessió, com en cada ple, el president, Josep Rull, ha informat la cambra, en compliment de la Moció 111/XII, que aquest any, segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, 2.050 persones han mort o desaparegut a la Mediterrània.