Notícies

El president proposa reduir els terminis d'elaboració de les lleis per donar una resposta millor i més àgil als ciutadans i als reptes del país

Rull participa en un esmorzar informatiu del Fòrum Europa, on també ha explicat que s'estudien nous formats de compareixences per escoltar els sectors i captar el pols real del país

Dimecres, 20 de novembre de 2024. Barcelona

El president proposa reduir els terminis d'elaboració de les lleis per donar una resposta millor i més àgil als ciutadans i als reptes del país

Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa). 2024

Vegeu la galeria d'imatges (7 imatge/s)

El president, Josep Rull, proposa agilitar els processos d'elaboració de les lleis i implantar noves fórmules de compareixences perquè el Parlament pugui aprofitar el coneixement i el talent de Catalunya "per donar una millor resposta als ciutadans i afrontar el reptes que tenim com a país". Així ho ha explicat aquest matí en el marc de l'esmorzar informatiu del Fòrum Europa Tribuna Catalunya, acte que ha introduït el president de la patronal Cecot, Xavier Panés.

En la seva intervenció, Rull ha exposat el parer que el Parlament és "massa lent" a l'hora de legislar i que "ha de ser capaç de reduir terminis mantenint el criteri garantista i pensar el procés legislatiu en mesos i no en anys". A més d'accelerar els terminis per aconseguir que les lleis es puguin enllestir en menys temps, el president també ha remarcat que en el moment de legislar "cal recuperar un sistema basat en la confiança".

Rull ha informat també que la Mesa, amb l'objectiu d'obrir el Parlament al país, estudia una possible reforma del Reglament i incloure-hi un nou format de compareixences més enllà de les que ja existeixen. Aquesta via alternativa, ha explicat, ha de permetre un mecanisme per a les "compareixences de sectors i institucions molt més àgil, ràpid i flexible" i ha de facilitar que "els diputats puguin tenir un coneixement molt immediat i en profunditat d'allò que passa al país".

D'altra banda, el president ha recordat l'"anormalitat política a Catalunya i al Parlament", que provoca que dos diputats "no puguin exercir en plenitud els seus drets, perquè si vinguessin a Catalunya correrien risc de ser detinguts i empresonats". "La normalitat a Catalunya és defensar que és una nació" i que el sistema institucional de la Generalitat i dels ajuntaments "es concebi amb vocació d'estat", ha asseverat, perquè "renunciar a això vol dir abocar-nos a la Catalunya subsidiària, secundària, a què feia referència Prat de la Riba".

El president ha defensat també la necessitat d'una Catalunya dins una Europa forta per fer front a reptes com el canvi climàtic, la revolució digital o el "retrocés de la democràcia i els drets humans al món".

A l'últim, ha lamentat que Catalunya no ha "quedat exempta de l'augment dels discursos d'odi i d'actituds autoritàries de forces que pretenen retallar drets i llibertats fonamentals i polaritzar de manera artificial les societats", punt en què ha remarcat que "el Parlament ha d'estar compromès amb la democràcia".

A l'acte hi han assistit, entre d'altres, la vicepresidenta primera de la Mesa, Raquel Sans; les secretàries primera, tercera i quarta, Glòria Freixa, Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá; els expresidents del Parlament Laura Borràs i Ernest Benach; els expresidents de la Generalitat Artur Mas i José Montilla; el conseller de la Presidència, Albert Dalmau; diversos diputats, i representants de sectors econòmics, institucionals i socials del país.