El Parlament suprimirà la prima de jubilació per als funcionaris de la institució després d'arribar a un acord amb el Consell de Personal que estableix un règim transitori i uns topalls màxims retributius per a l'extinció progressiva d'aquest subsidi.
La Mesa d'aquesta legislatura ha recuperat i reactivat la negociació amb el Consell de Personal, l'òrgan que exerceix la representació del personal de la cambra, amb l'objectiu de resoldre per mitjà de la negociació col·lectiva el conflicte laboral motivat pels successius canvis en les condicions laborals incloses en l'acord sobre les condicions de treball subscrit el 2008, canvis com ara la suspensió temporal del subsidi de jubilació, el desembre del 2023.
Amb el nou acord amb la Mesa, el Consell de Personal renuncia a continuar amb la demanda col·lectiva contra l'acord de la Mesa que suspenia la prima de jubilació i es compromet a no emprendre cap nova acció judicial si els acords es compleixen.
Els representants de la Mesa i del Consell de Personal van signar dimarts els acords d'actualització d'algunes de les condicions laborals, que, a més de l'extinció de la prima de jubilació amb un règim transitori, inclouen la redefinició de l'incentiu de compromís i vinculació, el restabliment del complement de productivitat i la reactivació del pla de pensions.
La Comissió d'Afers Institucionals valida els acords
Aquesta tarda, la Mesa i la Mesa Ampliada, integrada per representants de tots els grups parlamentaris, han acordat la ratificació dels acords esmentats i la proposta de reforma dels Estatuts del règim i govern interiors del Parlament (ERGI) per dotar-los de cobertura legal, en la línia del que apuntava l'Oficina Antifrau de Catalunya en l'informe de l'octubre del 2023.
A continuació, s'ha reunit la Comissió d'Afers Institucionals (CAI), que ha aprovat la reforma dels ERGI, amb 12 vots a favor (PSC-Units, Junts i ERC), 3 en contra (Comuns, CUP-DT i AC) i 2 abstencions (PPC i Vox).
La reforma aprovada entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada al 'Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya'.
El nou acord fins a l'extinció de la prima
La prima de jubilació, abans de ser suspesa el desembre del 2023, consistia en el fet que els funcionaris que es jubilaven a l'edat reglamentària percebien una prima equivalent a un determinat nombre de mensualitats del salari brut que es calculava en funció dels anys de servei efectivament prestats, amb un topall que era el salari brut de la darrera anualitat per als funcionaris que haguessin treballat un mínim de setze anys i que es jubilessin fins al 2026. A partir del 2027, els funcionaris havien d'acreditar vint-i-cinc anys de serveis prestats per tenir dret a una anualitat.
El nou acord té en compte que l'extinció de la prima de jubilació requereix una adaptació progressiva per als treballadors que van accedir al Parlament amb unes determinades condicions laborals, i molt especialment per als funcionaris que després d'anys de servei estaven prop de la jubilació i se'ls canviaven les condicions laborals de manera substancial.
Aquest acord comporta que cap nou treballador que s'incorpori a partir d'ara al Parlament no té dret a aquest tipus de subsidi.
Pel que fa als treballadors que sí tenen dret al subsidi, es manté el càlcul de la prima en funció dels anys de serveis prestats, afegint els topalls màxims que estableix el nou acord, que van disminuint progressivament fins a l'extinció total de la prima l'1 de gener de 2050.
Aquesta mesura té una especial afectació en els funcionaris amb retribucions més altes, ja que els topalls fixats fan que la prima sigui inferior a una anualitat dels seus sous.
Es fixen dues fases d'aplicació del subsidi : la primera, per als treballadors que es jubilin fins al 2029, i la segona, per als que ho facin fins al 2049.
Estalvi de 8,1 milions
El nou acord pot afectar un màxim de 233 treballadors durant els pròxims vint-i-cinc anys, corresponents una setantena a la primera fase d'aplicació, i la resta, a la segona, i comportarà un estalvi important de recursos econòmics, del 48% si es compara amb les condicions anteriors que regulaven la prima de jubilació, acordades el desembre del 2021. Així, doncs, l'aplicació d'aquest règim transitori pot tenir un cost aproximat de 8,9 milions d'euros, i respecte a les condicions anteriors de la prima representa un estalvi de 8,1 milions sobre els 17 que podria haver comportat.
Incentiu de compromís i vinculació
En el marc de la negociació de les condicions laborals entre la Mesa i el Consell de Personal, també s'ha acordat:
· Modificar el premi de vinculació, que anteriorment equivalia a un mes de vacances o un mes de retribució quan un funcionari complia 25, 30, 35 i 40 anys de servei al Parlament. Ara passarà a denominar-se "incentiu de compromís i vinculació", i els treballadors podran optar entre una aportació extraordinària al pla de pensions equivalent a una retribució mensual o un mes de vacances.
· Reactivar el pla de pensions, que l'any 2013 va quedar congelat, i el complement de productivitat, que també el 2013 va quedar suspès en el marc de l'acord de mesures excepcionals de reducció de despeses de personal. Tant el pla de pensions com la paga de productivitat formaven part dels acords sobre les condicions de treball del 2008.
Impuls de la modernització de l'Administració parlamentària
La Mesa i el Consell de Personal han pres tots els acords esmentats amb la voluntat de racionalitzar les condicions laborals dels treballadors del Parlament i impulsar la modernització de l'Administració parlamentària.
El cos de funcionaris del Parlament té unes característiques molt singulars i una alta especialització, amb unes funcions diferencials de les dels servidors d'altres administracions. Algunes de les diferències més destacables són la plena disponibilitat per donar suport a l'activitat parlamentària i institucional, ordinària i extraordinària, l'assessorament en funcions legislatives, la immediatesa de les actuacions que s'han de dur a terme i la poca mobilitat interna dins l'Administració parlamentària a causa de la dimensió més reduïda d'aquesta administració.