Notícies

El Parlament ha lliurat avui la medalla d'honor en la categoria d'or al Monestir de Montserrat amb motiu del mil·lenari de la seva fundació i en reconeixement a la seva "trajectòria històrica, com a mantenidor dels valors populars i de les llibertats democràtiques, estant al costat de les institucions nacionals de Catalunya en els pitjors moments de la nostra història".

Abans del lliurament de la medalla, els presidents de la Generalitat, Salvador Illa, i del Parlament, Josep Rull, han presidit la hissada de la senyera, instal·lada per a l'ocasió davant la porta principal del Parlament. La hissada ha donat inici als actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya i es preveu que es faci cada Onze de Setembre, com a primer acte institucional. Amb aquest objectiu, aquesta tardor s'instal·larà un pal de bandera i una senyera permanents a un lateral de la façana del Parlament.

El cap de la formació de gala del Cos dels Mossos d'Esquadra, formada davant del Parlament, ha demanat permís a tots dos presidents per hissar la bandera, moment en què els Cors de Clavé han interpretat 'El cant de la senyera'.

Després, les autoritats s'han traslladat a l'auditori del Parlament, on l'Escolania de Montserrat ha interpretat 'El virolai'. Amb l'himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat ha començat l'acte institucional de lliurament de la medalla d'honor, en què han intervingut els dos presidents, l'abat de Montserrat, Manel Gasch, i la doctora en història de l'art i professora de la Universitat de Girona, Maria Dolors Vidal, que ha fet la glossa de la institució guardonada.

Rull: Montserrat representa "el sentiment d'arrelament a aquesta terra de tota una nació"
En el seu discurs, el president Rull ha destacat que la màxima distinció del Parlament de Catalunya vol posar en valor i reconèixer "la contribució del Monestir de Montserrat i la comunitat benedictina al llarg de la història de Catalunya, coincidint amb l'inici de la commemoració del mil·lenari". Amb aquest reconeixement, ha dit, el Parlament de Catalunya s'afegeix als actes commemoratius dels mil anys de la fundació del Monestir de Montserrat, que és "el centre de devoció religiosa més popular dels catalans i una destinació de pelegrinatge universal", però que transcendeix la seva dimensió espiritual i religiosa "per representar el sentiment d'arrelament a aquesta terra de tota una nació".

El president també ha remarcat que les històries del Parlament de Catalunya i de Montserrat van aparellades, ja que l'Abat Oliba -fundador de Montserrat- també va tenir un paper clau en els orígens del parlamentarisme català, pel fet que va promoure les assemblees de pau i treva de principis del segle XI. "Aquests mil anys d'història del monestir són també els mil anys de la nostra institució parlamentaria", ha assegurat Rull.

Finalment, Rull ha dit que "és obvi que en una trajectòria tan dilatada de mil anys d'història no tot són llums i gestes" i, en aquest sentit, "malauradament, com en moltes altres institucions seculars, el monestir també ha viscut moments foscos. S'han comès errors, i el monestir els ha reconegut i ha demanat perdó pel patiment que han generat; errors fruit d'actituds que emanen de la pitjor part de la condició humana i que, per desgràcia, són presents en tots els àmbits de la societat", ha reblat.

Gasch: "Humilment agraït"
En el seu discurs, l'abat Gasch ha volgut fer un agraïment que ha qualificat "d'humil, perquè al llarg de mil anys també es cometen errors. Però tot ajuda a créixer si es reconeix i s'accepta, i si això es fa amb sinceritat". Per Gasch "mirant la història de Montserrat, en aquests mil anys, quantes coses no hauran passat que es podrien haver fet millor. Algunes les sabem, les hem reconegudes i procurem esmenar-les cada dia, d'altres no les sabem, hauran quedat soterrades en aquest dia a dia amb el qual es constitueix el pas del temps" i ha afegit que "la humilitat també pot ser molt adequadament aplicada a tot allò que podem considerar els èxits i els encerts d'una institució. Des del punt de vista cristià, la nostra fe ens obliga a mirar tot el bé que hem pogut fer com a derivat de Déu".

Gasch, que ha destacat que aquesta medalla i altres reconeixements que ha rebut l'abadia o l'Escolania "enforteixen la comunió amb les institucions més importants del país", ha posat en valor l'"arrel a la cultura" i la voluntat d'"escoltar i acollir la gent" de Montserrat, i ha desitjat "justícia, saviesa, fortalesa i temperància" per als diputats, el president i els membres del Govern".

Illa: Una Catalunya "que anteposi la convivència i l'entesa"
De la seva banda, el president de la Generalitat ha destacat el consens que ha generat la concessió d'aquesta medalla a l'abadia en ocasió del seu mil·lenari: "mil anys de presència, d'espiritualitat, d'acollida, de cultura, d'estabilitat, de música, d'humanisme cristià i de catalanisme". Salvador Illa ha dit que "avui reconeixem tot aquest bagatge d'arrel benedictina, sense el qual no entendríem la Catalunya d'avui". Per Illa, "és bo que les institucions anem de la mà. Catalunya serà un país més bo i cohesionat si les institucions mantenen una cooperació lleial" i, en aquest sentit, ha demanat que Montserrat ajudi "a fer una Catalunya més esperançada, que anteposi la convivència i l'entesa a la discòrdia", tal com ja ha fet en els darrers mil anys.

Vidal: Montserrat és "un centre de concòrdia"
Durant la seva glossa, Vidal ha fet un recorregut històric i sobre el valor atorgat al monestir i a la muntanya de Montserrat al llarg dels segles. Des del romanticisme alemany, que la veia com a "símbol d'un retrobament interior", passant per l'empremta benedictina i la filosofia d'acolliment, que el 1970 va permetre la tancada d'intel·lectuals que va redactar la Declaració de Montserrat i va convertir el monestir en "símbol de catalanitat", fins a la petjada de Puig i Cadafalch, que entenia que "Montserrat és un far per a Catalunya". Vidal ha considerat que avui Montserrat és "un centre de concòrdia de gent vinguda d'arreu, entre els antics catalans i els nous, entre orient i occident, entre cristians i no cristians, entre creients i no creients".

L'acte ha acabat amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya, novament per part de l'Escolania.

Assistents
A més d'Illa i Rull, que han presidit la hissada de la senyera, a l'acte també hi han assistit la vicepresidenta primera del Parlament, Raquel Sans, i els secretaris primer, segon, tercer i quart, Glòria Freixa, Juli Fernàndez, Rosa M. Ibarra i Judith Alcalà i el Govern en ple. També hi eren presents els presidents dels grups del PSC-Units, Ferran Pedret; de Junts, Albert Batet, i d'ERC, Josep M. Jové, a més del portaveu del grup del PPC, Juan Fernández.

A l'acte d'atorgament de la medalla també hi han assistit els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès, i del Parlament, Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs i Anna Erra. A més de Pedret, Batet, Jové i del portaveu del PPC, també hi eren els portaveus del PSC-Units, Elena Díaz; de Vox, Joan Garriga; de Junts, Mònica Sales, i d'ERC, Marta Vilalta. Així mateix hi eren els alcaldes de Monistrol, el Bruc i Marganell, l'arquebisbe d'Urgell, el bisbe de Sant Feliu, el vicari general del Bisbat de Vic i representants de l'abadia, a més de membres dels ens estatutaris i representants de la societat civil.

Acord de concessió de la medalla d'honor
El 9 de juliol la Mesa va acordar per unanimitat la concessió de la medalla d'honor al Monestir de Montserrat, a proposta del president Rull, "amb motiu de la commemoració del mil·lenari de la seva fundació" i per "reconèixer que l'any 2025 farà mil anys que l'abat Oliba consagrava el cenobi a la muntanya santa dels catalans". L'acord destaca que "d'aleshores ençà, ha esdevingut la principal icona de la identificació d'un poble, transcendint la seva dimensió religiosa i espiritual per esdevenir un símbol de catalanitat i un factor d'integració social i de projecció universal alhora," i que mereix aquest reconeixement "per raó de la seva trajectòria històrica, com a mantenidor dels valors populars i de les llibertats democràtiques, estant al costat de les institucions nacionals de Catalunya en els pitjors moments de la nostra història".

Personalitats i col·lectius distingits des de l'any 2000
El Parlament atorga la medalla d'honor des de l'any 2000 a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.
En les edicions anteriors hi han estat distingits: Desmond Tutu, sacerdot i Premi Nobel de la Pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català (Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Trinitat Neras, Assumpció Sallés i Marta Mata, aquesta darrera a títol pòstum) i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, investigador (2016); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell Sea Watch 3, i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019); els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020); les víctimes de la repressió i els col·lectius jurídics que les defensen davant la causa general contra l'independentisme (2021); els músics Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català (2022), i la secció de futbol femení del Futbol Club Barcelona (2023).