Notícies

El Parlament farà dimarts, a les sis de la tarda, l'acte de lliurament de la medalla d'honor de la institució, en la categoria d'or, al Monestir de Montserrat per la seva "trajectòria històrica, com a mantenidor dels valors populars i de les llibertats democràtiques, estant al costat de les institucions nacionals de Catalunya en els pitjors moments de la nostra història".

L'acte començarà amb la hissada de la senyera, que es farà davant la porta principal del Palau del Parlament amb motiu de l'inici dels actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya i que presidiran els presidents de la Generalitat, Salvador Illa, i del Parlament, Josep Rull.

Membres de la formació de gala del Cos de Mossos d'Esquadra hissaran la bandera mentre els Cors de Clavé interpreten 'El cant de la senyera'. Els membres del Govern, de la Mesa i els presidents o portaveus dels grups hi seran presents.

Tot seguit, les màximes autoritats es dirigiran a l'Auditori del Parlament on l'Escolania de Montserrat interpretarà el 'Virolai' i Maria Dolors Vidal, doctora en història de l'art i professora de la Universitat de Girona, farà la glossa de la institució guardonada amb la màxima distinció del Parlament.

El president Rull lliurarà la medalla d'honor en la categoria d'or a l'abat de Montserrat, Manel Gasch, que prendrà la paraula. Posteriorment, intervindrà el president de la Generalitat, Salvador Illa i, finalment, el president del Parlament, Josep Rull, farà el discurs de cloenda. L'acte acabarà amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya a càrrec, novament, de l'Escolania.

La medalla reprodueix les quatre barres sobre fons daurat i manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la primera legislatura. L'any 2000, l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla. En aquesta ocasió, atès que es lliura a una institució, la medalla es presentarà sobre una peanya.

Acord de concessió de la medalla d'honor
La Mesa va acordar per unanimitat la concessió de la medalla, a proposta del president Rull, el 9 de juliol "amb motiu de la commemoració del mil·lenari de la seva fundació" i per "reconèixer que l'any 2025 farà mil anys que l'abat Oliba consagrava el cenobi a la muntanya santa dels catalans". L'acord destaca que "d'aleshores ençà, ha esdevingut la principal icona de la identificació d'un poble, transcendint la seva dimensió religiosa i espiritual per esdevenir un símbol de catalanitat i un factor d'integració social i de projecció universal alhora" i que mereix aquest reconeixement "per raó de la seva trajectòria històrica, com a mantenidor dels valors populars i de les llibertats democràtiques, estant al costat de les institucions nacionals de Catalunya en els pitjors moments de la nostra història".

Personalitats i col·lectius distingits des de l'any 2000
El Parlament atorga la medalla d'honor des de l'any 2000 a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.

En les edicions anteriors hi han estat distingits: Desmond Tutu, sacerdot i Premi Nobel de la Pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català (Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Trinitat Neras, Assumpció Sallés i Marta Mata, aquesta darrera a títol pòstum) i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, investigador (2016); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell Sea Watch 3, i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019); els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020); les víctimes de la repressió i els col·lectius jurídics que les defensen davant la causa general contra l'independentisme (2021); els músics Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català (2022), i la secció de futbol femení del Futbol Club Barcelona (2023).