Notícies

La Diputació Permanent ha acordat avui per majoria absoluta convocar per a demà, dijous, a les deu del matí el ple d'investidura de Salvador Illa (PSC-Units) com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Per ser investit en primera votació, Illa necessitarà el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, d'un mínim de seixanta-vuit diputats. Si no és així, es podrà sotmetre dos dies després a un segon debat i una segona votació en què n'hi haurà prou que obtingui la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Ahir, el president, Josep Rull, va fer la ronda de consultes preceptiva amb els representants dels grups parlamentaris i va constatar que Illa és el candidat que compta amb els suports necessaris per ser investit president de la Generalitat.

Desenvolupament del debat
Rull ha explicat que és previst de fer el ple en una sola jornada. El debat d'investidura començarà amb la lectura per part d'un dels secretaris de la Mesa de la resolució en què el president proposa el candidat.

Tot seguit, Illa exposarà, sense límit de temps, el seu programa de govern i demanarà la confiança de la cambra per ser investit 133è president de la Generalitat. Acabada la primera intervenció del candidat, la sessió se suspendrà pel temps que acordi la Mesa perquè els grups puguin acabar de preparar les seves intervencions.

Quan es reprengui el ple, intervindran els grups parlamentaris, per ordre de major a menor representació, acabant, però, amb el PSC-Units. Cada grup disposarà de trenta minuts per intervenir, i el candidat els podrà respondre sense límit de temps. Els grups tindran dret a una rèplica d'un temps igual a l'emprat pel candidat, i si el candidat torna a contestar a un grup aquest grup tindrà cinc minuts per a la contrarèplica.

Votació pública per crida
Acabat el debat, es farà la votació, que sempre ha estat pública per crida, és a dir que un secretari de la Mesa anirà anomenant cadascun dels diputats, que hauran de respondre en veu alta quina és la seva posició: "sí", "no" o "abstenció". La crida es farà per ordre alfabètic, començant pel diputat que marcarà un sorteig previ que la Mesa farà davant el Ple i acabant pels membres del Govern en funcions que són diputats i pels membres de la Mesa.

Si la cambra atorga la confiança a Illa per majoria absoluta, el president del Parlament ho haurà de comunicar al rei perquè el nomeni president de la Generalitat, i el nou president haurà de prendre possessió del càrrec en el termini de cinc dies a partir del nomenament.

Si el candidat no assoleix la majoria absoluta, es podrà sotmetre dos dies després al segon debat i a la segona votació en què només cal la majoria simple.

Si tampoc així no resulta investit, el president de la cambra, abans de convocar un altre debat d'investidura, hauria de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que podria ser el mateix o un de nou.

Termini per investir un president de la Generalitat
El Parlament pot investir un president de la Generalitat fins al 26 d'agost inclòs, ja que el termini de dos mesos per fer-ho es va activar el 26 de juny, quan el president Rull va formalitzar davant el Ple l'acte equivalent a una investidura fallida després de constatar que no podia proposar cap candidat dins els deu dies següents a la constitució de la cambra que preveu la llei.

Si la cambra no investís cap president en aquest termini, la legislatura es dissoldria automàticament i el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, hauria de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es poguessin fer quaranta-set dies després de la convocatòria.

El Parlament no s'ha dissolt mai automàticament després d'unes eleccions per no haver pogut investir cap president de la Generalitat, però el desembre del 2020 es va dissoldre de manera automàtica per primer cop a la història perquè no es va investir cap nou president després de la inhabilitació de Quim Torra. Aquella dissolució es va produir quan ja s'havien complert prop de tres anys de legislatura i sense que s'arribés a fer cap debat d'investidura en el termini de dos mesos que es va activar, també per primer cop, mitjançat el procediment de l'acte equivalent.

El presidents de la Generalitat des del 1980

Els presidents de la Generalitat des del restabliment del Parlament han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017), Quim Torra (2018-2020) i Pere Aragonès, que ho és des del maig del 2021 i actualment en funcions.

Pujol va ser investit el 1980 en segona votació, per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984, en primera, per 87 a favor i 44 en contra; el 1988, en primera, per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992, en primera, per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995, en segona, per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999, en primera, per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions; Maragall ho va ser el 2003 en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla, el 2006, en primera, per 70 a favor i 65 en contra; Mas, el 2010, en segona, per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012, en primera, per 71 a favor i 63 en contra; Puigdemont, el 2016, en primera, per 70 a favor, 63 en contra i 2 abstencions; Torra, el 2018, en segona, per 66 a favor, 65 en contra i 4 abstencions, i Aragonès, el 2021, en el segon ple d'investidura a què es va sotmetre però en primera votació, per 74 a favor i 61 en contra.