Notícies

El Ple ha aprovat aquesta tarda, amb 106 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP), 26 en contra (PPC i Vox) i 2 abstencions (AC), la reforma del Reglament impulsada pel PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i la CUP, que amplia els supòsits en què els diputats poden delegar el vot, regula el vot telemàtic, introdueix canvis pel que fa a l'adscripció dels diputats als grups parlamentaris i modifica la majoria necessària per aprovar declaracions institucionals.

La cambra ha designat també els vuit senadors que representaran la Generalitat al Senat i ha validat el darrer decret llei presentat pel Govern, que inclou mesures urgents en matèria de finançament del sanejament d'aigües i en matèria de serveis socials.

Reforma del Reglament
La reforma del Reglament ha estat tramitada pel procediment exprés de lectura única i ha estat aprovada en una votació final de tot el text, que incorpora les vuit emenes a l'articulat presentades conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i la CUP, que han estat aprovades.

La reforma amplia els supòsits per poder delegar el vot. Així, la delegació es podrà fer ara en cas d'hospitalització, de malaltia greu, d'"incapacitat perllongada pròpia o d'un familiar de primer grau degudament acreditades" o d'"altres situacions excepcionals, degudament justificades, que impedeixin el desenvolupament ordinari de la funció parlamentària, apreciades de forma motivada per la Mesa i amb respecte al principi de proporcionalitat".

Així mateix, la reforma regula la votació electrònica, que també es podrà exercir en situacions excepcionals i amb l'autorització prèvia de la Mesa.

El text aprovat estableix a més que els diputats tindran un període excepcional de deu dies des de l'entrada en vigor de la reforma per constituir nous grups parlamentaris i per canviar l'adscripció de grup.

Finalment, una altra modificació que incorpora la reforma és que, a diferència del que passava fins ara, que calia unanimitat, serà suficient una majoria de dos terços de la cambra per aprovar declaracions institucionals.

El Ple ha rebutjat les esmenes a la totalitat que Vox i el PPC havien presentat contra la reforma, i també l'esmena a l'articulat presentada en solitari per Junts, que tenia per objecte suprimir l'article 25.4, relatiu als delictes vinculats a la corrupció i que estableix que una vegada sigui ferm l'acte d'obertura del judici oral la Mesa ha d'acordar la suspensió de drets i deures dels diputats de manera immediata. Aquesta esmena ha estat rebutjada amb 35 vots a favor, de Junts, i 99 en contra, de la resta de grups.

El text ha arribat al debat final en sessió plenària després que el Consell de Garanties Estatuàries hagi emès un dictamen a petició del PPC en què avalava l'adequació a la Constitució i a l'Estatut dels articles analitzats, tret d'una frase que finalment ha estat eliminada amb una de les esmenes subsegüents al dictamen que ha estat presentada conjuntament pels grups proposants. També ha estat aprovada una esmena tècnica que autoritza la Mesa, un cop escoltada la Junta de Portaveus, a aprovar un text refós del Reglament que integri les modificacions incorporades avui.

En el debat de la reforma hi han intervingut Joan Garriga (Vox) i Juan Fernández (PPC) per defensar les esmenes a la totalitat; Laura Vega (CUP), Susanna Segovia (Comuns), Marta Vilalta (ERC), Jeannine Abella (Junts) i Ferran Pedret (PSC-Units) per defensar les esmenes a l'articulat, i Sílvia Orriols (AC) per posicionar-se.

Decret llei
El ple ha començat amb el debat sobre la validació del darrer decret llei presentat pel Govern en funcions, el 7/2024, de 2 de juliol, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de finançament dels sistemes públics de sanejament i regeneració d'aigües residuals i de serveis socials.

El decret ha estat validat amb 97 vots a favor (PSC-Units, Junts i ERC), 6 en contra (CUP i AC) i 32 abstencions (PPC, Vox i Comuns). El Ple, però, n'ha rebutjat la tramitació com a projecte de llei.

Els consellers en funcions d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, i de Drets Socials, Carles Campuzano, han presentat el decret, que, d'una banda, preveu un fons extraordinari per finançar el cost d'explotació dels sistemes públics de sanejament i de regeneració d'aigües residuals, amb una afectació sobre 133 depuradores, i, de l'altra, respon a una urgència vinculada a un procés d'acreditació, que acaba el 4 d'agost, del conjunt d'entitats que presten serveis en règim de concertació a la xarxa pública de serveis socials.

En el debat hi han intervingut, per aquest ordre, Sílvia Orriols (AC), Maria Pilar Castillejo (CUP), Lluís Mijoler (Comuns), Mónica Lora (Vox), Lorena Roldán (PPC), Salvador Vergés (Junts), Silvia Paneque (PSC-Units) i Najat Driouech (ERC).

Senadors
D'altra banda, en una sessió específica, el Ple ha designat senadors per representar la Generalitat Antoni Poveda, Núria Marín i Alfons García, a proposta del PSC-Units; Teresa Pallarès, Eduard Pujol i Francesc Ten, a proposta de Junts; Laura Castel, a proposta d'ERC, i Lorena Roldán, a proposta del PPC.

El Ple els ha elegit, en una votació electrònica i secreta, amb 114 vots a favor, 11 en contra i 2 abstencions.

Els candidats han seguit la seva designació des de l'hemicicle. Poveda, Marín, García, Pallarès i Castel repeteixen en el càrrec, ja que van ser designats la legislatura anterior; Pujol, actualment diputat al Congrés, i Ten, exdiputat del Parlament, s'estrenen com a senadors, i Lorena Roldán, que també és diputada, ja havia estat senadora.

Diputats interventors
En la sessió d'avui la cambra ha designat també, amb 103 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC i Comuns), 11 en contra (Vox) i 21 abstencions (PPC, CUP i AC), els tres diputats interventors per al període pressupostari del 2024. Aquests diputats seran Ivana Martínez (PSC-Units), Jordi Munell (Junts) i Jordi Albert (ERC). Els diputats interventors han de presentar de manera bimestral un informe a la Mesa sobre l'execució del pressupost del Parlament, del qual supervisen el control.

Finalment, també s'ha comunicat al Ple la composició de les meses de les vuit primeres comissions parlamentàries constituïdes la setmana passada.

El president, Josep Rull, ha obert la sessió condemnant els dos darrers feminicidis que hi ha hagut a Catalunya i convocant un minut de silenci per recordar les víctimes, que s'ha fet en acabar el ple.

Així mateix, en compliment de la Moció 111/XII, sobre les operacions de rescat a la Mediterrània i les polítiques d'acollida de migrants, el president ha comunicat a la cambra que aquest any 1.097 persones han mort o desaparegut a la Mediterrània.

En aquesta sessió plenària han delegat el vot Lluís Puig, Carles Puigdemont (Junts) i Ignacio Garriga (Vox), i Ruben Wagensberg ha ocupat per primera vegada el seu escó aquesta legislatura. Wagensberg, que va tornar a Catalunya fa dues setmanes, ha estat rebut amb aplaudiments d'una part dels diputats quan ha entrat a l'hemicicle.